A una setmana del seu primer concert a Madrid, en el marc del Primavera Club 2012, on tocaran dos dies seguits els Bremen, ens trobem amb en Toni Terrades i en Gracià Pedro, els seus fundadors, a la Bodega Gracián, un bar amb molt d’encant que acaba d’obrir al carrer Rocafort i on la conversa aviat pren un to relaxat. Els Bremen ens expliquen com van ser els seus inicis, ens parlen d’aquest any on han compartit escenari amb Antònia Font o Mishima i també ens han avançat detalls del seu primer L.P., que veurà la llum molt aviat. Ens endinsem a Bremen. Una entrevista de NORMA SOLANO
- Bremen van editar el 2011 la seva maqueta, un E.P. on trobem la seva proposta, a mig camí entre el folk, el pop i el rock.
- El seu pas pel concurs Sona 9 els ha dut a tocar en escenaris que no esperaven trepitjar tant aviat, com l’Auditori.
- Després de telonejar a Antònia Font o a Mishima aquest any a Cap Roig, la banda tanca aquest any d’èxits amb el seu pas pel primavera Club tocant tant a Madrid com a Barcelona.
Com va començar tot? Bremen va néixer el 2010, no?
Toni: La data de 2010 es totalment certa però si ens referim a la banda com som ara. Amb en Gracià portem mitja vida fent cançons, gravant a casa… havíem provat diferents projectes…
Gracià: Buscant bateries, buscant components del grup i anàvem fent.
T: Hi va haver un moment que ens vam decidir a gravar l’E.P. per ensenyar una cosa digna i sortir al món i aleshores el Guille ens va ajudar molt amb la gravació, es van anar incorporant a la banda. Hem tingut un canvide bateria ara fa poc però resumint seria això, en Gracià i jo portàvem molts anys intentant-ho fins que vam estar segurs.
G: Si, i també l’entrada d’en Guille que també exercia una mica no de productor però si una visió des de fora i sentar-ho tot més. Després en Joan, en Pep… i fins aquí.
T: De fet, un cop vam treure la maqueta i van entrar ells ens va anar tot bastant ràpid i bastant rodat, i de seguida vam anar fent concerts… Quan van entrar Joan i Guille va haver un punt de professionalització.
G: Nosaltres a casa potser perdíem temps, era més com un hobby.
T: Segurament si no va sortir cap dels altres projectes també era perquè no l’estàvem segurs del tot, no eren projectes prou sòlids.
Imatge promocional de la banda // Bremen
Era per una qüestió estilística? Hi ha una vessant molt folk a la vostra música.
G: Jo crec que en Guille en això hi té bastant a veure. Paral·lelament a Bremen, amb en Guille havíem gravat com una banda sonora per un documental en plan western a Esplugues City, i en Guille té aquesta part sureña o americana i en incorporar-se també va influir en les cançons que fèiem ell i jo. Ens agradava molt el concepte i anava molt l’estil cap allà.
T: Les cançons ja anaven molt orientades cap aquí, no fèiem disco ni fèiem res molt diferent, però sí que és cert que en Guille ens va donar la pinzellada o el color.
Vosaltres escolteu aquest estil de música?
G i T: I tant!
G: Dylan, Els Beatles…
T: Fem música que reflecteix molt el que escoltem, I segurament va ser un dels motius pels quals va funcionar el projecte, també.
Parlem dels directes… Un cop teniu la maqueta, com és el vostre primer directe?
G: Va ser dins d’un concurs de maquetes que es feia a Sant Cugat, i tots junts havíem assajat molt poc.
T: Sí, abans només havíem tocat en un casal de Fabra i Puig però que ens va servir molt. Com a Bremen en sí va ser en aquest concurs, el Mou-te. Va ser el primer bolu llarg. Després va venir lo del Sona 9…
El veieu com un punt d’inflexió?
T i G: Sí!
T: Jo crec que haguéssim anat fent passes però no sé a quin ritme. El que passa amb el concurs és que t’obliguen a anar fent proves que et posen en tessitura de grup…
G: Et posen reptes que has d’acomplir si vols segui participant, i també nosaltres som bastant meticulosos amb les coses. La maqueta vam trigar un any en treure-la!! Per això ens hi vam posar molt en serio, vam haver d’actuar com a banda, i jo crec que és el més positiu que aporta el Sona 9.
T: Això i que en tractar-se d’un tema de fases, la gent ho veu i també a partir d’aquí ns va descobrir gent quan estàvem a les semifinals…
G: És un concurs complicat en el sentit de que t’obliguen a fer coses que segurament el grup no faria. Per exemple fer una versió, ho faria un grup, però per exemple t’ha d’agradar un poema per musicar-lo, tocar un acústic en una emissora de ràdio… i t’hi havies de sentir còmode. I tot això t’ho trobaves i ho havies de vèncer.
