Aldrin y Collins porten junts des del 2009. Després d’aconseguir un relatiu reconeixement amb el seu EP anterior, la consagració arriba ara amb La Vocación Optimista, primer treball d’estudi del grup amb base a Cerdanyola, que recupera tres temes del seu primer tast musical ampliant el repertori fins a la confecció definitiva del LP actual. Per RUBÉN IZQUIERDO
- El grup amplia amb aquesta Vocación Optimista els tres temes presentat al primer EP, aconseguint arrodonir un treball que ja apuntava bones maneres al primer EP
- La banda agafa el seu nom dels dos astronautes que vam acompanyar a Neil Armstrong a l’Apolo XI, dos dels Actores de reparto
[youtube id=»0lYGyFDIyhQ» width=»600″ height=»350″]
Aldrin y Collins és una formació que es va juntar per primer cop per tocar a Cerdanyola del Vallès a l’hivern de 2009. El grup, integrat per cinc membres, va començar llavors el seu recorregut musical, recollint un seguit d’influències que els ha acabat per proporcionar «un estil poc habitual, poc convencional estructuralment, però compacte i propi«, que pren com a base «la música dels 90«, tal i com ells mateixos assenyalen, tot i que la seva música ens remeti també a propostes més actuals, com The New Raemon.
Des d’aquelles primeres cançons del 90 a l’actualitat el grup ha tocat ja en sales com Apolo, Luz de Gas o Moog i editat dos EP’s, punt de partida pel salt definitiu que realitzaran ara amb la publicació del seu primer LP, Vocación Optimista, títol que actua com a declaració d’intencions de cara a combatre a aquests temps foscos, i que disposa de nou temes nous que complementen els ja gaudits amb els EP’s anteriors.
Per enregistrar el disc, el grup es va tancar a Cerdanyola per gravar totes les pistes del disc amb Txose, de WheelSound Studio, deixant la creació del màster a Víctor García, d’Ultramarinos Costa Brava i ha acabat per facturar un treball sarcàstic -«estimado público, les agradezco, me lo merezco este premio de consolación«, ens diuen al començar el disc, un treball que recupera els tres talls del seu darrer EP –Atajo para impresentables, Tréboles y La vocación optimista, que ha acabat per donar nom a l’àlbum- i que amplia repertori amb temes com Primavera en Móstoles, tema introductori del disc, del que deixem el seu bandcamp a continuació.
Enllaçant amb el seu propi nom -Aldrin i Collins, històrics noms amagats pel pes de la història d’Armstrong i la lluna-, destaca també Actores de reparto, tema on es redunda en l’homenatge als amagats per la història. I aquest homenatge arriba amb una instrumentalització acurada. una encertada forma de completar tot el que quedava suggerit a l’EP, completat ara de manera rotunda, amb un tema a més en català com és el cas de Somiatruites, del que deixem videoclip al principi del text.
Portada de La Vocación Optimista