Demà dimarts surt a la venda l’EP en format físic de Les Sueques, formació «75% femenina», com ens expliquen des de Repetidor Discs, que culminen així una primera meitat de 2012 d’allò més productiva. I és que en molt poc temps han aconseguit passar de penjar 4 temes al seu bandcamp a omplir l’Heliogàbal o tocar al popArb. Una entrevista de RUBÉN IZQUIERDO
La publicació de l’EP és de fet un pas mes a l’evolució del grup, que prepara ja el seu primer disc segons ens expliquen a les portes de donar sortida al seu primer treball en format físic, on recuperen aquells quatre temes amb el que es van presentar en societat. «Tothom vol ser suec», ens canten a I què? Ahh, tota una declaració de principis d’un grup que creix i creix. Abans d’entrar en matèria, deixem la breu intro que Repetidor ha penjat a la seva fitxa, on capten l’essència d’un grup que ens diverteix divertint-se.
Des de la sorra d’una platja; un avió amb una pancarta publicitària, com un anunci a slow motion sobre el croma de l’horitzó on s’hi pot llegir ‘Fills de puta’.
Les Sueques són una banda 75% femenina, dadaista i punk que explora els clarobscurs del pop, amb dolçor però amb lletres punyents i melodies vibrants. A la banda formada per Blanca Lamar, Tuixén Benet, Raquel Tomàs i Pau Albà (Tokio Sex Destruction) els hi va la vida.
Ballen, actuen, canten, toquen, es disfressen… Barbudes, superheroïnes, oficinistes de correus o dependentes del Corte Inglés, són un bony. Un bony pop, fosc i naïf amb ritmes contundents i guitarres afilades. Un cos sense òrgans amb lletres sencilles però punyents. Veritats com una casa de pagès, fresques com una mala cosa.
Les Sueques són una festa a la que són capaces d’anar amb caretes de personatges del ‘Quién es quién’ o de sortejar un wok.
Repetidor Disc
Demà surt a la venta el vostre EP. Què ens espera quan li donem al play?
L’EP que surt a la venda el 24 de juliol és el que ja es pot escoltar al nostre bandcamp però masteritzat per Frank Rudow. No existia en format digital: era una cosa sense cos autoeditada per nosaltres. El 24 per fi aquests quatre temes prendran cos i deixaran de ser una volàtil maqueta. Això sí, seguirem amb les manualitats: la Raquel Tomàs, la teclista, dibuixa i pinta les portades una a una, i el disc ve acompanyat d’una auca que explica la història de les sueques, les nostres vicissituds abans de sortir al món exterior.
L’EP surt amb Repetidor…
Exacte. Repetidor s’ha animat a editar-la en format digital i ens fa molt il·lusió, perquè és una manera de tancar un any en què ens hem acostat a molta gent. Ho editem per poder gravar un disc complet a l’agost. És una manera de culminar un bon any.
Us definiu al vostre Facebook amb un «Som 3 dones i un home. Dadaistes. Ens agrada el punk net. No ens agraden les guitarres barroques d’AOR». Quines influències declarades teniu?
Ens agrada molt Gang of Four o Young Marble Giants i grups semblants, grups amb línies de baix insistents i bàsiques, amb simplicitat formal, grups que tenen una manera de fer molt incisiva i compacta. També ens agrada molt la Velvet i moltes bandes indies clàssiques, així com alguns grups purs com The Shaggs. Tot allò que no sigui adult oriented rock, ens agrada, vaja, un espectre amplíssim.
Una altra definició vostra: «somos una banda formada por una bajista que canta, una teclista que toca otros juguetes, una guitarrista que baila y un batería“. Recordeu com es forma la banda i quan vau decidir que valia la pena tirar endavant el projecte?
Vam començar mirant de trobar en la música coses que ja havíem trobat en altres disciplines artístiques… Al principi era una manera de jugar i passar-nos-ho bé. Pel projecte ha passat molta gent i finalment els que som ara ens hem entès molt bé i vam decidir mostrar-nos al món.
Una pregunta que us hauran fet mil cops. Per què Les Sueques i per què les barbes?
Les Sueques és un mite, un espai que pots construir i que et remet a un món femení nòrdic perfecte, a una mena d’utopia irònica, perquè les utopies mai són tan perfectes, i als catalans els mites sempre ens els han explicat millor que la realitat. Les barbes és una manera d’amagar-se i d’ironitzar el que som i en com et mira la gent.
A nosaltres ens agrada molt la música nòrdica. Tenim una petita secció que es diu Músicas Nórdiques que vam treure després d’entrevistar a Lisa o Piu, un grup folk suec que ens encanta. Seguiu música nòrdica?
Seguim la música nòrdica com seguim altres coses, Lisa o Piu és una preciositat setantera, un folk preciós, de fet escoltem molt de folk, encara que a les sueques mostrem el nostre cantó més dur.
Vam estar al vostre primer concert a l’Helio, on va obrir la nit en Hans Laguna, gran amic d’aquesta web.
En Hans Laguna és un músic excel·lent, amb propostes molt personals, és a les sueques des del començament perquè li agradava molt el que fèiem, ens ha ajudat i ha participat en tot i ens va animar a gravar l’EP. A l’Helio vam sortejar qui tocava primer perquè va ser un dia d’homenatge a la gent que forma Suècia: Les sueques, els Hans Laguna i també molts amics i nouvinguts
Des d’aquell concert el cert és que no heu parat. Què va significar per vosaltres tocar al popArb?
Tocar al popArb va ser una sorpresa molt bonica. Havia estat un any de reptes, de donar-nos a conèixer, amb la Fira de Música de Vila-seca i molts concerts arreu i el PopArb va significar culminar aquesta feina
Per acabar, ens podeu explicar que us diu l’EP? Què explica cada tema?
Monstre és un tema fosc i intens on parlem de la por. A Iquèah fem broma sobre la societat de consum. Mirall és el nostre moment íntim de migs temps, el nostre homenatge al folk i a la tristesa esperançadora. I a Terrorista hem volgut fer una mena de crit a tot el que ens explica però no ens convenç amb dues notes que es claven com ganivets.
Les Sueques són Blanca Lamar, Tuixén Benet, Raquel Tomàs i Pau Albà. Propers concerts:
- 04/08, Les Sueques + Valius (El Forn, Girona)
- 09/08, Les Sueques + Maria Coma (Festa Major de Sa Tuna)
- 31/08, Les Sueques (El Claustre, Maó)