Amics del Bosc és un grup que porta molts anys apostant fermament pel que ells creuen. Fan un pop-folk que inclou també blues, psicodèlia… Dediquen cos i ànima a expressar com ells saben el seu art, i aquest estiu els somriu. Aquest dissabte tocaran a Arbúcies dins del marc del festival PopArb, i també viatjaran per dur a terme diferents concerts de gira. Parlem amb en Josep, el líder de la banda, per a que ens expliqui es secrets d’aquesta banda per la que, d’aquí a uns mesos, en tornarem a parlar. Una entrevista de NORMA SOLANO
Imatge promocional de la banda // Amics del Bosc
Amics del bosc es remunta a uns quants anys enrere, concretament al 2004. Vau irrompre amb un single molt potent, Ra. Dieu que no existiríeu sense ell… Quina és la història? Com vau arribar a formar el grup?
Ra era el grup anterior a Amics del Bosc, en el qual hi tocàvem tant en Lluís Vintró (bateria), com en Borja Camí (baix) i jo mateix (guitarra). De fet RA va ser l’evolució d’un altre grup més antic de reggae i ska que tenia en Lluís i els seus companys a l’institut, es deia Reliever. Per mi RA va ser una època de molt aprenentatge musical, aprendre a tocar amb altres músics, compondre junts, assajos llarguíssims. Portem bastants anys fent música plegats de manera més o menys interrompuda, i en aquell moment ja vam començar a fer música que té bastanta relació amb la d’ara, cançons llargues, molts canvis, solos d’instruments, energia en els directes…
Després d’això, publiqueu el vostre primer L.P., Amics del bosc, el 2009. Ja es podia parlar de la banda com és actualment o creieu que hi ha hagut canvis?
Sí que es podia parlar de banda, el que no estava tan consolidada com ara, de fet en aquell disc hi ha músics que eren diferents. Una altre cosa és a nivell de pensar les cançons per a gravar-les, en aquest punt sí que ha estat molt diferent. Aquell potser va ser un primer disc de cançons més d’autor amb banda, l’últim és un disc de banda.
Com definiríeu l’evolució entre el primer i el segon disc d’Amics del bosc? Quines diferències en destaqueu?
Doncs una mica això que deia. En el primer disc les cançons eren més un recull de idees que tenia per allà des de feia més o menys temps, que les vam reunir i els hi vam donar un vestit de pop-rock. Va ser molt més esporàdic i un procés més llarg, vam anar gravant cançons i de cop vam pensar que podíem fer un disc… Vam començar el nadal del 2006 i vam acabar el 2009, imagina’t! El procés va acabar sent força esgotador. El disc es pot descarregar aquí (i també el de RA)
A Fluctuacions de l’Apòstol/Flam el procés és diferent, la banda ja està ben acomodada en el rock i tenim la intenció de gravar i plasmar aquell moment que vivíem com a banda, aquelles cançons, aquella energia; la idea buscada és molt més precisa. No sé si l’objectiu s’acompleix, però el punt de partença és diferent.
Parlem precisament del darrer disc, Fluctuacions de l’Apòstol/Flam… és una culminació palpable de la vostra història?
És un disc que pot agradar més o menys, però que amb les limitacions que teníem és el disc que volíem fer: directe, sense gaires artificis… Les cançons són força crues i sinceres. Les cançons s’allunyen força del primer, i la producció també.
Portada del segon àlbum dels Amics el Bosc
Sovint, el disc és el reflex del moment de la banda… És el vostre cas?
Sí, a més és un disc molt de banda crec jo. El vam gravar sense metrònom, tocant els quatre a la vegada a l’estudi. Sens dubte que reflecteix un moment en que ens sentim molt bé els quatre músics fent música junts, de fet una mica és el que buscàvem, poder captar aquesta força de quatre músics tocant junts.
I estilísticament? Hi ha cançons que sonen més típicament pop, folk… però sempre hi ha un punt molt important de psicodèlia, de blues i un paper destacat de les guitarres… Com el definiu vosaltres?
Definir el què un fa és molt complicat crec… Fem la música que ens surt a cada moment. Si ho intento veure amb una mica de perspectiva sí que és veritat que estilísticament és molt diferent del primer disc que potser era un pop-rock més comú. Les Fluctuacions potser és un disc més fosc, em costa molt intentar definir-lo, m’agrada pensar que està a mig camí de diferents estils. Hi ha blues, psicodèlia, country i pop… I unes lletres més viscerals.
