Demà dimarts comença un dels clàssics de l’Estiu, amb una nova edició dels Vespres de la UB, el popular cicle de concerts celebrat als jardins de l’Edifici Central de la UB, escenari als darrers anys d’alguns dels concerts amb més caliu de la temporada estival. Hem parlat amb Miquel Valls, d’Agost Produccions, per tal de conèixer una mica més el funcionament intern del Cicle. Una entrevista de Ruben Izquierdo
- Els Vespres de la UB arriba a la seva setena edició amb el cicle consolidat i una proposta de noms que torna a barrejar propostes consagrades amb valors emergents
- El cicle va ser dels primers en apostar per noms ara mediàtics com Mishima i Las Migas, i acostuma a oferir l’opció de descobrir nous grups amb gran projecció
- Fins ara, un total de 42 grups s’han deixat veure pel cicle, que té en The Seihos i La Iaia els grans noms d’enguany
Els Vespres de la UB és una plataforma perquè joves formacions musicals emergents tinguin un espai on poder compartir el seu treball amb el públic
Arriba una nova edició dels Vespres a la UB amb sensacions de cicle consolidat. Com heu preparat l’edició d’enguany?
La metodologia és més o menys sempre la mateixa, encara que cada any passen coses i sorpreses. Potser enguany ens ha costat una mica més decidir-nos pel cartell final. Ja portem 7 edicions de Vespres i això vol dir 42 grups, que déu ni do.
Per qui no conegui el cicle, que trobem a Vespres a la UB?
Els Vespres de la UB és una plataforma perquè joves formacions musicals emergents tinguin un espai on poder compartir el seu treball amb el públic. Hi ha grups per a qui el concert als Vespres de la UB és una de les primeres proves de foc. Ens agrada que tingui aquest sentit de primeres oportunitats. Tot i així, al cartell també hi ha lloc per a formacions més consolidades.
L’espai, un dels grans punts forts dels Vespres
Vau ser dels primers en apostar per grups que després han experimentat grans booms mediàtics. Quins criteris de selecció seguiu?
Una de les coses bones que hem tingut és que els Vespres neixen paral·lelament amb l’esclat d’aquest nou pop-folk català. Això vol dir que cada any hem tingut boníssimes propostes sobre la taula. Per sort, actualment tenim molt bona música feta aquí però hem de pensar que no sempre ha estat així. El 2007 vam portar Mishima per quatre duros en un concert que estava plenet, però no a tope. Ara això seria impensable. El mateix amb las Migas o Sanjosex.
En casos com Manel, quin record guardeu?
En una entrevista, els Manel deien que recordaven el bolo dels Vespres com el primer en el qual la gent se sabia massivament les lletres i les cantaven. És evident que no els vam descobrir nosaltres, però que ells mateixos diguessin això ens va agradar molt. Va ser un concert molt maco, precisament perquè tot era molt fresc.
[youtube id=»JW–cLqBjAM» width=»600″ height=»350″]
El primer concert d’enguany és el de La Iaia, segurament el nom més conegut amb permís de The Seihos…
Sempre mirem d’equilibrar propostes menys conegudes amb grups més consolidats, creiem que hi ha d’haver lloc per tots. La Iaia són els guanyadors del Sona9 i grup revelació 2010 del Premi Enderrock. Pensem que la seva proposta s’hi escau molt bé a l’escenari dels Vespres: són pocs, tenen un so més aviat acústic que no pas elèctric, comuniquen molt bé el que volen dir… serà dels dies guapos. El cas The Seihos havia anat sonant en edicions anteriors i ens agrada que finalment hagi estat possible. Seran dels primers que cantin en anglès, el seu últim disc és molt divertit i té algun toc més gamberro, que també està bé que hi sigui!
De la resta de noms, ens recomaneu alguna joia amagada?
Probablement Eloi el Bon Noi sigui el que ofereix un espectacle més diferent a la resta, tant pel gènere musical com per la seva posada en escena (parla al públic de vostè!). Es defineix com a pop sòrdid d’estructura contemporània i el que és més sorpren són les lletres de les cançons, que parlen de la visió d’un adolescent amb el seu entorn familiar. Cálido Home ens els va recomenar una espectadora assídua dels Vespres. És una proposta força desconeguda i la veu de la cantant impressionarà a més d’un, ja ho veureu.
Actuació de Maria Rodés // Els Vespres de la UB
L’espai és un dels grans al·licients del cicle. Com arribeu als jardins?
Fa set o vuit anys, passejant un dia pels jardins de la UB, a l’Anna i la Clara se’ls va ocórrer que seria bonic fer concerts en aquest espai. Ho vam plantejar a la UB i de seguida ens vam posar a treballar per fer els primers Vespres. El lloc és idíl·lic, és com un oasi al bell mig de la ciutat. És un lloc que molta gent ha vist des del carrer Diputació però que no hi ha entrat mai perquè, encara que sigui un espai públic, normalment la porta està tancada i s’hi ha d’entrar des de la Universitat. Aquest any hi haurà una terrassa oberta a partir de les 19 h per qui vulgui passar una estona molt agradable abans dels concerts.
Dels concerts fets fins ara, de quin esteu més orgullosos?
Es fa difícil de dir! Biel Ballester Trio el recordo com un dels concerts on la gent va quedar més contenta, atònita amb el virtuosisme a les guitarres dels músics. El segon any de Las Migas també va ser màgic, els jardins estaven pleníssims. Va ser quan ens vam haver de començar a plantejar el tema de l’aforament limitat. La relació que hem fet amb Bankrobber (Espaldamaceta, Sanjosex, Tarannà, Le Petit Ramon) també ha estat molt profitosa i n’estem molt contents.
Teniu algun grup que us hagi fet especial il·lusió portar?
Al 2009 vam portar Bedroom, en un concert súper íntim amb projeccions en un llençol lligat entre els arbres. Va ser deliciós. I un any després van venir els rockers de La Increïble Història de Carles Carolina, que ens van fer riure molt. Són formacions que van fent el seu camí. No tenen el calendari ple de bolos ni tampoc poden viure exclusivament amb una única formació, però són interessants i van fent. Ens agrada molt que hagin vingut, perquè el seu estil, dins i fora l’escenari, és molt semblant al nostre i això fa que tothom se senti molt còmode.