PJ & The Galaxies

PJ & The Galaxies, durant un concert

Tally ho! és la joia oculta de la setmana. Tot un tresor enterrat del surf instrumental, interpretat per PJ & The Galaxies. Una d’aquelles cançons que compta amb una preciosa melodia que evoca moments de pura exòtica. Per MAURICI RIBERA

  • Passareu ballant de l’atlàntic al pacífic sobre una planxa de surf en qüestió de 2 minuts.
  • Seguidors dels Astronauts, Patatas Bravas, The Ventures, Bambi Molesters o The Surftones i trobaran una proposta germana.
  • Paul Johnson és un dels màxims instigadors del South Bay Sound.
  • El propi PJ ens explica el perquè de tot plegat.

Tally Ho compta amb múltiples significats i va donar títol a un dels singles que més ens agraden del món (veure al respecte The Clean). Aquí, en concret, pel que fa al nom de la nostra joia oculta, ens aproparíem al significat “’d’objectiu a la vista”.

Paul Johnson ens marca el camí comentant  que “Richard Delvy, conegut per haver passat pels Belairs o Challengers i per estar molt posat dins del negoci musical, ens va ajudar. No recordo massa les dates exactes i quantes còpies en vam fer però PJ & The Galaxies, com bé dius, va tenir curta durada, anant d’incicis del 1964 a una mica entrat el 1965”.  Al mateix temps ens comenta que, bàsicament, tot venia de la satisfacció d’haver editat el teu propi  disc”.

portadarecop

El surf, protagonista avui

Després de comentar-nos això, segueix endinsant-nos en el seu terreny, i ens delecta amb més detalls de com enregistraven la música: “vam construint-nos l’estudi al meu garatge i vam enregistrar un munt de coses. Autoeditàvem la nostra feina. Pensa que érem nanos de l’institut no podíem anar de gira ni amb aquest projecte ni pel meu pas amb els Belairs. Actuàvem als caps de setmana “ .

Parlem del moment històric de la British Invasion i l’auge dels Beatles. Estats Units rebia musicalment molts canvis tot i que, per una altra part, encara hi havia espai per innovar dins del so de guitarra surf. En PJ  és, en aquest sentit, una de les persones més instigadores de la South Bay Sound: la seva guitarra sap elaborar melodies que emanen exòtica i un tipus de so que el propi Ennio Morricone va apadrinar pel seu Spaghetti Western sound, o que els propis Beach Boys escombrarien cap a casa posant-hi parts vocals. Ell ho justifica dient que, “el que feia per aconseguir aquest so en concret era treure reverb a la guitarra i així donava un resultat  menys marcat del que en Dick Dale, per exemple, podia aconseguir.  Van seguir-ho formacions locals com Revelaires o The Vibrants i va acabar de gestar-se tot plegat.”

e

Edició de la nostra Joia Oculta d’avui

Som conscients del grau de dificultat que suposava escoltar aquesta joia oculta fins fa pocs anys i en PJ ens ho argumenta “Gràcies a Déu, per aquesta explosió del mitjans de comunicació!. Han jugat un paper importantíssim a donar a conèixer cançons obscures com aquesta, que potser haurien quedat com a projectes oblidats per sempre més”.

Abans d’acabar, li preguntem si existeix material d’aquesta època, de 1964 a 1965, que no s’hagi publicat a data d’avui. “Existeixen un parell de cançons que van aparèixer oblidades després de l’edició d’una compilació Rare Surf Volume 1 i suposo que si hi ha la possibilitat acabarem fent un CD com a PJ & The Galaxies on s’inclogui tot aquest material”.

Posteriorment Paul Johnson va esdevenir un reputat músic de sessió treballant amb productors i músics tan dispars com: Hal Blaine, Ricard Delvy, Glen Campbell, Tommy Tedesco, Don Peak, Ritchie Podolor o haver participat a l’enregistrament de “Baby Don’t Go” de Sonny & Cher.

PJ va passar també a enfortir les files dels darrers Surfaris, i molt abans va fer el mateix dins dels Arrows,  un cop aparegut el single d’èxit “Apache 65”. Ens ho exposa resumidament aportant  que “va ser divertit. Vaig entrar al grup quan en Davie Allan necessitava reforços per a editar un disc i un single que seguís Apache ‘65, i vam treure “Moondawg ‘65”, tot i que no va acabar de funcionar”, ens explica afegint que  “l’ambient se n’anava ja cap a seguir els patrons oberts per la British Invasion o per una altra banda que enfundaven el folk rock. Jo em vaig decantar per aquesta segona via amb The Everpressent Fullness i altres projectes. Però això, Maurici, ja és una altra història, no?”.

La peça va ser rellançada per ell mateix com a The Packards, dins del surf revival dels 80s, i també va comptar amb una excel·lent versió per part de The Volcanics.

Captura de pantalla de la plana web

Captura de pantalla de la plana web de PJ

PJ, a la seva web,  no amaga en absolut la seva gran admiració per gent Duane Eddie, els Ventures, The Teen Combo entre d’altres. És una persona molt humil i algú semblant a un altre ex membre dels Belairs, que vam entrevistar fa poc per la nostra joia oculta dels Challengers , Randy Nauert.   És una pàgina web recomanada a tot amant del surf o a qui vulgui fer-ne un tastet. És molt visual i genialment pràctica i el complement perfecte per a aquesta joia oculta.

[youtube id=”u9hHLfz_BlQ” width=”600″ height=”350″]

 Llocs més destacats on podrem trobar aquesta cançó:

  • PJ & The Galaxies – Tally Ho!  Single 1964 P.M. Records
  • Rare Surf Volume 1 – The South Bay Bands 1995 Avi Records  Avi CD 5009
  • American Surf Treasure – reedició europea del disc anterior.
  • Guitar Player Presents: Legends Of Guitar: Surf, Vol. 1 1991 Rhino R2 70724