Última parada del cicle Veus Femenines. La Casa Elizalde de Barcelona acull avui divendres el directe d’Élena, la banda capitanejada per Helena Miquel que presentarà a l’últim concert del cicle organitzat per la Casa Elizalde el seu darrer disc. Una nova oportunitat doncs per gaudir de D’Herois i Desastres, quart disc d’estudi del grup i segon cantat en català després de superar el seu cicle vital en llengua anglesa. Per RUBEN IZQUIERDO
- Élena tanca avui el cicle Veus Femenines de La Casa Elizalde. Ho farà amb el seu D’Herois i Desastres, el seu segon disc en català després del seu retorn al 2009, quan va presentar Un Cafè, Setanta Matins
- D’Herois i desastres va arribar amb producció de Santi Garcia i amb un protagonisme més destacat pels instruments de vent, tot confirmant les bones sensacions aconseguides ja amb l’anterior treball en català
[youtube id=»WkrrLD7uzlc» width=»600″ height=»350″]
Quan Élena va fer el canvi d’idioma al 2009, el grup ho va assumir com un procés natural, una senyal més que donava per bo la seva maduració interna. Un recorregut paral·lel al de l’escena catalana, còmode finalment després d’un primer període d’adaptació al medi. Passar de l’anglès al català va ser una decisió conseqüent i madurada, que el temps ha acabat de validar ara amb una segona entrega, la presentada amb aquest D’Herois i Desastres que la banda masnovina presentarà aquest vespre a la Casa Elizalde.
El nou disc va arribar pràcticament de manera consecutiva al final de la gira d’Un Cafè, Setanta Matins i manté algunes de les constants del treball previ, tot i que s’endinsa a noves vies més instrospectives i un relatiu viratge al soul, mantenint la seva essència pop però cercant noves vies d’expressió musical.
Tot i aquests petits canvis i viratges, la sensació de trencament no és tan gran com la que es va produir al seu darrer disc. Un Cafè, Setanta Matins arribava després de sis anys de silenci, presentava una banda renovada i el citat canvi d’dioma. Canvis importants pràcticament en tots els àmbits que acaben jugant un paper destacat en l’el·laboració d’un nou treball musical, repte del que van sortir triomfadors demostrant que la seva consolidació anava de braçet al del seu procés de maduració professional.
Lluny queda ja el temps del seu debut al 2001. Porelamordedios (Satelite K, 2001) va ser un debut esperançador, al que van donar continuació amb encert amb l’EP CCCP (Satélite K, 2001) i Present (Satelite K, 2003), tots treballs cantats en angles, i tots tres reforçant el concepte del grup com a formació pop-rock, digne dels millors Festivals.
[youtube id=»pKGSZyU1xV4″ width=»600″ height=»350″]
El tercer disc d’estudi, quart treball si comptem l’EP CCCP, marca el seu pas al català i l’entrada a l’actual etapa del grup. Élena viu avui el seu millor moment, amb un equilibri ajustat entre el que volia ser i el que ha acabat esdevenint
Aquell tríptic va formar la primera etapa del grup fins els citats canvis de 2009. L’omnipresent Ricky Falkner va assumir la producció del seu debut en català i el grup es va recomposar amb Helena Miquel encara al capdavant, ara acompanyada per Víctor Francisco, Dani R. Jones, Marc Marés i Raül Moya. El canvi va funcionar i el grup va crèixer, sobretot artísticament, creixement al que es va ajustar Santi Garcia per endinsar-se en aquests nous camins propers al soul, amb totes les acotacions que el canvi necessiti apuntar a peu de pàgina.
I el resultat és el que podrem veure avui a partir de les 20:00 hores. Un treball madur, amb Helena Miquel al seu millor moment artístic i la banda demostrant un estat de gràcia a l’alçada de la seva solista. Vista recentment a la multipremiada No Habrá Paz Para Los Malvados i amb el final de gira de Delafe y Las Flores Azules encara vigents, l’Helena es torna a reencarnar en Élena per ofernir-nos un nou tast d’un grup que es va retrobar amb la seva pròpia essència a temps per fer reviure l’espurna, la que ha fet crèixer el foc d’Élena. I avui gaudirem de la seva llum
Élena son Helena Miquel (veus), Raül Moya (guitarra i veus), Víctor Francisco (bateria), Dani R. Jones (baix), Marc Marés (guitarra)
Porelamordedios, el seu disc de debut, és per mi un dels meus favorits del panorama estatal de tots els temps. Molt recomanat per a tothom