Fred i Son van estrenar ara fa uns mesos Un Altre Temps, un dels discos en català que més ens ha agradat en aquest primer semestre del curs. Aquest nou LP dels autors de Diu Que No Sap El Que Vol és el primer que presenten amb la formació ja al complet, després de la incorporació de Cristian Pallejà. El pas de trio a quartet ha aportat al grup un plus amb el que reforcen la seva proposta, tal i com ho mostren temes com l’homònim Un altre tempos o Estiu, protagonistes dels dos primers clips de l’album. El concert de presentació el podrem gaudir el proper 26 de Setembre al CAT de Gràcia. Per RUBÉN IZQUIERDO. Fotografia de portada de DANI CANTÓ

  • Fred i Son presentaran el proper 26 de setembre el seu nou disc al CAT de Gràcia, una nit que apunta a especial amb la presència afegida de Senior
  • Un Altre Temps és el primer disc que presenten ja com a quartet, després de la incorporació de Cristian Segura (ex Nisei)
  • El grup participarà al cicle de concerts d’homenatge a Daniel Johnston, compartint escenari amb The Missing Leech

[youtube id=»7_HOXXodwWQ» width=»600″ height=»350″]

Estem a la darrera setmana d’un juliol llarg i calurós i Fred i Son s’ha convertit en un dels discos escoltats en bucle a Shook Down. Entusiasmats amb les primeres escoltes, escrivint a Sones, el seu segell, per saber si seria possible concertar una entrevista i parlar amb ells sobre Un Altre Temps. Uns pocs dies després ens trobem amb ells en una cafeteria de Plaça Molina, amb el record fresc del seu concert amb Juli Bustamante al Faraday i un optimisme contagiat en part per la feina ben feta del ara quartet.

I és que Un Altre Temps ha sigut el disc del canvi i del creixement per Fred i Son. Canvi i creixement en la confecció de la banda -que passa de trio a quartet amb l’arribada d’en Cristian Pallejà- i en l’estat vital d’en Xavi i l’Eli, pares en el procés de gravació del disc. Tot plegat es nota en el resultat final del disc, un treball més madur que el ja notable Diu Que No Sap El Que Vol, un feliç compendi de temes que eleva un esglaó qualitatiu el repertori d’una d’aquelles bandes de les que sents teves les seves vivències. En un moment en que la música catalana i en català sembla viure el seu millor moment, propostes com Fred i Son refermen les sensacions de que, quan les coses es fan bé, els fruits arriben en forma de cançons.

Arribo una mica tard a la trobada -és una d’aquelles tardes on tot sembla anar a poc a poc, menys el rellotge, clar- i al mig de la plaça m’esperen en Xavi Rosés, en Cristian Pallejà i en Xesc Cabot, els tres components masculins del grup. Falta l’Elisenda Daura, que no ha pogut venir. Ja reunits, Un Altre Temps pren el protagonisme que es mereix un dels discos en català més ben resolts del curs, el seu.

Ruben: Un Altre Tems l’heu preparat ja com a quartets. Quin canvis heu notat?
Xavi: L’arribada d’algú com en Cristian et permet afegir tot el que a les primeres maquetes, o al primer disc, podíem insinuar. Crec que ara hem enriquit molt les cançons, i a part ens ha fet una cançó que està molt bé, com és el cas d’Ara com abans, on ha fet la música i en Xesc la lletra.

Cristian: A l’hora de tocar, moltes de les cançons ja estaven fetes abans de que jo arribés al grup. Crec que el que més ha canviat respecte al disc anterior és el fet de que l’Eli estigués embarassada. Hem tingut que pensar altres vies per treballar el disc, no picar tantes hores al local d’assaig, pensar un altre enfocament. I això al disc l’ha ajudat molt, ens ha anat molt bé.

Xavi: I a més a més està el tema dels arranjaments. A les primeres maquetes teníem alguns arranjaments que jo no puc fer, així que els feia per ordinador. Que aquestes idees formin part de la cançó directament és una fita. Això ajuda molt.

Xesc Cabot: A Ara com abans, la segona cançó del disc, això també es veu. De fet es veu a tot el disc. va ser un procés llarg, gravant, afegint els violins, les flautes… Fet a casa però molt intens.

Cristian: D’alguna manera això remarca que no és un disc de local d’assaig, de gravar i gravar. Entre tots, tots hem tocat coses, i en aquest sentit no hem deixat espai a la improvisació, ho vam poder pensar tot molt. Ens hem pogut permetre el dir «aquesta guitarra aquí, això dos segons i fora…»

Xavi: És que el fet de treballar a casa et dóna molta llibertat. Et permet fer el que et dongui la gana, sense limitacions.

Xesc Cabot i Xavi Rosés, al Faraday // R. Izquierdo

Rubén: Pel que diueu, ha sigut un treball en equip molt rodat. A l’anterior disc es va sumar en Cesc, ara en Cristian… La banda està tancada?
Cristian:
De cara al directe, i aquí penso sobretot en el concert de presentació, necessitarem incorporar músics, clar. Dependrà del que puguem subvencionar (riures)

Rubén: Tinc entés que al concert del CAT de Gràcia serà així
Cristian:
Tenim pensat  que en alguns concerts tot el que sona al disc aparegui en directe, tot i que evidentment no pot passar sempre

Xavi: Per això, la idea és tenir la capacitat de tocar nosaltres quatre sols també

Xesc Cabot: I després dependrà de cada concert, dels músics… En tot cas la base serem nosaltres quatre.