[youtube id=»2vg0jTKgEUA» width=»600″ height=»350″]
És una mica com un reality, no?
G: Sí, seria com un Factor X o algo així.
T: El que passa es que tenia proves molt bones, i també tocaves directes a llocs on no hi haguessis tocat tant d’hora. Això està bé perquè et posa més el xip de grup que quan hi entres.
Després ja.. concerts a lo bestia: Auditori, Cap Roig… I sense haver publicat el primer L.P. Això, com ho heu viscut?
G: Ho hem viscut bastant de sorpresa. I molta responsabilitat tot i que eren telonatges, agafant un setlist i matxacar-lo als assajos. I amb nervis!
T: Diguéssim que l’any posterior al concurs ha estat molt bèstia.
G: Això també fa que estiguis en un microclima. Nosaltres som conscients que estàvem fent coses per les que encara era d’hora, però ens en vam sortir.
T: L’experiència ha estat súper bona. Al llarg d’aquest any hem fet 20 bolos. Això per nosaltres és molt motivador.
Algun directe que recordeu com a especial per vosaltres?
T: L’Auditori va ser molt heavy. Era el primer així gran…
G: Hi ha molta gent i el públic impressiona molt.
T: Veus l’engranatge d’un bolo molt bèstia, i va ser molt impressionant.
G: Jo em quedo també amb el concert de St. Feliu de Codines, amb Mishima, on vam jugar un partit de futbol abans del concert que ens va destrossar el concert perquè vam sortir exhaustes a l’escenari.
T: Com a concert gordu, potser el més impressionant és el de l’Auditori, però també hi ha hagut concerts de Bremen més petits molt bonics, on hem pogut fer més el que volíem.
Un moment de l’actuació de Bremen a l’Auditori
I ara el següent directe és el Primavera Club, que se celebra d’aquí a una setmana… i potser és la seva darrera edició. Toqueu a Madrid i a Barcelona. Com l’encareu?
T: D’entrada tocar a Madrid és una idea molt guai, és una cosa que encara no hem fet mai, i agafar la furgo i anar cap allà és una cosa que ens fa il·lusió. Ho veig semblant a aquests llocs gran son hem tocat, amb el mateix tipus de responsabilitat i de ganes de fer-ho… És un lloc molt agraït perquè toques a les 6 de la tarda però saps que hi haurà gent que va a escoltar-te.
G: Ets al cartell, no estàs en condició de teloner.
T: El públic és molt agraït perquè van a descobrir-te.
G: I una responsabilitat molt alta. Estem molt animats.
T: Aviam com portem el cansament! Com a oportunitat de mostrar-nos és perfecte.
El procés de composició del disc ha estat paral·lel a tots aquests concerts, més feines… com ha resultat això?
G: les cançons les fem el Toni i jo cadascú a casa nostra. Gravem alguna demo, se l’escolta el Guille i després la presentem al grup i l’anem canviant o l’arrodonim.
T: Quan vam entrar a l’estudi vam intentar no tocar en directe, tot i que ens va tocar un concert enmig, molt xulo, a Breda, al que vam dir: Anirem amb el cap girat!
G: Sempre canvien els temes del directe al disc, a més al directe estàs molt més limitat, ho defenses com pots. Igualment crec que ens ha quedat una cosa bastant compensada i no veus que sonem totalment diferent en directe.
I què ens podeu avançar del nou disc?
T: D’entrada els quatre temes de l’E.P., que també hi seran, amb canvis.
G: Illa és el tema que ha evolucionat més, jo crec. Hi ha sessions de 20 minuts de guitarres experimentant, que van sortir a l’estudi provant amb cançons.
T: Al disc arribes fins on arribes però diguéssim que és com el que volíem ensenyar a la maqueta però molt més desenvolupat.
Per tant, molta feina encara, no?
T: I tant! El que passa és que aquest any ha anat molt bé, i l’any vinent ja ens hi enfrontem com a Bremen en sí mateix, amb el disc.
G: Ara ja és veure la realitat pura i dura, que la gent vegi el disc, que li agradi… i que funcioni.
T: És picar pedra com hem fet fins ara, però d’una altra manera. Estem tranquils, però, perquè estem contents nosaltres mateixos del que oferim
G: Fa cinc anys dèiem: si traiéssim un disc seria la hòstia! De fet quan fèiem les demos a casa dèiem: quan fem els 30 s’ha acabat… I hem arribat per pèls!
T: Vam complir, hem gravat just abans dels 30!