Apuntar ara que vivim temps convulsos és caure en el terreny de l’obvietat. La classe política ens deprimeix, la prima de risc ens angoixa i la sensació d’inestabilitat permanent ens fa caure en un desencís existencial al que no estàvem acostumats. Davant d’aquesta complicada situació queden poques alternatives: marxar, resignar-se o tractar de canviar la situació amb idees i empenta.
Pels qui encara creiem que no tot està perdut és una sort comptar amb la presència dels Bons homes que van en burro. Avui compartim el seu esperit tot esperant que, si no ens poden canviar la vida, despertin com a mínim les nostres consciències. És una qüestió de necessitat. Gairebé de fe. Per RUBÉN IZQUIERDO [Text en cursiva extret del press book del projecte]
- Parlem amb en Genís Rigol, un dels responsables de la ruc-movie amb la que tres bons homes tractaran de fer-nos la vida una mica més fàcil anant en burro, recollint les nostres queixes
- El projecte disposa d’una campanya a Verkami amb la que vol aconseguir el pressupost per cobrir l’aventura i completar amb èxit els objectius plantejats
- La banda sonora comptarà amb la presència de grups com Anímic, El Petit de Cal Eril, Esperit!, Don Simon y Telefunken i L’Hereu Escampa
Els sis protagonistes de la ruc-movie
Aquests bons homes veuen que està tot fatal, però quan pensen en UNA solució tot esdevé massa transcendent i complicat
Els Bons Homes Van En Burro és una ruc-movie de tres paios i tres burros que decideixen viatjar per Catalunya recollint cartes, peticions, demandes o desitjos, amb la intenció de retratar l’estat d’ànim de la gent, i amb l’esperança de donar veu a alternatives. Des de les crestes de Montserrat els nostres protagonistes emprendran el viatge tot travessant Catalunya pel Camí dels Bons Homes fins arribar a França.
Amb l’objectiu de fer arribar aquestes cartes al Parlament Europeu, i amb la convicció que en aquests temps el que la política necessita és la humilitat i la saviesa del poble, els nostres protagonistes engeguen aquesta aventura conscients de l’esperança ingènua que suposa; mentre es repeteixen una de les màximes de la saviesa popular: “És un boig, un pobre somniador”
El projecte està integrat per en Genís Rigol i en Ferran Gassiot, principals responsables del col·lectiu Cap i Pota, responsables d’explicar el trajecte d’aquests bons homes darrera de les càmeres. Davant, ens hi trobarem a l’Aisha, el Moresc i el burro sense nom, els tres burros «herois d’un viatge» que completaran amb l’Aleix Escursell, en Lluc López i en Francesc Ribera.
[vimeo id=»44373227″ width=»600″ height=»350″]
Com neix el projecte Els Bons Homes Van En Burro?
Si som totalment honestos cal dir la idea neix d’una persona suficientment sensata com per descartar-la al moment. Un company d’Universitat, en Francesc Pera, va dir, sense saber molt bé el que deia, que «molaria anar a París en burro«. Ell no li va donar més importància al tema i no ha volgut saber res més del projecte, però des d’aleshores jo no m’he pogut treure la idea del cap, ves a saber perquè. I a base de parlar-ne amb el Ferran Gassiot i l’Aleix Escursell durant moltes nits de borratxera, ara ja és una idea de tots. D’això en deu fer 6 anys, així que el que hem fet ara ha sigut enfocar la idea cap a les bústies i les queixes, i assumir que París està massa lluny. Com a mínim de moment.
Vist el trailer es podria dir que estem davant d’una ruc-movie reivindicativa i de protesta. Què reclamen aquests bon homes?
Aquests bons homes veuen que està tot fatal, però quan pensen en UNA solució tot esdevé massa transcendent i complicat. Així que estan segurs que la solució no es «una gran solució» sinó «moltes de petites«. Solucions que passen pel sentit comú, i com que els que manen fa temps que l’han perdut, els bons homes tenen l’esperança de retrobar-lo en les persones del carrer.
Els tres protagonistes, abans de començar la seva ruta
Aquests dies s’està fent la campanya Verkami. Quin balanç feu de la mateixa i quins objectius teniu a curt termini?
De moment estem molt contents, està anant força bé. Sempre és complicat demanar diners a la gent per fer algo personal, però avui en dia és la única manera que trobem de poder fer alguna cosa diferent… Els mitjans públics no tenen diners i els privats prefereixen jugar sobresegurs amb els programes de sempre o comprant-los a l’estranger.
Tot ha anat a pitjor els darrers anys…
Han passat molts anys en els que hi ha hagut diners públics destinats a potenciar la producció i fer créixer la indústria, però en comptes d’això hem creat un sistema acomodat en la subvenció que no busca fer-se rentable. Avui en dia els costos s’han abaratit i la industria no serà rentable fins que no assumeixi això, així que crec que ens espera una llarga sequera de «grans produccions» en aquest país. Això no te perquè ser necessàriament dolent: ser creatiu amb poc és una manera d’innova i créixer. Davant d’això, el tema del crowdfounding es un asuntu bastant tremendu, i crec qu feia temps que calia alguna cosa així. Allò que dèiem del sentit comú, no?
Al tràiler veiem a alguns membres d’Anímic cantant a la part final. Signaran més temes a la banda sonora?
I tant! Amb Anímic tenim previst un concert a Bagà el dia 4 de setembre. Segurament nosaltres farem una mica de pena després de tants quilòmetres en burro, però us convidem a tots a venir… el lloc és preciós. Amb Anímic tenim una relació molt especial i la veritat és ens han ajudat moltíssim, i no ho han fet només amb la música, sinó amb la seva manera de ser i entendre la vida. Ells fan el que els hi surt de dins sense pensar en tonteries, son un sol i sempre estan disposats a donar un cop de mà amb el seu talent, que és enorme.
Què més ens podeu dir de la banda sonora?
Per ara podem avançar que també participaran El Petit de Cal Eril, Esperit!, Don Simon y Telefunken, La Orquesta del Caballo Ganador i L’Hereu Escampa, entre d’altres.
Si ens trobem als bons homes anant en burro, què hem de fer, com els podem ajudar?
Si ens trobeu teniu la oportunitat de dir la vostra. Aquest és un projecte que busca apoderar-se de tantes veus com pugui perquè pensem que entre tots podem trobar petites solucions. El projecte pretén servir de pont a aquestes idees, i evidentment retratar la mala llet creixent que tenim tots plegats. Si ens trobeu, qualsevol participació serà més que ben rebuda, sigui enviant un missatge als senyors de la Comissió Europea, acollint-nos al pati de casa vostra o donant-nos un copet d’ànim a l’esquena.