El segon disc de Bikimel arriba tres anys després de stat Jònic i reforça la figura de la Vicky Clascà com a creadora, responsable aquí d’un notable treball folk, una obra preciosista que fa de FARRERA, CAN·SONS D.O. un pas endavant més a la seva trajectòria professional. Per RUBÉN IZQUIERDO
- Segon treball d’estudi, i el més madur fins ara, per Bikimel després de stat Jònic. Vickcy Clascà va trobar la inspiració a Farrera, poble al que ret homenatge també al nom del disc
- El disc va tenir diferents etapes de treball i es presenta com un treball conceptual farcit de petit detalls
[vimeo id=»61784274″ width=»600″ height=»350″]
Ara fa un mes, quan vam poder gaudir de les primeres escoltes del seu nou treball discogràfic vam gaudir molt també del text promocional que acompanyava el disc. Existeix la identitat sonora d’un lloc? Ens preguntaven llavors. La resposta la trobem al disc, format per «cançons a partir d’històries i sons d’un lloc concret«. El lloc en qüestió és Farrera, un poblet situat a l’Alt Pirineu, on la Vicky va gestar la composició de les 13 cançons de l’àlbum, introduït per Farrera, títol homònim a partir del qual es comença a desxifrar el disc, que arriba a més introduït per una sèrie de teasers que recuperem en aquest text.
El temps passat entre els dos discos ha servit per ampliar el ventall d’imputs vocals i compositius del disc, un treball que gaudeix de col·laboracions notòries -com l’ excel·lent i medieval Confessions de Sta. Eulàlia, on hi treu el cap en Roger Mas– i de recursos narratius i estilístics a reivindicar. És el cas del poema musicat La llera del riu vermell o d’Adéu clavell morenet.
Conscient del caràcter autoral que el disc exhibeix des de les seves primeres notes, la seva principal impulsora l’ha fet acompanyar d’un exercici de videoart, «un treball paral·lel pel que la imatge», que arriba amb la firma de la pròpia Vicky, responsable «enregistrar uns vídeos a l’estil documental videoart, que ajudaran a donar més sentit a les cançons», molt d’elles destinades a colpir les nostres emocions, com la sentida Sortint del triangle, brillant punt i final al seu segon treball d’estudi.
[vimeo id=»63026348″ width=»600″ height=»350″]
Un disc, tres etapes vitals
Preparar un disc amb la complexitat d’aquest implica una dedicació constant durant la seva elaboració. En aquest cas el procés creatiu es va dividir en tres fases de treball dividides d’inici. A la primera, la Vicky es va centrar a «caçar els sons» que formarien part del disc, un treball al que va començar a donar forma després d’un viatge musical a Tuva, Sibèria. D’allà va passar al Centre d’Art i Natura de Farrera, on va començar a composar les cançons i a enregistrar sons de l’entorn natural d’aquells paratges, utilitzats després per donar forma al disc. “La mateixa experiència de recórrer l’indret amunt i avall amb una gravadora i mil cacharros, portava a creuar-te amb gent del poble i a tenir experiències que m’ajudaven a enllaçar amb el contingut de les cançons”, rememora d’aquella primera etapa creativa, prèvia a la gravació mateixa del disc, protagonista de la segona fase.
[vimeo id=»63044513″ width=»600″ height=»350″]
Bona part d’aquesta gravació es va realitzar a La Caseta de la Coma de Burg, el poble del costat de Farrera, on va aprofitar l’espai d’una enorme sala de dansa per dur a terme l’enregistrament. Envoltada per músics amics, va ser allà on va començar a preparar les bases d’algunes de les cançons del disc, a més de realitzar diferents «improvisacions i performances» , seguint el compromís autoimposat de prioritzar el desenvolupament de l’art de la manera més lliure.
La tercera fase va ser la de la producció del disc en sí, realitzada entre la Bucbonera Records i el «home studio» de Bikimel, on es va acabar de donar forma al disc, al que podem considerar ja com el més personal de la nostra protagonista fins ara, amb peces a reivindicar com l’esplèndida Filàmbul.
Escolta el disc a Spotify: