Ja hem parlat alguns cops de Petit (Joan Castells) i avui tornem a ell per parlar del seu nou projecte, un Llenya Prima que encara la recta final del seu projecte Verkami amb la satisfacció d’haver tingut una gran resposta per part del públic. Aquesta resposta permetrà de fet la plasmació del disc, un dels projectes més creatius i inspiradors d’aquests darrers mesos, que reuneix a joves il·lustradors i poetes al voltant d’aquest llibre/cd/obra digital, definit pel seu propi autor com una “polaroid de generació artística”.
Hem volgut parlar amb un dels seus grans impulsors –el projecte està compartit amb la bona gent de Blowing Buffalo- per conèixer una mica més de prop les característiques vitals del projecte, un dels més suggerents sortits de les Illes aquests darrers mesos.
Alguns dels textos escoliits, Llenya Prima 14 + 1
El teu proper disc es dirà Llenya Prima i arriba amb format especial, diferent a l’habitual. Com definiries el teu nou treball d’estudi?
És un projecte comú en el que, amb la gent de Blowing Buffalo, hem posat d’acord poetes i il·lustradors, joves, dels països catalans per a fer una mena de llibre/cdmusical/obra d’art, com una polaroid d’una generació artística. Intentaré crear un fil conductor musical d’aquesta poesia, per a crear una història rodona, amb punts comuns, que mostri aquest talent tan impressionant que hi ha al país. Per primera vegada treballaré amb lletres que no son meves i només això, per a mi, ja és un gran repte. La lletra és el punt on es recolza tota la cançó i sobre la qual tot es construeix.Triar un poema i fer-te’l un poc teu és un treball diferent, surts del teu jo personal i t’endinses en el terreny d’allò comú que t’uneix a l’altra creador, i al final amb tots els essers humans. Penso que és molt interessant el començar a fer coses que poguem construir entre tots. Hi ha una part important de responsabilitat col·lectiva en el fet de trencar les regles d’un món excessivament individualista, caminar del ‘jo’ als ‘nosaltres’. Alguna cosa em diu que estam en el moment ideal per a fer-ho.
Has triat a 14 poetes joves i a 14 il·lustradors dels Països Catalans. Quin Procés heu seguit?
Una mica de gustos personals, d’edat, de la gent que coneixia i del criteri també de Blowing Buffalo que d’això en saben molt. No hem pretès fer una antologia crítica, més aviat una instantània de les coses que personalment ens agradaven més i que jo em veia amb el coratge de musicar. El resultat el jutjarà cadascú, però estic ben convençut que l’èxit en l’acollida del projecte en el micromecenatge no és casual. És la prova de que el criteri ha estat molt encertat.
S’han quedat fora projectes interessants?
Definitivament sí. Aquest és un projecte molt maco, molt engrescador i que implica a la gent jove, creativa, del País i que veu en la llengua un pont que ens uneix per sobre de plantejaments polítics maquiavèl·lics envers la llengua i el progrés dels joves. Quan va començar a córrer la veu del que preteníem fer ens van arribar moltes propostes però vam haver de posar un límit raonable, tota la part de producció és una gran feinada ( i ja no et vull ni explicar el que implica composar 15 cançons i enregistrar-les en un temps limitat!). El més important però, és el vincle que s’està creant, i la demostració que les iniciatives col·lectives poden tirar endavant.
Alguns dels treballs dels il·lustradors que formaran part
Vau superar les xifres plantejades al vostre Verkami en molt poc temps. Quin balanç en feu de l’acollida?
És fantàstic. Em vaig quedar sense alè quan ho vaig veure. El jovent ho està passant fatal amb la crisi, i el món de la creació i l’art encara més. La resposta dels mecenes ha estat un gran glop d’esperança comptant que la nostra capacitat per a comunicar i difondre el projecte és molt limitada a les nostres xarxes socials, que jo visc a Mallorca ara i la gent de Blowing Buffalo al Penedès, treballar en xarxa, amb el whatsupp a la ma! Mai ho hauria dit!. Estic aprenent moltes coses d’aquest procés, i em sento molt afortunat de tot plegat.
El projecte està compartit amb Blowing Buffalo. Com vau arribar a plasmar aquesta col·laboració? Havíeu fet coses abans?
És la primera col·laboració, crec que no serà la darrera. El Jaume i jo ens coneixíem d’abans, érem fans un de l’altra, i a través d’ell vaig conèixer els poemes d’Anna Gual. El més curiós és que el Jaume és de Caimari, un poblet als peus de la Serra de Tramuntana a Mallorca i que està tan sols a 3 km d’allà on vaig créixer jo. Suposo que això ens uneix molt i a la vegada dona un toc molt especial al projecte. No m’estranyaria gens que aquest estiu Caimari es converteixi en l’epicentre d’un huracà creatiu, una menà del Deià del segle XXI, des de Mallorca a tots els Països Catalans i per a tot el mon mundial, èpic i majèstic que diria el Jaume. Afortunadament allà hi tenim al mestre espiritual i guru Miquel Massutí que ens guia cap a la psicodèlia, ens posa discos de Davyd Allen i apadrina el hippys que tots portam a dins.
El treball neix com una producció i inclou com dèiem el treball de 14 artistes emergents dins de l’àmbit de la poesia i 14 d’il·lustració. Fa un moment parlàvem del procés i ara voldria que ens facis un petit balanç El resultat queda per sobre de les expectatives inicials?
Pens que sí. Aquesta és una iniciativa particular, que neix de dos individus a la perifèria de la perifèria del món cultural. Lluny de capitalitats però amb una voluntat de cohesió. El resultat és un misteri ara mateix però et ben assegur que el procés està essent mil mil·lions de vegades més emocionant, creatiu i alliberador del que em podia imaginar fa 3 mesos assegut a «La Nena» (el bar de Gràcia) parlant amb el Jaume. Tant és així que estic fent-ne un quadern d’artista per a enregistrar i recordar tot el procés de creació.
Joan Castells, a La 2 d’Apolo, ara fa uns mesos // R. Izquierdo
Tu seràs el 14 dels 14-+1. Què ens pots dir del teu tema?
El + 1 és una conya que vam fer perquè inicialment havien de ser 13, (i vam pensar posar al projecte 12+1….. per a que vegis que si que vam ampliar). Després he pensat que el +1 és al figura del mecenes, del….»sense tu no ho podríem fer», però també és la del creador que no hi és, o no hi pot ser, o que ha marxat tràgicament de forma prematura. O soc jo, que no soc ni poeta ni il·lustrador si no més aviat un aprenent de tot. De moment és un as que porto amagat a la màniga!
Tornes a cantar en català després de l’experiència de Seda Índia. Estem davant d’un canvi ja definitiu?
No crec que hi hagi res definitiu en aquesta vida, si més no més enllà de voler fer coses maques.
Un dels temes de Seda India apareix al recopilatori de Mamut Traçut. Amb The Missing Leech ja havies col•laborat prèviament. Tens més col·laboracions previstes?
Amb el Maurici havíem fet algun concert junts, i vaig produir-li el seu ‘Friends of Nacho Cano’. Pel tema de les col·laboracions: estan sorgint moltes propostes maques a Mallorca i fora de l’illa també i qui vulgui tocar a Petit pot fer la seva proposta! Les meves portes estan sempre obertes a tothom