Amb l’incenci que va afectar Darnius i l’Alt Empordà encara a la memòria col·lectiva, el poble tracta de tornar a la normalitat amb petites activitats de caràcter lúdic amb les que pretén recuperar el seu habitual estat anímic. El Darnius Fest 2012 contribuirà en aquest sentit a establir aquesta millora, farcint de bona músic el pantà de Boadella, a l’Alt Empordà, els propers 17 i 18 d’agost. Per RUBÉN IZQUIERDO

  • El Darnius Fest s’estrena amb una programació eclèctica que va del folk més delicat a sonoritats més psicodèliques
  • Anabeth McNamara serà una de les caps de cartell del Festival, oferint un concert especial a les 18:00 hores a l’Esglèsia Santa Maria de Darnius
  • Amb la confirmació de dues noves edicions al 2013 i el 2014 el Darnius Fest vol potenciar a més l’escena gironina i de l’Empordà, tot convidant a algunes de les bandes més emergents de la zona

[youtube id=»CVSdzydrryU» width=»600″ height=»350″]

El Festival neix amb «un cartell ambiciós i esperit simpàtic de consolidació«, segons apunten des de l’organització, una declaració d’intencions amb les que es vol arribar al gran públic tot alternant joves promeses locals amb noms internacionals ja consolidats. El programa s’inclou dins del programa oficial de la Festa Major de Darnius, amb la música com a gran protagonista.

El cert és que la proposta del Darnius Fest apareix com del tot encertada gràcies a la seva eclèctica programació, que inclou el soul pop de nova generació de James Kakande a la psicodèlia d’Anton Barbeau, tot passant per l’angelical indie-folk d’Annabeth McNamara, un dels grans noms del cartell amb el seu folk intimista com a gran reclam.

[youtube id=»RoX0plpq4Pw» width=»600″ height=»350″]

Amb ells, els barcelonins Stay, l’indie pop de Samitier o l’instrumentalisme de The Unknow People, així com el reggae gironí de Raggatack. La proposta es completa amb els australians Dan Brodie & The Grieving Widows -primera actuació a Espanya-, David Nicolau, An Der Beat o Neuron, una altra de les formacions gironines presents al festival. Lullavy, No Problemo, Liannallull integren també un cartell del que s’ha caigut Flor Braier, cantant folk que finalment no podrà venir al Festival tot i estar anunciada en primera instància, quedant el seu lloc ocupat per la barcelonina Mad’zelle.

[youtube id=»YPzQgrctfnk» width=»600″ height=»350″]

El Festival durà a terme bona part de la seva activitat als escenaris naturals del Pantà de Boadella, alternant-se als dos escenaris la totalitat de grups i dj’s convidats, sent protagonista l’escenari petit d’una proposta molt més chillout, convenientment preparat per a l’ocasió.

Cartell promocional del Festival // Darnius Fest

Hem volgut parlar amb l’Albert Mestres per conèixer una mica més les principals característiques del Festival i les seves impresions a dues setmanes del seu debut.

El Festival arriba setmanes després dels terribles incendis de l’Empordà. Què significa pel poble reprendre l’activitat amb un Festival com aquest?
Significa que torna la normalitat i el que estem intentant ara és convertir al poble de Darnius en notícia més enllà de la desgràcia. El Darnius Fest estava enllestit molt abans de l’incendi i el fet de que varem passar uns dies força angoixats evidentment ens va fer patir per la seva celebració, però hem salvat el poble del foc i hem salvat també el festival malgrat l’incendi. De fet varem estar patint pel festival uns dies abans de l’incendi per un problema de permisos amb l’Agència Catalana de l’Aigua però finalment l’alcalde, Edu Payrà, ha fet molt bona feina. La idea ara és presentar el Darnius Fest com una proposta atractiva i renovadora que pretén consolidar-se en els dos propers anys, doncs ja tenim la disposició de l’Ajuntament de Darnius a fer-lo també al 2013 i al 2014

La proposta aplega grups nacionals i internacionals. Quin procés heu seguit a l’hora de confeccionar el cartell?
Només hi ha un criteri de selecció i és la qualitat de les propostes. Hem aprofitat la feina que porto fent des del 1994 amb la meva promotora Fressa ent. i a partir d’aquí hem parlat amb els artistes, els hem explicat quines eren les circumstàncies, el festival disposa d’un pressupost molt modest, i la majoria han estat disposats a tocar-hi des del primer moment. Podríem dir que hem fet servir els vincles d’amistat que s’han creat amb els anys entre les bandes i un servidor per aconseguir un cartell interessantíssim que en altres llocs hauria estat impossible de gestionar amb un pressupost com el nostre. Sempre he treballat amb artistes nacionals i internacionals i per tant l’opció estava claríssima en aquest aspecte.

