Hem parlat als darrers dies del nou disc d’Aliment, i avui tanquem el cercle parlant amb els propis protagonistes de Holy Slap, el primer LP de la banda gironina, que comença demà una intensa gira amb Obits per presentar el seu nou treball. L’estrena arriba uns dies després de la presentació del primer videoclip del disc, del que vam parlar recentment, i que aprofitem ara per recapitular amb els Aliments sobre com veuen l’evolució de la seva carrera ara que s’estrenen en treballs de llarga durada. Una entrevista de RUBÉN IZQUIERDO
Een les quatre referències que hem editat fins ara doncs hi ha tres formacions diferents, i han sigut gravats en tres llocs diferents… Això ens ha influït en la manera de tocar i suposo que en la d’evolucionar amb el só del grup
Guardo un molt bon record del primer cop que vaig veure en directe als Aliment. Quan van obrir a Male Bonding a Sidecar el seu split era ja un dels treballs més vitamínics editats a casa nostra, i aquell concert accelerat just abans d’un important partit de fútbol va tenir molt d’iniciàtic pels que no havíem tingut la sort de gaudir dels seus directes. Ara, uns mesos després i ja consolidadíssims, giraran per tot l’estat amb Obits, tour estatal del que vam parlar ara fa uns dies, i que comença oficialment demà a Sidecar. Cita obligada.
Ara fa uns mesos us vam veure compartint escenari amb els Male Bonding a Sidecar i escoltat el disc l’associació ens sembla perfecte. En què ha evolucionat Aliment des d’aquell concert?
Quan se’ns va plantejar el concert amb ells ens va fer gran il·lusió. Realment en aquell moment no feia molt que la formació havia passat a 3 components i encara arrastravem temes que sense la guitarra els faltava algo. Bàsicament creiem que la evolució d’Aliment ha sigut la d’adaptar-se a la nova formació i fer molts temes nous, trobar la comoditat creativa i plantejar temes més directes
Què recordeu d’aquell concert? A les primeres files es veia molt públic de fora, una bona oportunitat per obrir-se a un públic nou…
La veritat és que no recordem que hi hagués públic de fora. Va ser un concert que va haver de començar molt d’hora per el futbol, tot i això va venir gent, molt entregada a ambdos concerts, nosaltres vam tenir alguns problemes de só amb el baix però es van anar solucionant. Referent a lo del públic nou, està clar que tocar amb grups coneguts et pot aportar nous seguidors, segurament no siguin els que et vinguin a veure al concert en qüestió, però arrel de veure per internet l’esdeveniment o algun post a un blog, descobreixi un nou grup de l’estil i això és bó.
[youtube id=»44Pf2WpELgY» width=»600″ height=»350″]
Holy Slap. El títol és prou recurrent per fer-nos una idea de la barreja de punk i garage que gaudim al LP. Què esteu escoltant ara?
Ara mateix estem escoltant molts grups que fan això: barrejar el punk, el garatge i inclús sons mes 90’s. Molta cosa de Burger Records com són Pangea o Audacity, els australians Royal Headache, bandes de Dirtnap com Bad Sports o Mean Jeans, els Jeff the brotherhood també ens agraden molt. Bàsicament coses de fora encara que bandes d’aquí també n’hi ha unes quantes que ens agraden com els Morenas o els gallecs Fantasmage
El vostre só tira molt al garage de California. En aquest sentit és molt madur, sobretot si parlem d’un primer LP. Com va anar el procés de gravació?
La veritat és que va ser bastant simple, nosaltres li vam donar unes quantes referències a en Santi de com volíem sonar, la majoria gravacions »caseres» i amb un só bastant rebentat, sobretot pel que fa les veus. Llavors en Santi ens va posar a gravar en directe i va fer la resta, realment va ser un plaer i ens agrada molt com ha quedat el resultat.
Abans del disc vau auto-editar un EP, rescatat després per La Castanya, gravar l’split amb Furguson i l’EP amb Discos Humeantes. Dóna la sensació de que heu anat cremant etapes abans de publicar el disc que millor us podia resumir. Quin balanç feu del camí recorregut?
El balanç és positiu i que tot s’ha fet de manera instintiva, suposo que molta gent hi nota una evolució que nosaltres no notem de manera tant directe. El que passa és que en les quatre referències que hem editat fins ara doncs hi ha tres formacions diferents, i han sigut gravats en tres llocs diferents… Això ens ha influït en la manera de tocar i suposo que en la d’evolucionar amb el só del grup
A l’split anterior compartíeu espai, com dèiem, amb els Furguson, als que vam veure ara fa uns mesos obrint per Best Coast. És el grup amb el que us sentiu més propers de l’escena catalana?
Ens hi sentim propers però més per l’amistat que hi tenim que no amb l’estil de musica que fem, si que ens agraden coses en comú i ens agrada el que fan però potser no seria el grup amb el que ens sentim més identificats en quant a estil.
Veniu de Girona però ja veieu que estem parlant molt de California. Com va ser la vostra adolescència/joventut musical?
Doncs la nostra adolescència cada cop queda més lluny, per tant et pots imaginar que hem escoltat mil tipus de música, desde el math rock, fins l’emo dels 90, screamo, punk, punk rock, hardcore, i mil coses més. Suposo que la primera banda que vam escoltar que s’assembla més a la nostra música actual serien els Ramones.
[youtube id=»461dzzkIAN4″ width=»600″ height=»350″]
Ara ja tenim més material per ser gravat, però teniem ganes de que el disc sortís aquest any. Estem molt orgullosos amb el resultat
Parlant del videoclip tenim entès que en Lluis Huedo va apostar molt per l’improvisació. Com recordeu el rodatge?
Doncs el recordem de miracle, però el que és segur és que ens ho vam passar molt bé, i més rodant amb en Lluís, la Rosina i la resta de l’equip que són gent propera.
A l’split imagino que l’esforç va ser a nivell de concreció. Aquí heu tingut 11 temes per articular el missatge del disc, el que ajuda a aconseguir un resultat rodó. S’han quedat fora molts temes?
No s’ha quedat fora cap. De fet van ser els justos que teniem per editar el disc i que sortís aquest mateix any. Ara ja tenim més material per ser gravat, però teníem ganes de que el disc sortís aquest any i la cosa ha íuedat així. De totes maneres ens sembla que ha quedat un disc bastant complet i n’estem molt orgullosos.
Portada del disc // La Castanya
Like a vampire és els meus temes preferits i crec que resumeix bé l’essència del disc: les rimes enganxen, el so entronca amb alguns clàssics del garage més descarnat… tot sembla que estigui on ha d’estar. Que ens podeu explicar d’aquest tema?
Vampire és una tema molt diferent, els 3 ho sabem! Té una estructura complexe; la bateria com entretallada i molt dispersa en segons quina part, juntament amb la veu esgarrada i de mala llet dona una atmosfera particular. Potser per això vam escollir-la com a tema per mostrar primer
Per acabar, la gira d’aquest octubre serà llarga i densa, amb concerts destacats com el del Festival de Beasain i visites a Madrid o València. Com encareu la gira de presentació, sobretot pel fet de tocar amb Obits?
Amb calma, amb ganes de fer bons concerts, que la gent que no sap res de nosaltres ens vagi coneixent i a passar-ho tot lo bé que puguem de totes les maneres possibles.