[Joia Oculta] P. Fitzgerald, Improve Myself (1979)

Patrik Fitzgerald va formar part d’aquella incipient escena de folk punk britànica, que venia capitanejada per Billy Bragg i ell mateix a finals dels anys 70s i inicis dels 80s. Un moviment musical, que sense voler-ho, quedaria en terra de ningú; massa acústic i folk pels punks i massa punk pels folkies. Fitzgerald, encara en actiu, gaudeix d’un bon status de culte al seu Regne Unit natal, on hi torna a residir actualment. A través de la pròpia reflexió del músic i les nostres impressions ens acostarem a la cançó “Improve Yourseld” en el seu format de banda. Per MAURICI RIBERA

• “Improve Myself” compta amb diferents versions una d’acústica i una en format de banda…
• Patrik Fitgerald es vist actualment com un dels pioners del folk punk, juntament amb Billy Bragg, T.V. Smith, Nikki Sudden o Andy Blade entre d’altres.
• Des de 2006, la jove comunitat de l’antifolk britànic l’ha reconegut com una influència i un model a seguir.
• Patrik Fitzgerald, gràcies al biopic propi “All The Years of Trying”, ha vist la seva carrera novament valorada.
• Peter Wilson, productor del disc compta amb produccions per a destacats grups com: The Jam, Style Council, Cockney Rejects, Angelic Upstarts, The Wall o Sham 69 entre d’altres.

[youtube id=»rXE1ke4SVJo» width=»600″ height=»350″]

La joia oculta d’avui ens apropa el Patrik Fitzgerald en la vessant folk punk més accessible i amb elements pop. Al poc temps es decantaria per introduir-se en l’escena pop fosca que el va anar caracteritzant durant els 80s. Va editar-se el 15 de juny de 1979 i era el més pròxim a barrejar poesia i punk amb una traça incalculable. Improve Myself comptaria amb diferents aproximacions. Per una part la més acústica, i per una altra, la que ens ocupa avui en un format més de banda i de caràcter semiacústic; ja que el propi Patrik hi aporta guitarra tan acústica com elèctrica.

Patrik: “No recordo com vaig escriure la cançó. Sé que volia un tema pop perquè sonés a les emissores de ràdio i que encara representés el que fins llavors feia. Una mena de pol oposat al single anterior, All Sewn Up«.

Complementant com a banda i no només per a aquest single en Patrik anava en format de banda i s’envoltava de grans músics. Per a l’ocasió aquell 1979, girant i per enregistrar el single de 3 cançons i amb Improve Yourself com a cançó estrella va comptar amb: Colin Peacock a la guitarra, Rab Fae Beith  a la bateria i Charlie Francis al baix per tancar el cercle.

Curiosament, a mode de resum, tots aquests companys han tingut certa importància dins del punk, el rock i la new wave. Per exemple, amb el temps, Colin Peacock esdevindria productor de new wave; Rab Fae Beith passaria a ser membre dels seminals The Pack, The Wall i finalment dels U.K. Subs i Charlie Francis, al baix,  acabaria tocant amb Toyah.

Patrik: “Recordo els assajos i com d’enèrgica sonava la cançó i més tenint en compte que era amb la banda que giràvem en aquell moment. Llavors pensava que havia estat jo qui havia tocat la línia principal de guitarra, però sembla ser que en Colin la va afegir ell”. La seva reflexió continua tot dient “era una bona peça, i encara m’agrada. No va aconseguir cap tipus d’emissió en ràdios; les ràdios com “All Sewn Up” la van considerar massa curta per a ser single”.

El single comptava amb tres cançons, la principal que ja hem anomenat i explicat i adjuntes les curtes però excel·lents: The bingo crowd o la més fosca My new family”. Entre totes 3 cançons arribava per poc als 4 minuts. En aquell moment la seva carrera i pas per la multinacional Polydor semblava maleïda. En Patrik teoritza respecte aquest fet: “no sé com hauria canviat el meu pas per Polydor si les cançons haguessin sonat a ràdios i haguessin entrat a llistes, s’haurien quedat amb mi; ho dubto”.

Mentre la versió single compta amb un punch addicional per l’energia del format banda, la versió acústica compta amb na gràcia i un so més pròxim al que s’identifica com a Patrik Fitzgerald. L’artwork del single sense ser excepcional ronda el que en diríem curiós. En Patrik afegeix: “vaig dissenyar la portada amb una foto meva de primària, quan tenia 10 anys. Per la contraportada  hi vaig posar uns petits mots encreuats amb un full de lletres transferibles i una graella mal dibuixada».

La portada, dissenyada pel propi Fitzgerald

La feina de Peter Wilson, en quan a la producció de la cançó, va ser decisiva també, ja que  va saber captar d’allò més bé l’energia que ha fet envellir tan bé a Improve myself.  Peter ja havia produït i havia tocat al genial Grubby Stories i entenia perfectament com caldria captar el so d’en Patrik.

La versió acústica es pot gaudir al següent clip:

[youtube id=»9xehW4Fy5Lk» width=»600″ height=»350″]