No tenim fotos del concert de l’Anna Roig i els seus al Casino de L’Aliança -la imatge superior correspon a un moment de la seva actuació a Vilafranca del Penedés- i és una pena, perquè les característiques del acollidor recinte del Poble Nou encaixen com un guant amb la proposta escènica de la cantant de Sant Sadurní i L’Ombre de Ton Chien.
La cita al Casino suposava una nova visita d’Anna Roig per presentar un Bigoti Vermell que ja havia passat per la capital catalana amb anterioritat –la última va ser en un altre escenari amb encant, com és el de Sant Felip Neri-, però que va tornar a omplir l’aforament en un show de gran complicitat entre públic i cantant, sobretot en aquelles cançons més conegudes del grup.
Bigoti Vermell, clar, va ser la primera cançó de la nit, i el primer tema on va quedar clar que l’Anna sap extreure’n fruit de l’escenari no només per cantar, sinó per acompanyar les cançons d’una gestualitat gairebé teatral que enriqueix el repertori de la banda i la seva barreja de cançó d’autor amb la chason tan marca de la casa i que la solista va aprofitar al màxim ficant-se a la butxaca al públic amb la primera explicació de les cançons en francès, resolta amb molta naturalitat. Va ser precisament amb Vendeuse de Rires quan va arribar el primer punt d’inflexió (ascendent) de la nit. L’explicació del tema i la seva posada en escena, gestual i bucòlica en el cas de l’Anna, enèrgica i intensiva en el de la banda, va elevar el concert a un estimable nivell de transcendència, del que ja no es va abaixar.
No va ser l’únic moment intens de la nit. La delicada nana Corre, Salta, Brinca, Vola, dedicada a “tots els nens de la sala” –el tema, al disc, està dedicat a la seva neboda- ens va retrobar amb l’Anna Roig més tendre, a la que vam seguir gaudint a Caputxeta Roig, tema que semblava fet a mida de la nit. Roig, de vermell elèctric, donava veu a la Caputxeta després de presentar a tota la banda a la recta final de la nit, en un d’aquells moments on tot sembla encaixar.
Els bises van donar pas a un dels moments més celebrats de la nit. La Trini Sánchez Mata, tema icònic del primer disc, va fer acte de presència en una simpàtica caracterització de la solista, marca de la casa, que va portar els aplaudiments més sonors de la nit, tornant a remarcar el suc que el grup sap fer de la seva proposta escènica, remarcada també minuts abans amb la Senyora Tímida, objecte d’una sentida interpretació on el gest es va tornar a imposar. Emotiu va ser també el tall Petons entre camions, un dels temes més ben treballats del segon disc del grup, un nou treball madur i encertat a l’hora d’exemplificar l’essència del toc chien, hipnòtica barreja d’estils que van confluir a L’Aliança amb una elegància encisadora.
I tal com va començar el concert, amb la solista encenent diverses làmpades repartides estratègicament a l’escenari –una per músic i una altre fixa a l’escenari central- va acabar, amb les llums apagades progressivament sobre l’escenari per la pròpia Roig.
Si Bigoti Vermell és un disc encertat, rodó, útil per entendre i gaudir el projecte de l’Anna i els seus, la seva posada en escena reforça la proposta, amb la banda en estat de gràcia i el grup plenament sincronitzat. I quan el so es presenta en un escenari com el del Casino no es pot demanar gaire més. Basta amb recollir un dels somriures de la Vendeuse, i gaudir. A. VANDELAY
Fitxa Tècnica:
Concert: Anna Roig & L’Ombre de Ton Chien
Data: 11/11/2011. Escenari: Casino de L’Aliança del Poble Nou
Espectadors: Bona entrada, tres quarts de la sala.
Fotografia de Jaume Felipe. Auditori de Vilafranca del Penedès