Acabeu d’estrenar videoclip, del tema Petita Cecília, i és una de les vostres primeres aventures audiovisuals… què hi volíeu transmetre?
És un vídeo, que no un vídeoclip (perquè no hi passa res) dels quatre músics tocant la cançó… sense més. Ens agrada tocar en directe i volíem mostrar aquesta imatge de nosaltres mateixos. La posta en escena està ben cuidada, això sí. És com si haguéssim gravat un assaig.
[youtube id=»lRutIr0Elqc» width=»600″ height=»350″]
Quins són referents que creieu que són més palpables a la vostra música? Internacionals i estatals!
Ostres… Això cadascú diria noms diferents, crec que com a grup no tenim un referent comú, sinó la suma de diferents, i com que cadascú hi aporta la seva personalitat doncs es crea aquest mix… No em mullaré! Som melòmans i ens encanta anar a concerts. Particularment, com més anys van passant, menys barreres estilístiques tinc com a oient.
No us ha resultat fàcil arribar fins aquí… La constància és clau en aquesta lluita per difondre la música, o hi ha en joc més factors?
Doncs tampoc t’ho sabria dir. En el nostre cas la constància és la clau, clar. Sí, no és fàcil treure el cap en el panorama musical d’ara, hi ha molts grups, molt bons, molt bons compositors i intèrprets… Nosaltres hem seguit un camí coherent i lent, estem contents d’haver arribat fins aquí, gairebé sense management ni promoció, pel nostre propi peu. Deu ser que la qualitat de la música que fem és acceptable.
Heu tocat a moltíssimes sales de concerts i diferents poblacions, però potser el més destacable va ser l’experiència al The Great Escape… com vau arribar-hi?
Doncs ens vam inscriure al procés de selecció i ens van acceptar. Aquest any s’hi feia un spotlight català a través de l’Institut Ramon Llull, així que era coherent que hi haguessin grups catalans. Va ser una experiència musical i personal fantàstica.
Imatge de la banda durant la seva aventura a Brighton
I quin record us queda de l’experiència?
Genial, hem conegut grups nous boníssims i gent molt maca. A nivell professional també ha estat una bona oportunitat per avançar, créixer, demostrar que podem estar al nivell de les propostes de fora i fer molts contactes. També hi ha observacions no tant positives, hi ha grups joveníssims, anglesos o yankees, amb dos discos que flipes com sonen i amb un saber estar a l’escenari que demostra que porten molts anys fent el mateix, i tenen 23 anys… això aquí, per la infraestructura, per cultura o pel que sigui, no passa. També vam veure que el públic està molt més obert a escoltar propostes musicals noves, que no coneix (fins i tot si ha de pagar!).
De cara a aquest estiu, destaquen a la vostra agenda dos festivals: El FEM i el PopArb. Com encareu aquesta nova etapa més festivalera?
Amb moltes ganes. Molt contents de poder presentar la nostra música en aquest tipus d’espais. Tocar en aquests llocs fa que hagis de concentrar molt el set-list i exprimir-lo al màxim; i això està molt bé, es descarten algunes cançons, perdem una mica d’improvisació en el directe però guanyem organització, impacte i intensitat. Poder presentar Fluctuacions de l’Apòstol/Flam a l’edició d’enguany del PopArb per nosaltres és tot un èxit que ens motiva moltíssim, si tot va bé, serà un concert molt energètic. També estem encantats d’estar en un cartell tant complert com el que presentar la primera edició del FEM d’Arenys de Mar, i també de repetir concert a Barcelona, a les Festes de Gràcia.
Parlem de després de l’estiu i dels bolos que teniu pendents… Esteu pensant en un nou àlbum, teniu material preparat, voleu potenciar més la gira després de l’embranzida d’aquests darrers mesos… Quins són els plans d’Amics del bosc?
Els nostres projectes de futur són gravar un nou disc, ja comencem a tenir noves cançons, però encara no sabem quan. Hem trobat un fil d’on estirar i probablement començarem després de l’estiu, però bé, piano piano. Les Fluctuacions les vam gravar el 2010, l’estiu passat ja el vam presentar, aquest estiu també… així que tenim ganes de fer coses noves, podem seguir fent concerts de presentació, clar! Però pensem que hem de potenciar aquesta embranzida per a fer un disc nou i diferent dels que ja hem fet!
Amics del Bosc actuaran aquest dissabte al festival PopArb
Trackbacks/Pingbacks