Parallel 5th van ser una banda important en el seu moment però que la història no ha acabat fent-los la justícia més que merescuda. Ells van apropar la new wave a un indret tan particular com Rhode Island i van saber-ho fer esdevenir la moda del moment- Sense deixar de ser autèntics i a través del dur treball DIY, 3 anys després de la nostra joia oculta, van aconseguir un èxit local amb la cançó Carrots and Peas. Per MAURICI RIBERA
- Els reis de l’escena New Wave de Rhode Island al seu moment, avui oblidats i sense presència a Internet
- Fans de Devo o The Cars i trobaran una banda germana en aquesta nova proposta
- La consagració definitiva del DIY arribaria gràcies a propostes com la seva
[youtube id=»nuVi1vkKOco» width=»600″ height=»350″]
Hem recorregut a la cara A del single I’m an Artist del 1980 perquè és un tema fresc, de new wave o pop atemporal i que ens anima l’existència. Hi havia més persones al Sant Sopar que no pas pàgines on s’anomeni el grup a Internet, fins al punt de que no hi ha cap tipus de fotografia de la banda enlloc. Els Parallel 5th creien en l’autoedició i els hi va funcionar en el seu moment: sabem que el single va anar de perles. Malauradament, amb el temps, la gent els ha oblidat. Anem a intentar posar remei a aquest fet i emetre una crida de popularitat a recuperar.
La veu de Blair Sharp, vocalista dels Parallel 5th, ens recorda en tot moment a la de Mark Mothersbaugh dels Devo i no és per menys, ja que en van ser una de les seves màximes influències. L’ambient que recreen encara sonaria vigent avui en dia i en 4:36 minuts saber fer-te gaudir com pocs.
Parallel 5th era un col·lectiu més que un grup i de fet molt familiar o sinó no s’entendria com el quintet afegeix com a veu principal a Randy, germà del baixista Adam Shaw, a la cara B “Wonder Years”.
La combinació de guitarres de Rob Kalberer i Steve Nanahn és exquisida i saben combinar melodia amb ritme per acabar desembocant en un solo d’aquells que ni tan sols un se n’adona, però va acabant de predefinir la melodia pop del final.
Les segones veus femenines proporcionades per, Sue Moniz i Lynne Allienello, alimenten i enforteixen el so. Aporten cert aire illenc al cos final de la cançó a mode d’acostar el soul al terreny de la new wave.
La portada de la primera edició dels Parallel 5th era totalment feta a mà i la contraportada aportava una mica d’informació. La segona tirada apareixia amb un “artwork” diferent però en respectava alguns elements.
El treball de producció i d’enginyeria és casolà, però efectiu. Va desenvolupar-se als estudis Ivy Lane de Hopkinton i va saber capturar les guitarres en un so pròxim als primers Talking Heads, als Cars o als Tirez Tirez; formacions que tampoc disten molt de la feina dels de Rhode Island.
La autoedició, el DIY i la forma d’enregistrar venen encambrades per la lletra de tall “arty” del single I’m an Artist. Cinisme i sarcasme portat de forma intel·ligent, però no apte per a tothom; aquells que no captin aquesta sorna de les lletres, no obtindran el plaer auditiu i defugiran dels seus missatges propis d’escola d’art. El grup posteriorment enregistraria un tema per un recopilatori anomenat The Living Room on precisament es consolidava aquesta escena de Rhode Island que ells capitanejaven i que venia emparentada en una segona onada de power pop.
Aparicions a TV tot tocant en directe, amb el congressista Ed Beard fent segones veus, o posteriorment fent “spots” de presentació del seu EP del 1984 però amb un altre cantant i bateria. Certament, tot i l’alta qualitat, un xic menys interessant.
El single no és car, surt a 3 o 4 euros més despeses d’enviament, el que costa que n’apareguin a les botigues o per Internet. Cal estar atents, sens dubte i tenir sort com qui escriu aquestes línies. Aquests escanejats són d’un servidor, per la mancança de material del grup a les xarxes.
Llocs més interessant on podem trobar la cançó “I’m an Artist”:
- Parallel 5th – I’m an Artist/Wonder Years 1980 – R.E.M. Records – Copyright Albeon Music.
- Existeixen 2 portades diferents.