El 9 de Setembre arriba al mercat Hannibal, el primer disc d’Anímic després d’aquell memorable èxit aconseguit amb Hannah, i el primer amb alguns canvis a la formació, presentada ara en format de cinc. Escoltem el dos primers temes d’aquell (esperat) treball de retorn. Per RUBÉN IZQUIERDO
- Presentats els dos primers temas del nou disc dels Anímic, Hannibal
- La formació de Collbató oferirà a qui compri el disc en pre-reserva l’opció d’escoltar-ho en exclusiva
És Anímic la millor banda en català dels darrers anys? Dit així l’afirmació ens pot semblar una mica tremendista, però el cert és que molt poques formacions poden exhibir les credencials dels de Collbató. De discografia tan suggerent com ascendent -la curva en creixement va sobresortir amb força a Hannah, el seu millor treball fins que a Hannibal ens contradigui-, als autors d’Himalaia no se’ls hi recorda un disc dolent, una cançó de més, un mal concert.
Entremig de la seva discografia, a més, ens van regalar aquella trobada gairebé existencial amb Will Johnson i les aventures que han anat fent junts o per separats (el disc en solitari de Ferran Palau, la col·laboració d’alguns dels seus membres amb el Trompetes a Holanda de The Missing Leech) proven que aquest estat de gràcia permanent va més enllà que el treure un bon disc el moment adequat.
Per això, l’anunci del nou disc va ser una gran notícia. Dos anys i alguns canvis després els Anímic estaven preparats per tornar al primer pla, i ho fan respectant alguns dels rituals gaudits als discos anteriors; la presència alterna del català i l’anglès, que l’àlbum comenci per la lletra H (ara és el torn d’aquest nou Hannibal) i, sobretot, la seva acurada instrumentaliztació, ferma i potent als dos avancaments plantejats fins ara.
Del disc, de moment ,ja coneixem dos avançaments, disponibles a Spotify, i aquells que col·laborin amb el grup comprant el disc per avançat podran escoltar abans que ningú el disc sencer. La banda facilitarà un codi privat a aquelles persones que el comprin via PREORDER «abans que qualsevol mitjà de comunicació o plataforma digital«, una bonica forma de premiar la fidelitat d’un públic que, per altra banda, ja fa anys que mostra una excel·lent sintonia amb l’univers creatiu dels Anímic. El disc, d’altra banda, sortirà a la venta el proper 9 de setembre, segons va confirmar la setmana passada el seu segell discogràfic, BCore.
I com serà aquest nou disc? Tenim de moment les dues cançons presentades aquests dies a iCat FM, disponibles també a Spotify, Rei blanc i Horse’s mane, i les notes promocionals que Raül de Tena ha preparat sobre el disc, un disc farcit de «càntics de guerra brutals«, d’ ossos i serps, i de mantres i oracions, refererències bèl·liques que fan d’aquest disc un fill clar i directe del seu temps, el nostre, més cru que el d’ara fa uns anys, lluny del «final feliç» imaginat a les primeres cançons.
El cert és que Hannah ja exhibia maneres de gran disc, d’excel·lència adquirida, unes virtuts a les que ara se’ls hi vol donar sortida, amb el primer disc després de la gran confirmació. Ens preguntàvem al principi si els Anímic son la millor banda d’aquestes contrades d’aquests darrers anys. És probable que Hannibal respongui per nosaltres a partir del setembre. De moment ens toca gaudir d’aquest avançament en forma de díptic