Retorns que ens agraden? El de l’Albert Palomar, per exemple. El de Manresa reprèn el seu discurs 12 mesos després de sorprendre positivament amb No Estem Sols. Ara signa la seva tornada musical amb Cor de Bou, disc que apareix pràcticament en paral·lel a la seva col·laboració amb Temple Of The Cat. Per RUBÉN IZQUIERDO
- Tot just un any després de sorprende amb No Estem Sols, Albert Palomar repeteix forma amb el notable Cor de Bou
- El de Manresa és noticia aquests dies, a més, per participar al treball col·lectiu i solidari Temple Of The Cat
L’Albert Palomar ha tornat, i aquesta és una gran notícia. Ho és si atenem als grans resultats aconseguits amb No Estem Sols, el disc amb el que ens va sorprendre l’any passat, editat per Senitart.
Ara torna i ho fa repetint segell, editant Cor de Bou. El de Manresa no ha trigat ni un any en tornar a tancar-se a l’Aviram Estudi per enregistrar les noves cançons. Sobta el poc marge, sobretot si atenem a la gran resposta aconseguida llavors, amb un disc que el va portar a oferir més de 50 concerts, destacant la seva participació al Festival del Mil·leni, el Mirall Sonor o el Fem Ateneu. El recordem:
Pel seu retorn, trobem la fòrmula ja coneguda: guitarra i veu per donar forma i ànima a les seves lletres subtils i ben preparades, tot presentant «un grapat de bones cançons» fent bona la seva condició de «bon filàntrop«, la mateixa que l’ha portat a cantar-li «a la vida i a l’amor, mitjançant el seu univers particular«, el mateix que l’ha portat a endinsar-se a treballar «un grapat de noves històries«, cançons on la lletra hi juga un paper capital, refermant tanmateix el seu rol de compositor i lletrista, repetint de pas el grapat de bones sensacions signades abans.
El disc es va llençar oficialment el passat 6 de Juliol, i compta amb producció del mateix Palomar, encarregat igualment de donar forma a la lletra i la música del disc, enregistrat com dèiem a l’Aviram Estudi
Tot i comptar amb diferents col·laboradors, el rol de l’Albert es deixa sentir en diferents aparts, a l’encarrregar-se de la veu, els cors, les guitarres acústiques i elèctriques, el Mellotron, el Moog i el Piano en diferents passatges. El quadre de col·laboracions, tot i això, quedava així:
Xavier Matamala: Bateria a “Desordre”, “Animal”, “Gospel Dur”, “L’instant” i “Bruixes”
Miquel Sospedra: Baix a ots els temes.
Lars Serra: Piano a “La Corranda”, “Animal”, “Gospel dur”, “Linstant”i “Bruixes” Orgue Eno a “Anell”
Juanjo Muñoz: Slide a “Animal”, Dobro a “Sinera” i “Anell” guitarra elèctrica a “L’instant” i a “bruixes”
Albert Giménez: Bansuri a “L’instant”
Carles Gilabert: Veus a “Gospel Dur”
Els 10 temes serveixen per donar continuïtat al seu treball anterior, brillant en temes com Massa gran o Desordre, on reforça el seu rol de compositor, tot presentant un notable treball folk, notícia aquests dies també per participar al recopilatori Temple Of The Cat, del que parlàrem properament.