Petit // «Seda Índia és el pont entre el que he fet fins ara i el més enllà»

El passat mes de febrer Megafaun es presentava a Barcelona amb el seu darrer treball, de nom homònim, una inolvidable jornada d’aquell folk  de bressol que tan estimem per aquí. Abans de l’actuació dels antics companys de Justin Vernon a DeYarmond Edison, el cicle Caprichos de Apolo va portar a l’escenari a Petit, la proposta personal d’un Joan Castell amb el que parlem mesos després d’aquella presentació per tal de conèixer de prop Seda Índia, la seva darrera proposta musical. Una entrevista de RUBÉN IZQUIERDO

Estem a La [2] de Apolo i la sala es va omplim esperant la presència de Megafaun, una de les bandes més populars i estimades de l’escena folkie internacional, de visita per presentar el seu celebrat darrer treball, un disc homònim amb el que han entrat per mèrits propis a les grans lligues del folk contemporani. Amb la sala ja mig plena, en Joan Castells puja a l’escenari per obrir la nit amb el repertori de temes que fins a llavors contempla la seva carrera musical. Molts dels que estem a la sala descobrim llavors la seva proposta musical i quedem encantats. Parlem, clar, de Petit, qui ens regala un concert acústic farcit de bon gust musical, una posada en escena molt propera que ens fa sentir be amb nosaltres mateixos abans de l’arribada dels Megafaun.

Avança el concert i anem coneixement més coses de Petit. Instal·lat a Gràcia, els temes de The Blackbird Daisy ens captiven i emocionen a parts iguals, pel que volem saber una mica més de la seva proposta. Amb el llançament de Seda Índia parlem amb ell i repassem els moments més significatius de la seva carrera discogràfica

Molts et vam descobrir al concert de Megafaun. Com recordes aquella experiència?
Va ser tot un gust poder tocar a l’Apolo amb ells. No era la primera  vegada que tocava davant d’una gran banda (ja havia obert per The Wedding Present i Eef Barzelay), però si que era la primera vegada que havia de mostrar les meves cançons en un concert així, tot sol amb la guitarra i això sempre et fa una mica més de respecte. Afortunadament aquest any he tocat moltíssim i ja anava molt tranquil del repertori. Recordo el silenci del públic. Un es sent molt agraït de trobar tant respecte en la teva primera visita a l’escenari mític de Barcelona

Segurament va ser un concert especial per a tu, Jo estava a les primeres files i vaig veure molt públic forani. De quins concerts dels que has fet estàs més orgullós?
Ui….. de tots! Fa mal dir, recordo amb molta il·lusió el concert al MonkeyWeek. Molta gent no sap que aquell bolo el vam fer sense assajar mai tots junts. Jo acabava de mudar-me a Barcelona i vaig assajar amb Lluis Bestard a la bateria. A Mallorca havien quedat en Gaspar Reixach, que tocava el baix i en Llorenç Rosselló (Poomse) que estava a la guitarra. Com que en Llorenç no podia venir, en Gaspar va quedar amb en Michael Mesquida i en Jaume Amengual per cobrir baixes (crec que no es van veure més de dues vegades). El concert va ser un escàndol, un torbellí. Fantàstic. D’allà ens va sortir la gira dels Artistas en Ruta.

[vimeo id=»32288017″ width=»600″ height=»350″]

Participar en un cicle del pes del Caprichos de Apolo sempre és un motiu de satisfacció. Quins records et va deixar The Blackbird Daisy EP?
The Blackbird Daisy va sorgir d’una forma molt accidental. Jo havia deixat de fer concerts per distintes raons. Després d’un any sense fer res una amiga em va demanar que en fes un més, per ella a qui li havien trencat el cor. Un no es pot negar baix aquestes circumstàncies. Arran d’això em van començar a demanar més concerts i vaig aprofitar per fer un ep ràpidament, amb algunes cançons que ja tenia fetes. En poc més de 12 mesos he fet més de 100 bolos gràcies a aquest ep, així que em deixa molts records i moltes noves amistats. Tocar al programa ‘Singulars’, esgotar els discos un cop i un altra als concerts, el Lara, Canadà, l’Apolo, cantar amb Mia Salazar, tants nous amics….. son moltíssimes coses.

Els teus anteriors temes els vas cantar en anglès i ara t’has passat al català. Gir definitiu o aniràs alternant?
Aniré fent el que em vengui més de gust…. M’havien dit que provàs de cantar en català a veure si m’hi sentia còmode. Suposo que el resultat ha agradat, m’han contactat alguns segells de per aquí darrerament, així que segur hi haurà una continuïtat.

