El passat mes de gener contactàvem per primer cop amb la Joana per parlar del seu The Relief Sessions. El llançament del seu primer treball com a Joana Serrat va ser el tercer protagonista del nostre Bandcamp, i les satisfaccions que el disc ha portat des de llavors han sigut constants. A les darreres setmanes la Joana ha sigut notícia per partida dobla. D’una banda, el llançament del seu primer videoclip a les mateixes localitzacions on Jaume Balagueró i Paco Plaza van gravar la primera entrega de REC. De l’altre, el seu concert aquest divendres a la sala Luz de Gas obrint la presentació oficial del Producto Interior Bruto Vol. 2 de Joan Colomo. Dues bones noves que hem aprofitat per conèixer una mica més de prop una de les solistes més prometedores de l’escena catalana i protagonista destacada d’aquest inici d’any. Una entrevista de RUBÉN IZQUIERDO
Estem molt contens per la bona acollida que el disc ha tingut entre la premsa i la crítica. Que Rac105 ens considerés la seva aposta personal del 2012 ens va donar ressò mediàtic
Ara fa uns mesos que vam parlar per primer cop i des de llavors el disc ha rebut un tractament mediàtic important. Imagino que estaràs molt contenta amb la rebuda…
Estem molt contents amb la bona acollida que hem rebut per part dels mitjans, tot i que hi ha alguns mitjans que són molt hermètics i amb qui és complicat establir-hi el feedback, però la veritat és que la crítica que rebem del disc ha estat molt bona.
Creus que va haver-hi algun punt d’inflexió?
El ressò mediàtic va començar molt fort amb Rac105, que ens va anunciar com a la seva aposta personal del 2012. Enderrock es va interessar pel disc i des del Febrer ens està fent seguiment… iCat Fm també va començar a punxar-nos amb regularitat, i després vam tenir entrevistes amb premsa com l’ARA, l’AVUI, El 9Nou, a ràdios com Rac1, Catalunya Informació i teles com El 9TV o BTV…
Una promoció molt intensa
En realitat es va dur a terme de manera continguda… després ens vam trobar amb un moment de pausa, que ha coincidit amb l’elaboració del videoclip, i ara je, tornat a notar una forja pujada de visites al bandcamp, la web i les nostres xarxes. Més o menys va coincidir amb un petit reportatge que ens van fer pel TN.
The Relief Sessions és un doble disc inspirat en el vinils de tota la vida, amb una cara A més introspectiva de temes molts tranquils i una B amb els temes més moguts i amb tota la banda
Per si queda algun despistat, qué és The Relieff Sesions?
The Relief Sessions és el primer disc que firmo com a Joana Serrat i el primer en què hi canto alguns temes en català, com El meu regne. Com a J.S.T tinc enregistrats dos discos, però realment és amb aquest amb el que em sento més identificada i amb el que he treballat la sonoritat. The Relief Sessions és un doble disc, inspirat en els vinils, que consta d’una cara A i d’una cara B; la A és molt introspectiva i de temes molt tranquils, la B consta de temes més moguts i hi ha tota la banda al complert.
[youtube id=»0snvfz_I63s» width=»600″ height=»350″]
Aquests dies s’ha estrenat el primer videoclip. Hem seguit el procés i el resultat final fa goig. Com has viscut tot el procés?
Rodar Sharing wine (a summer tale) amb Nowhere ha sigut genial. Una experiència molt bonica. Tots estàvem emocionats i excitats per això «d’actuar» davant d’una càmera. Jo en tenia moltes ganes però alhora també estava molt alerta perquè és el meu primer videoclip i em preocupava com quedaria, si el que transmetria seria el que jo voldria… però va ser arribar al rodatge i veure la professionalitat de Nowhere i saber que quedaria un videoclip molt bonic.
Sharing Wine (a summer tale) està realitzat de fet per gent de l’ESCAC, l’escola de cinema cada cop més i millor consolidada. Com contacteu amb ells?
L’Albert Cambra, productor de Nowhere, em va trucar ara fa un any perquè en Turre (bateria de La Iaia) li va parlar de mi. Em va dir que Nowhere eren una productora feta per amics que estaven acabant l’ESCAC i em va comentar que feien Take away Shows, és a dir, que gravaven els musics amb so directe i en un pla seqüència, sense talls, mentre tocaven els seus temes. Vam quedar un vespre, em van explicar què és el que volien fer i a mi em va semblar genial la idea. Jo no tenia cap video al youtube i vaig pensar que era una molt bona manera de començar a aparèixer en aquest canal. Des de llavors que hem estat en contacte amb ells, han vingut a concerts i ens han gravat, com el cas del Bedroom Culture enregistrat al bolo que vam fer al setembre al Sidecar. Llavors els vaig plantejar la idea de fer un videoclip i van acceptar.
