Nova aposta de Famèlic Records, i això és dir molt si parlem el segell que va apostar abans que ningú pels ara consagradíssims Mates Mates o l’Hereu Escampa. En aquesta ocasió Famèlic aposta per Lloret Salvatge i sembla que tornen a donar en el clau, gràcies a cinc temes que obriran via i consolidaran propostes. Començar amb un tema com Arte Povera n’és una prova. Per RUBÉN IZQUIERDO. Fotografia de portada de LUCAS LOREN

  • Lloret Salvatge s’incorpora a Famèlic Records, després de convertir-se en una de les sensacions del darrer Festival Hoteler i de passar per La [2] d’Apolo de la mà d’A Viva Veu
  • Els cinc temes presentats a La Roqueta EP serveixen com a carta de presentació, tot i que no hi han noves dates confirmades per tornar a gaudir del directe de Lloret Salvatge

Tenim una gran estima pel material que acostuma a publicar la gent de Famèlic Records, així que des del moment que van anunciar la publicació d’una nova referència -referència que a més suposava ampliar la família Famèlic amb un nou grup- l’expectació era grossa.  Lloret Salvatge, amb presentació oficial obrint la 4º edició del Festival Hoteler, es converteix així en una de les revelacions postreres de la temporada.

Expliquen des de Famèlic que de l’Hoteler van passar a La [2], convidats pels companys d’A Viva Veu, punt de partida per una proposta decidida a fer-se un forat a l’emergent escena -2012 ha sigut un any especialment productiu si parlem dels canals més indepentents de l’escena barcelonina i catalana, gràcies a una cascada d’estrenes habilitades per Famèlic i segells de target similar-, començant per La Roqueta EP, del que deixem en escolta a través d’streaming el seu primer tema, Arte povera.

Informen des del segell que ara per ara no s’han previst més actuacions -en Quim, el seu impulsor, se’n va una temporada a l’estranger-, així que ens queda l’EP per gaudir d’una de les sorpreses de la temporada.

Serveixi doncs La Roqueta EP com a regal de comiat (provisional), versió lo-fi. I serveixi com a suggerent punt  de partida per accedir a la contundència del seu só. L’inici, d’entrada, ens guanya sense reserves.