Dins de la peculiar cronologia de Pau Riba, 1971 ocupa un paper cabdal a la seva intrahistòria particular. Cansat d’un entorn urbà amb el que mai s’hi va acabar de sentir còmode, Riba va apostar llavors per l’exili voluntari, instal·lant-se a Formentera per viure el moviment hippie en primera persona. Tancant el cercle vital, aquell any va nèixer el seu primer fill, en Pauet, i edità la que serà obra de referència a la seva discogràfica, l’inoblidable Jo, la donya & el gripau, peça clau dins del folk català dels anys setanta (ell seria el Jo, la seva companya Maria Pastor la donya i el seu fill en gripau) i la segona pota de la gran obra d’en Pau Vila després de Dioptria.

Quaranta anys han passat doncs de l’edició del disc, protagonista d’una triple commemoració aquestes dates, totes tres amb participació directa del propi Riba, en un homenatge que omplirà de goig als fans més incondicionals de la seva obra, i als col·leccionistes d’edicions especials.

[youtube id=»VWZIGYlBCgA» width=»600″ height=»350″]

El primer dels homenatges arriba avui mateix al CAT de Gràcia, on Pau Riba actuarà com a cicerone de la festa d’aniversari que ell mateix li ha dedicat al seu disc, en un concert especial ple de col·laboracions –hi participa una banda creada expressament per aquest concert, amb membres  de Les Aus i De Mortimers– on Enric Casasses, Pascal Comelade, Pastora (grup integrat per Dolo Beltran i els dos fills de Riba, Pauet i Caïm) o Joan Pons (El Petit de Cal Eril), que farà les funcions de tècnic de so, tindran una participació directe dins del show, en el que Riba cantarà totes les cançons de Jo, la donya y la senyora.

Tots ells revisitaran un treball bucòlic, amb constants al·lusions a la maternitat i la infància –tal i com explica el propi Riba a La Vanguardia el naixement del seu fill es va encarar a través del part natural– i una accentuat element psicodèlic, molt lligada als valors del hippiesme abraçats per Riba i la seva dona als seus anys balears.

Portada original del disc // Web Bankrobber

El segon protagonista d’aquest homenatge és l’edició en vinil que el segell Bankrobber ha preparat per celebrar les quatre dècades de vida de l’àlbum referencial de l’autor. El vinil mantindrà la base de l’edició original, tot i que introduirà algunes de les novetats creades expressament de cara a l’edició especial, de la que parlarem seguidament. El disc es va enregistrar a l’aire lliure, i s’ha volgut mantenir el seu to natural a la seva aparició en format vinil.

La darrera parada d’aquest triple record arriba en forma d’edició especial, un llibre-disc que inclou el disc original, un DVD i dos desplegables de gran interès: una il·lustració exclusiva del seu amic Miquel Barceló i una carta que  Mercè Pastor (1950-1995) va escriure tot parlant dels seus sentiments i de la seva relació amb temes com la natura, la maternitat i el cosmos, temes omnipresents al disc, novament protagonistes en aquesta edició especial. Al llibre hi trobarem, a més de la portada original, obra del propi Vila, una extensa entrevista que el periodista Pedro Martín li va realitzar pel Diari d’Eivissa , i fotografies de Mario Pacheco, Ferran Freixa o la pròpia Mercè Pastor, entre d’altres.

Al DVD, per últim, hi trobarem un treball exclusiu d’Isaki Lacuesta, reutilitzant imatges enregistrades en Super8 per Mario Pacheco i de seqüències extretes d’un cortometratge de Joaquim Jordà on Pastor hi sortia com actriu principal. El propi Lacuesta ha creat, amb la col·laboració de Santi Fillol, una nova peça inèdita fent servir imatges de les dues obres, batejada amb el nom de El Retaule de les endevinacions. El DVD es completa amb els videoclips Donya Mixeires, de Pastora, Cançó en 7a Colors, d’Albert Pla i Concert per a llamàntols en MiBenMOLL, a més del making-off de tot plegat, 40 Gripaus 2011. R. IZQUIERDO

Cartell promocional de l'estrena // Bankrobber, imatge de Quim Diaz