Vau gravar a un escenari mític, a les localitzacions de REC. Com acabeu allà?
Personalment crec que el tema de la localització va ser un dels grans encerts del rodatge. Tenir tots els sets al mateix lloc va facilitar moltíssim tota la gravació tan per temps com per esforç. En Cambra, el nostre productor, va negociar les condicions amb el propietari de l’edifici. I en Marçal (violoncel) i l’Adrià (guitarra) es van passar una bona estona, mentres no els tocava gravar, corrent pels passadissos i habitacions de l’edifici reproduint escenes mítiques de la pel·lícula i gravant-les amb el mòbil. Després s’hi va afegir l’Albert Manau per treure material per al making off que estrenarem en breu (nota, l’entrevista es va fer dies abans de la publicació del making off, que adjuntem a continuació).
[vimeo id=»39942635″ width=»600″ height=»350″]
El lligam amb les cançons ha canviat una mica des de que les vaig escriure, abans m’afectaven més.
Fa poc heu arribat als 500 seguidors a Facebook i ho vau celebrar amb un sorteig del disc. Quina radiografia emocional en fas del mateix?
De fet, el sorteig per conmemorar que vam arribar a 500 seguidors encara és obert fins… el dia 29 d’Abril es pot participar! Jo volia agrair a totes les persones que ens donen suport d’alguna manera, i amb en Jan, el nostre mànager, vam pensar que regalar el disc més una sorpresa era una bona manera de fer-ho. Ha passat una mica de temps des que vaig composar totes aquestes cançons i el meu lligam amb elles també ha canviat des del punt que al principi m’afectaven més. Això no vol dir que ara les canti sense sentiment, sinó que les canto sense estar tan «afectada». Però em passa que amb cada una d’elles hi tinc una relació i aquesta es manté encara que passi el temps. El que canvia és la perspectiva però el lligam vindria a ser el mateix.
Quina metedologia de treball segueixes a l’hora de composar? Tens algun ritual?
Mmmm… sóc bastant irregular, tot i que és molt bo tenir una rutina de treball. A mi m’agrada llevar-me al matí i amb el cafè amb llet començar a tocar. Hi ha dies que només o toques coses que t’agraden o fas una mica el burro amb les cordes, però és quan surten els temes. Ara be, també sé que quan necessito explicar alguna cosa. Llavors només he d’agafar la guitarra i ja tinc un tema fet. Em va a èpoques… ara fa molt que no tinc cap rutina i les cançons que he fet les he fet en el moment que he agafat la guitarra.
Joana Serrat, en un moment del rodatge del seu primer videoclip // A. MANAU
Parlant de la guitarra, el proper dia 13, aquest divendres, et podrem veure al Festival de la Guitarra obrint la presentació que en Joan Colomo farà del seu nou disc. Emocionada?
Sí, sí, sí! Estic molt contenta de poder participar en el Festival de Guitarra i de poder fer de talonera d’un músic com en Joan Colomo. Espero que tot vagi molt bé; la veritat és que ja estic ben nerviosa…
Què suposa participar en un festival com aquest? Ens podries destacar algunes de les teves referències a nivell de guitarra?
Participar en un Festival així per a mi suposa una bona manera de poder-me donar a conèixer, per una banda, i per l’altre saber el que és estar en un Festival de nom com aquest. La veritat és que no tinc gaires referents com a guitarrista, però et citaria a Christina Rosenvinge, que també forma part del festival. És una artista que m’agrada especialment per tota la seva trajectòria. Crec que és una dona que es busca i que treballa la seva sonoritat, i això és fantàstic. Crec que aquesta és la filosofia si un vol créixer com a artista.
A Shook Down hem parlat sovint amb els amics de Famelic Records. Com veus l’esclat de l’escena de Vic i rodalies? Des de la nostra web la trobem la més productives del pasí ara per ara…
Sí, sí… la veritat és que hi ha molts grups. Osona té una llarga tradició musical, és així des dels anys 80 quan Vic li deien «el Liverpool català«. Penso que hi té molt a veure també l’accent que hi fan els mitjans, que des de fa uns pocs anys s’han obert cap al territori català fora de la ciutat de Barcelona. Jo espero que això no quedi com una moda, sinó que hi hagi interès per la música, ja no només a Osona sinó a arreu del País.
Fotografia de portada d’ALBERT ERITJA
Trackbacks/Pingbacks