Ara ja fa unes quantes setmanes de la sortida al mercat de Old Fashioned, el nou EP de Síctor Valdaña, aquest cop ja amb The Check This Outs al complert, la Kandi Camprubí (Aida Camprubí) i Mr. Ned (Denis Duarte), tal i com son presentats al seu propi bandcamp. Avui recuperem aquesta referència, i ho fem per parlar d’un d’aquells grups cridats a grans coses. Per RUBÉN IZQUIERDO
L’Old Fashioned que aquí ens ocupa és un dels treballs presentats aquest any per Boston Pizza Records, segell que manté així el seu idil·lic moment de producció discogràfica, aquí presentant un treball integrat per set temes accelerats i addictius, coronats amb l’adrenalina de Doomed, segurament el millor track del disc, i amb el notable nivell mig que exhibeix tot el 7”
El disc va ser gravat, produït i mesclat als estudis dels propis Valdaña i Duarte, els Janowski Studios, i va arribar al mercat pràcticament un any després de II, l’LP presentat al juliol de 2012 on quedaven inclossos 11 talls que servien per ampliar el recorregut dels seus treballs anteriors, com Síctor Valdaña & The Check This Outs, editat en format cassette per Boston Pizza al gener de 2012 o els més antics The Síctor Valdaña EP i Boilermarkes, tots ells disponibles al seu Bandcamp, on hi també trobem el seu sincer homenatge a Luchador Records.
El disc evidencia la gran entesa del trio i confirma a Saldaña com un dels noms claus a l’hora d’explicar fora de les nostres contrades que s’està coent per aquí ara mateix.
Síctor Valdaña, a l’Slow de Barcelona
El primer cop que vaig escoltar el seu nou disc va ser gràcias al gran Maurici Ribera, a qui li dec ja uns quants favors musicals en forma de descobriments (algun dia tothom considerarà l’excel·lent programa que dirigeix amb en Ferran Sarrió, Trilogy Rock, com el gran laboratori musical que en realitat és, bressol indiscutible de la música de qualitat a aquest país). En Maurici ens va oferir participar amb ell amb l’organització de la nit anti-folk que vam organitzar plegats a l’Slow ara fa uns mesos, on es presentava pràcticament per primer cop aquest fantàstic disc de continuïtat, on la proposta plantejada es marca un decidit pas endavant, de forma i manera ja definitiva.
El trio, a l’Slow ara fa unes setmanes
I és que el concert, i el disc, van evidenciar unes quantes coses. La primera, que Boston Pizza es troba en un grandíssim moment de forma, i que darrerament han aconseguit que totes les seves darreres produccions presentin i exhibeixin una qualitat digne de menció, amb el mèrit afegit de la polivalència d’alguns dels músics integrants del segell (al mateix Síctor, de fet, l’hem vist amb altres grups de la casa com The Destroyed Room o Zephyr Lake, per posar un exemple que il·lustri el cas). I la segona, que la proposta plantejada pel nostre protagonista guanya cos en format trio, beneficiant-se de les sinergies creades entre els seus tres components, on l’experiència dels dos responsables dels Janowski Studios combina bé amb l’energia i empenta de la debutant Camprubí.
Aida Camprubí. una de les incorporacions al projecte
Tornant a Old Fashioned, el disc presenta la novetat de ser el primer gravat ja com a trio, i el resultat no pot ser més bo, recuperant algunes de les cançons presentades prèviament, una notable relectura que millora les prestacions originals i que fixa al grup a la pole dels millors treballs de la temporada. Més enllà de Doomed, destaquen Salad days –hàbilment situada al final d’aquest senyor discàs- o l’explosiva Vermut de Cendra, tot i que la regularitat de l’àlbum sobrevola la seva escolta fugaç, deixant-nos sensacions més que grates un cop s’arriba al seu final.
El resultat? un EP soberbi, beneficiat per l’empenta del seu ritme frenètic que reforça el que ja s’intuïa a tota la producció discogràfica prèvia del gran Valdaña.
* Fotografies de directe cedides per Maurici Ribera, per corteria de Slow Barcelona