Com a Circles no hi ha cap fotografia, però aquí veiem als seus membres amb els Savages

Com a Circles no hi ha cap fotografia, però aquí veiem als seus membres amb els Savages

The Circles van ser quelcom més que un efímer grup. Van suposar una simbiosi perfecta de sons adscrits a la segona meitat dels anys 60 que confluïen plegats en una amalgama sonora ben rodona. Un divertiment per a la formació d’acompanyament del músic Screaming Lord Sutch. És a dir, els Savages. Per MAURICI RIBERA

  • Fans del r&b de tall britànic hi trobaran una proposta germana.
  • El guitarrista del grup Bill Parkinson ens ho narra, amb apunts de l’anyorat  baixista Tony Dangerfield*
  • La formació va gaudir d’un compendi de músics que amb les seves carreres personals omplirien enciclopèdies del rock i del pop

* [En quant a les explicacions d’en Tony Dangerfield, per motius obvis, tibaré d’experiències musicals que va compartir amb mi durant els seus darrers anys de vida. D.E.P.]

[youtube id=»a2oUirAP9KM» width=»600″ height=»350″]

Abans de començar, cal comentar que en John Lawson és qui va enregistrar el baix al single, i que en Tony Dangerfield va formar part del procés de gestació de la proposta. Ambdós alternant-se el paper de baixista dins dels propis Savages. Dit això, ens situem…

Estem a l’any 1966. Els Savages, la banda d’acompanyament del músic Screaming Lord Sutch, buscaven quelcom de divertiment extra, com si no en tinguessin prou acompanyant al mestre del shock rock britànic de l’època, un nom clau per entendre el context musical del moment, envoltat sempre de noms cabdals com Jimmy Page, Jeff Beck o Ritchie Blackmore, entre molts d’altres.

En Bill Parkinson

En Bill Parkinson

Amb aquesta voluntat de seguir fent coses, van decidir enregistrar aquest single, dues cançons de tall particular, amb una genial influència americana. En Bill Parkinson ens comenta al respecte que “vam editar el disc, però no el vam interpretar en directe», segurament una de les claus que explicarien la difussió final del tema, contextualitzant-nos la situació a l’apuntar que «vam continuar formant part dels Savages acompanyant al músic Screaming Lord Sutch i anant amb en Chris Lamb and the Universals”.

Parlant novament del single, ens afegeix que “el vam enregistrar amb en Chris Blackwell a Island Records, amb producció de Guy Stevens”.  Blackwell agafaria renom després, tot catapultant a la  fama a Grace Jones, forjant el nom dels U2 o consolidant el reggae de forma massiva a Europa a través d’en Bob Marley. Guy, per la seva part, va produir el London Calling de The Clash. Per cloure, ens explica que «al desembre d’aquell 1966 vaig anar a formar part de la banda d’acompanyament d’en Tom Jones, és a dir The Squires”.

Bill Parkinson a part de treballar, com tots els membres de Circles i amb Screaming Lord Sutch també va ser membre de: Leaders, Fourmost, va acompanyar en PJ Proby, Shirley Bassey, Petula Clark o  a Dusty Springfield i entre milers de d’altres enregistraments, se’l pot sentir a “Across de Universe” dels Beatles.

Per aquells moments poc sabia el baixista i també cantant Tony Dangerfield que acabaria sent padrí del psychobilly i donant peu a una de les entrevistes més divertides que he fet mai, però això ja és una altra història.  Ell va acabar d’arrodonir un so molt marcat per la guitarra, però que anava excel·lentment sincronitzada a la bateria d’en Carlo Little.  En Tony ens va comentar en una ocasió que “la banda com a tal es pot dir que no va existir, però eren els anys seixanta i bogeries així eren el nostre pa de cada dia. Mai en teníem prou”. En Tony també va formar part de propostes tan interessants com Gullivers Travels, Rupert’s People, Episode Six (pre Deep Purple), Carl Douglas Big Stampede, The Shakers i, entre molts altres projectes, va formar part de la banda de The Alan Bown.

Edició física de la nostra joia oculta

Edició física de la nostra joia oculta

La Cara B no és gens dolenta tampoc. De fet, és un clar exemple de que podien fer el que volien i donar cert punt més experimentador al costat més conservador de la Cara A. Sobre la cara B, en Bill  ens comenta que “vaig escriure Don’t You Love Me No More amb el cantant del grup, en Brian Keith. Vam asseure’ns i vam escriure la lletra plegats. Ambdós formàvem part de Music Publishers, de Dick James (The Beatles Publishers) i erem compositors competents”. Una peça de caire més treballat i de resultat més instrumental.

Parlant sobre la repercusió que va tenir el tema -que va sortir sense portada, directament amb la funda de paper- en Bill reflexiona apuntant que “qui sap perquè algunes cançons no reben difusió radiofònica. Ho tenia tot per fer-ho i sabem que a la llista de Radio Caroline va entrar al seu top 50 i en general al top 30 del Regne Unit, però va quedar-se allà”. Tony Dangerfield “suposo que si s’hagués mogut hagués funcionat més, però al no actuar…”. 

La resta de membres són també persones amb un currículum ben sucós. Passant pel cantant Brian Keith, que a part de ser membre dels Universals juntament amb l’organista Paul Raymond dels Circles i mateixa proposta,  va aconseguir un nº 1 amb els inicis de la formació Plastic Penny. Pel seu compte Raymond és conegut per haver format part dels Chicken Shack, Savoy Brown, UFO i M.S.G. La banda va comptar també amb el no menys mític Carlo Little, que anteriorment havia estat bateria dels Rolling Stones en un estat molt embrionari  del grup durant algunes actuacions, però al rebutjar una possible plaça fixa que la banda li proporcionava, va acabar sent substituït conseqüentment per en Charlie WattsLittle va formar part de la Cyril Davies Rhythm and Blues All Stars i va ser membre de  a amics seus com en Keith Moon, Ginger Baker o al propi  Watts.

Bill s’acomiadava de nosaltres tot  explicant-nos que actualment està escrivint un llibre sobre els anys seixanta i que n’està gaudint molt. També ens recomana que escoltem propostes semblants on ha participat composant com: Funky Bayswater dels Squires que ha vist recentment com sona a molts clubs i ha anat rebent cert revival.

Llocs més interessant on podem trobar el single “Take Your Time/Don’t You Love No More”:

  • The Circles – Take Your Time/Don’t You Love No More 1966 Island WI 279
  • Breaking Point – 20 Hard-Edged Beat Diamonds. Compilació que inclou la nostra joia oculta.