En aquell concert explicaves que et vas instal·lar a Gràcia al poc de sortir de les teves enyorades balears. Com vas veure l’escena barcelonina a l’arribar?
Vaig tenir la sort de poder veure les primeres actuacions de Maïa Vidal, per amistats comunes, i ara és un gust poder-la veure a grans escenaris. Penso que l’escena de Barcelona és molt viva i activa, i per això es regenera tan ràpid, tal vegada massa ràpid. Personalment em quedo amb Inspira, Anímic i les cançons de Ferran Palau, i La Sentina i Isaac Ulam (tot i que és de Blanes)

Recentment has col·laborat amb un bon amic nostre. Què tal l’experiència amb The Missing Leech?
Poder col·laborar amb Maurici sempre és un gust, fa temps que faig de productor al meu estudi Teulaflor i ho veig com una forma més d’expresar-me en col·laboració amb altres músics. De The Missing Leech m’agrada la seva espontanitat i que em recorda molt a Jonathan Richman i The Modern Lovers. Crec que algun dia la crítica li haurà de reconeixer els mèrits, està aportant molta frescura i genialitat passant completament de l’establishment.

Parlem de Seda Índia. Que ens trobarem a l’EP?
Seda Índia és el pont entre el Blackbird i el més enllà. Realment tenia ganes de fer una relectura a alguns temes, incorporar-hi quelcom de nou i afergir-hi una versió, cosa que mai havia fet. Però el que jo destacaria de Seda Índia és el que sembla que passa més desapercebut. Per primera vegada no hi ha bateria i he intentat captar l’essència dels directes. Jo soc el cosmos i Oblidar-me de tu son primeres preses en directes i sense editar, així que son com un concert. A cançó de bressol només hi toco jo, tot i que hi ha molts overdubs. Així que només hi queda la cançó que dona nom a l’Ep i a la que hi ha una gran participació de Roger Gascon i l’slide de Juanjo Vidal. A nivell de cançó, és le que he fet sempre, parlar dels meus sentiments de la forma més crua i sincera que puc. Pens que és una continuació descendent cap a les arrels.

Dels 4 temes, tres son inèdits i amb lletra pròpia. Què té de diferent Jo soc el Cosmos?
He tocat sovint cançons de Big Star en directe, pero el disc de Chris Bell és una joia que molta gent desconeix. I amb the cosmos és un temarro, i pens que en català queda molt  bé.

Als crèdits dones agraïments especials a Magí Batalla i Roger Gascón. Amb que et quedes del procés de creació de Seda India? És el treball del que ets sents més satisfet?
Ha estat un procés molt fresc, molt improvitzat, fugint de les complicacions i molt diferent a les altres sessions de treballs anteriors. Tot s’ha enregistrat molt ràpid i sense donar-hi massa voltes, però és de justícia agrair als amics que et donen una ma, encara que sigui a canvi de que els convidis a dinar! En Magí i en Roger son músics excepcionals i és un gust poder treballar amb ells, sempre n’aprens un munt! N’estic molt satisfet perquè he aconseguit alleugerir molt el resultat, i quedar-me satisfet amb cançons molt nues. A vegades has de buidar-ho tot per a replantejar com ho vols reomplir. Així, de cara al proper treball ja ho puc fer com si tot fos nou. Crec que era un procés que em venia molt de gust, una mica com posar-me davant el mirall i dir: Ei, aquest soc jo!

Quins plans de futurs tens per l’EP?
De moment hi ha un munt de concerts previstos…. Cadaqués, Ciutadella, Palma, Maó, Barcelona, Granollers, Vic etc…… però em sembla que la gran sorpresa la donaré al inVICtro. M’acompanyarà una banda completament renovada, amb cares conegudes a primera divisió i jo de tu no m’ho perdria. Així mateix, estic preparant material per entrar a enregistrar amb ells un nou disc el dia 1 d’octubre i que m’agradaria que sortís al mercat abans de Nadal. Mirau a la web o al facebook, l’agenda sempre està actualitzada. A més una editorial m’ha demanat que escrigui un llibre, així que serà una tardor molt intensa.

Parlem de gustos personals. Més enllà d’influències, quina música escolta en Joan Castells?
M’agrada de tot així que tal vegada el més pràctic sigui mirar l’Itunes i veure que és el darrer que ha sonat: Tim Hardin, Van Morrison, Chet Baker, Danny Pearson, Nino Rota, Silvia Pérez Cruz, Anímic, Anton Karas, Junior Kimbrough, Vashty Bunyam, Roy Harper, Moondog i Ron Sexsmith.

Algun concert que t’hagi agradat especialment aquest any?
El de Lee Fields a l’Apolo em va fer ballar tant com no havia ballat en tota la vida. Va ser molt espectacular, amb un so molt proper a com m’imaginava un concert de la motown, amb una banda de soul de la vella escola. De l’escena local,……. el de La Sentina a Sidecar fa dues setmanes va ser molt bó.