Linòleum ja va ser un gran disc, on Maria Coma va començar a aconseguir un merescut reconeixement gràcies a temes com Gat o Bigarrat, tot i que un servidor es quedi amb Cel Salat o Ramat de Pomes. Amb Magnòlia, Coma aconsegueix una d’aquelles rares excepcions en que el segon disc (re)confirma un artista amb un canvi de registre tan sorprenent com efectiu. El resultat és un disc més madur, on el piano guanya un protagonisme innegociable i la seva música (també la lletra) sembla entrar en un nou nivell més madur, amb una millora notable a nivell de producció, i això que ja veníem d’un nivell musical alt -el que passa ara és que Coma s’exhibeix amb el piano i acompanya al disc amb arrenjaments notoris i notables-.

Amb el disc ja al mercat, a Coma li toca defensar el disc en directe, una gran notícia pels amics d’Amniòtic Records, que començaran així l’any amb una nova gira de referència després de clore el 2011 amb la clausura de l’engegada per Paul Vallvé per defensar el seu últim treball en solitari i amb els amics d’Inspira celebrant el primer any de vida d’Escapistes.

La gira de presentació comptarà amb Pau Vallvé -en un intercanvi de rols respecte la gira de l’autor de 2010- i té fins ara vint dates confirmades. La central serà el concert al Palau de la Música el proper 23 de març, amb la presència també confirmada del Quartet de Brossa. La gira començarà el 20 de gener al Cafè del Teatre de Lleida (escenari on El Petit de Cal Eril culmina la seva) i passarà pel Teatre de Cal Eril de Guissona (17 de febrer) i el Festival de l’Hora del Pati de Breda el 14 d’abril.

Properament farem ressenya del disc per tal de gaudir una mica la petita (gran) exhibició de l’autora de Mil Orelles al piano. I aprofitem per rescatar el directe que va penjar de l’anterior àlbum a Spotify, una molt bona manera de preparar una gira que promet ser de les més maques de la propera temporada. R. IZQUIERDO