L’Enriqueta i el senyor Ramón viuen de tota la vida a la zona del mercat central de Sabdell. Fa un parell d’anys es van endur una alegria quan van canviar d’ubicació les barraques de la Festa Major que havien patit just a sota. Aquest passat divendres però les seves pupiles no donaven abast en veure com una colla d’engrescats conciutadants seus havien acoseguit celebrar un festival molt i molt independent als mateixos jardins de la caixa de tota la vida, la nostre, la de Sabadell. Quan van veure que no havia estat flord’un dia sinó que la fressa duraría tot el cap de setmana i el fum del generador els pujava pel pati,el cop va ser tan insuportable com entendre que la seva caixa ja no la porten des de la capital del món sinó que ara és d’un banc madrileny amb nom basc. Una crònica de GUILLEM CREXELLS
L’Embassat ha celebrat la seva sisena edició aquest cap de setmana canviant d’ubicació, augmentant els dies i exprimint la capacitat del públic de seguir un cartell d’artistes d’allò més exclusius. Es nota el bagatge i la oportunitat de celebrar-ho a aquesta bassa verda sembla que s’ha aprofitat d’allò més bé i el públic ha respost de forma notable sense la necessitat de cap grupestrella.
Colomo, a l’Embassa’t 2013
Els que van enganxar més al públic van ser els Salvaje Montoya. Era el dissabte a la nit i l’actitud amb la que toquen aquesta gent va deixar atònit un auditori encadirat que es va quedar tímid en inci. Les crides al caos van aconseguir aixecar el nombrós públic que va cedir als melòdics puntejats de guitarra, eixordadora veu (amb el permís de Furguson) i una presència escènica incontrolable. Els Lasers també van ser un dels grups més ben rebuts,i curiosament també tocaven a l’escenari més petit del festival sota un impressionant mur il·luminat de bugambilia molt ben podada. Aquest escenari va anar com a anell al dit als Berlinist que mentre es ponía el sol van esdevenir una de les apostes més encertades del cartell. Es necessita comptar amb l’empatía del públic perquè surti bé un concert a l’aire lliure d’aquesta banda, i tan el públic com l’organització van entendre la proposta que va funcionar de maravella.
Els Free Fall Band van sonar més contundents del que es podia esperar després d’escoltar el seu disc de debut, van tancar el concert pregonant un – fem pop i ens agrada. Els hi agrada a ells i a nosaltres encara més, ja no cal mimar-los tan que tenen el futur ben assegurat per mèrits pròpis. Una de les oportunitats del públic d’empatitzar més amb les cançons va ser el concert de Joan Colomo en solitari. Llàstima que com ja està previst multipliqui interrupcions motiu-de-cesse per qualsevol altre contautor que no fos ell. Excepcional va ser la versió d’Anunnakis dels Surfing Sirles, que estàn passant per un mal moment i que també van rebre el record de diversos grups del festival. Ens hi afegim amb el nostre record cap a l’Uri.
Standstill, al seu pas per l’Embassa’t
El mirador del Museu del Gas és un escenari de luxe que es van empescar per ubicar-hi les propostes electròniques. Es troba a la terrassa d’un edifici biodinàmic que sembla el lloc on celebra els consells d’administració una coneguda companyía gasística catalana. Encara que la connexió no era ràpida, a la que hi pujaves una vegada sempre hi volies tornar per assaborir les mels del poder, com que t’obri la porta un senyor amb corbata, pujar amb en ascensor d’empresa o gaudir d’una posta de sol dominant tot el Vallèsd es del Tibidabo a la Mola. Escoltar propostes d’electrònica fina com beGuni els hip hop hits de bRUNA en aquest ambient tan ben trobat és una victòria segura i així ho demostra que el dissabte es copés la capacitat màxima del recinte.
L’edició d’aquest any ha comptat amb bandes poc vocàliques en general i amb una dominant presència de la música de ball. Però l’aposta és realment boníssima i arriscada, com l’actuació de King Ayisoba dimecres en una esdeveniment previ que va trastocar qualsevol idea prèvia que es pogués tenir de l’Embassat. Si els numeros surten i es poden celebrar més edicions en aquest recinte l’aposta haurà estat un èxit, el públic sembla que ha respost. #bestEmplaçamentEver
Li haurem de preguntar al Bernat que toca tots els fils d’aquest festival quant temps fa que els pares de l’Enriqueta, que divendres va fer acta de presència a la porta, van decidir instal·lar-se al centre de Sabadell després d’estiuejar al Vallès durant molts anys. La idea de festival de cap de setmana ha trobat en la curta distància urbana una proposta tan interssant com per establir-s’hi durantl’estiueig.
* Fotografies extretes de les xarxes socials de l’organització