L’ Annabeth McNamara i la Flor asseguren una notable presència folk…
Bé, de fet la Flor Braier ha caigut del cartell a darrera hora. Em va enviar un correu fa un parell de dies on em deia que estava plorant perquè no podia venir. Ha tingut un problema amb el bitllet d’avió des d’Argentina. Però ja li he dit que no pateixi, la programaren l’any vinent. La substitueix Mad’zelle que és una noia barcelonina que ha estat vivint a París i que fa unes cançons precioses també.

I en el cas de McNamara?
Amb l’Annabeth McNamara és la segona vegada que hi treballo. De fet estarem girant amb ella per tot l’Estat espanyol a finals d’agost, després del Darnius Fest, i tot el mes de setembre. El que fa ella és preciós. Ja va tocar a Darnius l’any passat i hi havia unes 100 persones al seu concert. En els darrers anys he començat a treballar amb molts artistes folk, ha anat així la cosa, m’han arribat les seves propostes i a Girona ciutat no existeixen sales on programar bandes sorolloses i en canvi al Cafè El Cercle hi varen estar passant durant prop de cinc anys totes aquestes propostes més relaxades però realment interessants.

Ens podeu parlar una mica de la video-novela? Com heu preparat la campanya de marketing?
Una peça clau del festival és la presència d’Albert Claret, un dissenyador excepcional, que entre altres moltes va ser el creador de la imatge del Sónar. Ell ha ideat tota la campanya de promoció i ell és el responsable de la imatge gràfica del Darnius Fest. Va pensar que enlloc de fer un video només en podríem fer uns quants i relacionar-ho tot amb la història del monstre del Pantà de Boadella. En les properes setmanes aniran sortint les noves entregues. Crec que n’hi haurà quatre més. Ens ho hem gravat tot nosaltres, fent d’extres i hem aprofitat també la feina que ens han fet alguns amics i familiars. El Joan Claret ha creat el monstre en 3D i el José Maria Albert de Paco ens ha escrit el guió de tota la història que anirem destapant en les properes entregues.

Trobem també grups de l’Empordà. Com veieu l’escena gironina? Us ajudarà a crèixer potenciar els grups locals?
Doncs esperem i desitgem que si. Els No Problemo són una banda de Figueres molt joveneta però que ho fan realment bé. Per a mi són una de les millors bandes que han sorgit mai de la capital alt empordanesa. I tot just acaben de publicar el seu disc de debut, Pas a pas. L’escena gironina en general és força minsa, esquifida, i poc atractiva, però això no vol dir que no hi hagin propostes interessants i de qualitat.

Aquí trobem uns quants exemples…
Al Darnius Fest hi participa també Raggattack que s’està fent un lloc a marxes forçades dins de l’escena internacional del reggae. Neuron que aposta per una proposta molt arriscada i minoritària, l’ambient drone, però que està tenint també força repercussió exterior. Ha estat present al Sónar, ha sonat a Radio 3 RNE, i també ha participat en altres festivals. Frank Harvey és un altre dels artistes gironins a considerar, porta molts anys de carrera i el què fa ho fa realment bé, i és un rara avis dins l’escena gironina. No hi ha gaires artistes gironins que recuperin els clàssics del r’n’r dels anys 50 i amb molt bones maneres, com ho fa ell. També m’agradaria destacar la presència dels de Perpinyà, The Unknown Project. A l’altra banda dels Pirineus hi ha una escena magnífica. Ens interessa apropar-nos a l’altra cantó i obrir els contactes amb el públic, i artistes, de la Catalunya Nord perquè realment ells tenen el festival ben a prop de casa seva, i com et deia, el nivell de les bandes d’allà és espectacular.