La família de Famèlic Records està vivint una recta final del 2011 molt intensa. L’Hereu Escampa figura al capdavant de la seva activitat, i després de l’edició del seu primer treball, el duet integrat per en Carles Generó i en Guillem Colomé s’ha endinsat ja en una intensa gira promocional que els portarà al Sant Feliu Fest Sota Zero el proper 9 de desembre.
Hereus, mai millor dit, de l’emo dels 90 i d’un punk al que li donen una visió molt personal, presenten ara un primer treball format per sis temes contundents que remarquen el bon moment dels grups de La Plana. El passat mes d’octubre vam parlar amb ells per conèixer una mica més les interioritats del seu projecte, primera aposta d’un segell en constant estat d’ebullició. Una entrevista de RUBEN IZQUIERDO
Portada del primer treball dels Hereu Escampa
El vostre primer disc és a més un dels primers treballs editats per Famèlic Records. Què sentiu amb aquest doble debut?
És un orgull. Debutar amb un segell com Famèlic ha estat un fet molt remarcable, i estem molt contents de poder fer les coses junts. El fet de ser amics fa que tot sigui més maco i ens ho agafem amb més ganes entre uns i altres.
Porteu una segona meitat de l’any molt intensa. Del Festigàbal a la presentació del Moog i d’aquí al Monkey Week. Quin balanç feu d’aquest primer tram de projecte?
Encara no ens ho creiem, i a part ens venen molts projectes per endavant. Fa poc ens van dir que tocarem al Sant Feliu Sota Zero, i serà tot un orgull tocar allà i compartir escenari amb Betunizer o Papier tigre entre d’altres. Però el balanç és molt més que positiu per estar cada dia més motivats.
Es parla molt de la nova onada d’Osona. Més que d’un boom espontani, parlem d’una realitat consolidada, amb segell a la zona i grups de llarg recorregut. Com expliqueu aquesta entrada de la zona al mapa musical català?
Formem part de les ganes de fer coses que hi ha hagut sempre a la Plana. L’únic que ara la gent li dona més importància.
I parlant més de vosaltres, com sorgeix L’Hereu Escampa?
D’un somni l’estiu del 2010, posant en pràctica totes les influències que ens marcaven en aquell moment, sense cap mena de pretensió, passant bones estones i millor companyia.
S’han empleat moltes etiquetes per definir el vostre estil. On situaríeu el situaríeu vosaltres?
Som fans de l’emo del 90’s i del punk des d’un sentit molt ampli. Que cadascú s’ho agafi com vulgui.
Un dels punts que més crida l’atenció del vostre treball és la concreció de les lletres. Lletres breus que contrasten amb l’explosió sonora de les vostres melodies. És un contrast premeditat?
No… Podríem dir que, depenent de la situació del nostre moment de vida, encararem les coses d’una manera o una altra. Com li passarà a tothom, et pots trobar amb dies més alegres, tristos o melancòlics. Ens movem per impulsos.
El vostre primer EP son sis temes contundents, dels que enganxen. Comenceu amb l’enèrgica Consol, condol. Com arribeu a aquest tema?
És el primer que vam fer. Suposo que, per això, reflecteix tan be les ganes de començar aquest projecte. Poder en ell hi podem trobar varis referents musicals.
Personalment, m’agrada molt T’encanta amagar-te. Què me’n dieu d’ella?
Gràcies. Encara no està acabat del tot, aquest tema (l’entrevista es va fer al passat mes d’octubre). Nosaltres no l’hem dit mai aquesta frase, però després de que ens l’hagin dit un parell o tres de cops, pensem que la podem aplicar… No ens agrada amargar-nos amb les lletres.
La sincronia entre tots dos és una de les claus de l’èxit del vostre EP. Quina quota assumeix cadascú a la creació del disc?
Tots dos anem alhora, ningú aporta més que l’altre. Sent dos és fàcil arribar a una mateixa conclusió, a un mateix punt de vista similar, i arribar a acords. Bàsicament, un posa el ritme i l’altre la melodia.
Aquest any ens van visitar els P.S. I Love You. Seguiu a altres grups integrats, com vosaltres, per només dos membres?
Sí, tot i que aquest cas concret no el coneixem. Seguim altres bandes com Japandroids, Japanther, No Age i alguna més.
Vau fer de teloners dels Big Kids. Què tal l’experiència?
La veritat és que veníem molt ressacosos del Primavera Sound, però amb moltes ganes de tocar-hi. A ells en concret els seguíem la pista des de feia un temps llarg, i quan vam saber que venien a tocar ens vam posar molt contents. Aquesta alegria va ser major quan vam saber que podríem tocar amb ells. Hi va haver-hi un tracte molt maco, i crec que es pot dir que tots dos grups ens vam anar amb un bon somriure.