Cristian: Hem aconseguit que els temes funcionin be per si mateixos amb només nosaltres, que era una qüestió que d’entrada no podíem saber.

Xesc Cabot: És que ara tots aportem coses. En Xavi composa, l’Eli fa lletres, jo també n’he fet, i en Cristian a més d’aportar un tema ens ha donat molt a nivell musical. Ens complementem bé.

Rubén: I com repartiu aquests rols?
Xavi: No ho tenim gaire parlat. Normalment les cançons les faig jo, tot i que ens movem de dues o tres formes diferents. O faig jo la música i un altre fa la lletra, normalment l’Eli, tot i que en Xesc també ha fet en aquest disc lletres com No perd el cap, o ho fem al revés. Tot i que també tenim algunes que jo he fet les dues coses, com Abric i bufanda.

Cristian: Més enllà dels rols, tenim definit l’estil. Jo, si faig una cançó amb Fred i Son, la faig ajustant-me a l’estil de la banda, i intentaré fer-la quadra com sigui. En Xavi va marcar la pauta als discos anteriors, i treballem per aquest camí.

Xavi: En aquest disc, i això enllaça una mica amb el que parlàvem abans, abans d’entrar a gravar no l’havíem tocat en local. Després, evidentment, hem anat assajant pels concerts, però abans d’entrar a gravar no ho havíem fet. M’ha agradat molt treballar així.

Rubén: Havieu treballat així abans?
Xavi: A mi m’agrada molt fer-ho. Jo abans de Fred i Son només havia tingut un grup, però allò d’anar quatre o cinc a composar al local… no em surt.

Xesc Cabot: Hi ha a gent a que li funciona molt, però nosaltres no ho hem fet.

Rubén: Tornant al disc, fins ara heu fet dos vídeos.
Xavi: El segon, Estiu, és una recopilació d’imatges. Vídeos antics que hem aprofitat per fer el vídeo, i el primer el va dirigir en Xesc amb en Pep Garrido.

[youtube id=»2OaKoIWiwlM» width=»600″ height=»350″]

Cristian Pallejà, en un moment del concert a Vilanova // R. Izquierdo

La conversa avança parlant dels projectes paral·lels. Parlem de Coach Station Reunion, el projecte en anglès d’en Xavi -per ara no es planteja invertir les lletres dels dos projectes: Coach Station Reunion seguirà en anglès i Fred i Son en català-, i dels diferents grups produïts per en Cristian Pallejà. Amb en Xesc Cabot resulta inevitable aturar-se en Pop Ràpid -sèrie emesa per TVC-, producció que va fer possible la col·laboració de la banda amb Juli Bustamante, el cantautor valencià amb el que van protagonitzar un dels concerts més intensos i preciosistes del passat Faraday.

Tres dels membres de Fred i Son, amb Juli Bustamante al Faraday // R. Izquierdo

Rubén: Pel que sé, la col·laboració es podria explicar en tres pasos: Pop Ràpid, l’homenatge a l’Apolo i el concert del Faraday. Em deixo res?
Xesc Cabot:
Hi ha un entremig: València i el concert de l’Hèlio. El tema va se que al Marc Crehuet li va agradar molt el seu tema Avions, i es va moure molt per aconseguir que vingués. Al blog de la sèrie vam explicar una mica la història… Al final en Marc li va oferir venir a tocar, i ens va plantejar que Fred i Son toqués com a banda d’acompanyament. Vam acceptar encantats, clar.

Rubén: Va venir només per la canço de Pop Ràpid?
Xesc Cabot: De fet s’entronca amb el que parlàvem de l’Hèlio. Vam muntar el concert per què el viatge surtís una mica millor, i després ens va convidar ell a València, on vam tocar més cançons seves.

Rubén: Més endavant ja va sortir l’homenatge…
Xesc Cabot: Allà ja vam ser molts grups. A l’homenatge, més o menys els grups, van ser els que van triar cadascú les seves cançons.

Rubén: Recordeu col·laboració alguna curiosa?
Xesc Cabot: 
En Colomo va estar molt bé. Ens va dir que no sabia quina agafar, i li vam recomanar que toqués Dos Hermanas, que quedaria molt ajustat. Quan faltaven tres dies ens va demanar el MP3 perquè encara no la tenia

Rubén: Pel que recordo va sortir molt be, la versió
Xesc Cabot:
Perfecte. A més pràcticament no la van assajar abans de sortir. En Bustamante a l’acabar va dir: «este es como yo, me encanta» (riures)

Cristian: Un amor a primera vista

Rubén: I al Faraday va anar igual?
Xavi: Allà vam triar nosaltres pràcticament tota la llista. Ell crec que va descartar un parell, només. Sobretot vam escollir les que jo tenia a casa, dels seus discos.

Cristian: La que em va sorprendre és la que van tocar Renaldo i Clara. Encara em pregunto d’on van treure la cançó… Ciudat magnètica cosa molt d’aconseguir

Rubén: Van haver-hi molts canvis respecte a València?
Xavi:
Vam tocar una mica menys, i ell va tocar alguna nostra.

Rubén: Creieu que aquesta col·laboració pot anar a més? Particularment el concert del Faraday em va encantar
Xavi: Ens agradaria molt repetir l’experiència. Creiem que el format que vam tocar al Faraday el podem repetir en altres festivals ho intentarem.

Fred i Son tocaran el proper 26 de setembre al CAT de Gràcia amb Senior i el proper mes d’octubre al cicle d’homenatge amb Daniel Johnston, amb The Missing Leech