En Joan Colomo ens agrada. Ens agrada molt, de fet. El seu Producto Interior Bruto Vol. 1 va figurar entre els finalistes als premis simbòlics que vam donar el passat mes de desembre, i no va guanyar per un estret marge de vots. De la continuació natural d’aquell discàs ja n’hem parlat en varies ocasions, així que les expectacions eren elevades. I s’han vist confirmades amb un notable treball de continuació, on l’esència de la seva música, els trets llibertaris que van fer del seu disc anterior una experiència del tot gaudible es mantenen intactes. Per RUBÉN IZQUIERDO
- La continuació de Producto Interior Bruto arriba poc després del llançament del primer disc i contribueix a donar forma definitiva a l’ambiciós projecte del de Sant Celoni
- L’autor de L’ocell va llençar una intensa campanya per recaptar fons a través de Verkami amb el que poder enllestir la producció del disc, editat de nou per BCore
- El Festival de la Guitarra acollirà la presentació oficial del disc aquest mes d’abril, tot i que a festivals com el BarnaSants ja vam poder escoltar alguns de les cançons integrants del seu nou disc
Producto Interior Bruto Vol. 2 ha guanyat en obscuritat i disposa d’un equilibri lloable pràcticament des del segon tema després de la intro de la (molt conscienciada) Atarab aincetorip.
Amb el seu nou disc, Joan Colomo manté intacte el seu gust pels sons eclèctics, una reformulació constant de la seva obra, pràctica que manté amb encert al segon volum del seu PIB. Després del citat single de presentació ens trobem a Ego sum, tema que serveix per marcar el ritme de l’àlbum, establint les bases del que vindrà després. De ritme pausat, recuperem aquí al Colomo més líric –mantendré el rol emular al sol en el centro yo todo a mi alrededor, ens canta d’entrada-, una bona introducció pel seu nou treball, que va tenir en la plataforma Verkami una bona aliada a través del micromecenatge.
Entrats en matèria, d»aquí saltem al Fong i el llargandaix, del que ja vam parlar del seu videoclip ara fa unes setmanes, i que ens serveix per recuperar l’alternança idiomàtica viscuda ja l primer volum de Producto. Un Colomo més tel·lúric, carregat d’uns simbolismes constant als que acaba d’explotar al vídeo. Retrobem aquí al Colomo juganer, de nou en un tema breu, una constant accentuada ara, amb només un dels dotze temes arribant als tres minuts.
[youtube id=»qWnAFQwUPdk» width=»600″ height=»350″]
Colomo demostra un gran domini dels temps musicals. Sap jugar les cartes més emotives quan toca, com a El xiprer, i les més reivindicatives quan cal aixecar la ve
Després de les continuistes -en el bon sentit de la paraula- de En re i De luz y color, Colomo ens fa volar amb El xiprer, el millor tema de l’àlbum per un servidor. Suau i delicat, El xiprer s’engresca amb una lírica preciosista on lloa les virtuts més literàries del xiprer al·ludit -col·locat més enllà del be i del mal, canta amb una instrumentalització que atrapa i acarona, gran acabat acústic per la cançó més maca de l’autor de L’ocell des d’aquella inovidable cançó.
[soundcloud url=»http://api.soundcloud.com/tracks/36811942″ comments=»true» auto_play=»false» color=»ff7700″ width=»80%» height=»90″]
Joan Colomo, El xiprer
Ebri ens recupera la vessant més lúdica del seu autor, la que vam gaudir al Moog quan ens presentava, feliç, la primera part de l’obra aquí comentada, d’aquells temes que ens fan activar el compte enrere pel seu show en directe just abans de recuperar la solemnitat de Ya ves, Andrés.
D’allà a Producto Interior Bruto, tema que dóna nom als dos darrers treballs del de Sant Celoni, on fa un gran desplegament instrumental. Si cal una cançó per descriure aquest notable díptic, resulta evident que seria aquesta, amb el permís de la continuació de Els destil·lats i la constitució, segona part que ens serveix per establir un segon fil conductor al disc, que manté en altres cançons com Mart un element reivindicatiu de primer ordre.
La segona part del díptic desplegat per Colomo de manera prou ràpida -el primer volum es va presentar tot just acabat l’estiu de l’any passat- reté doncs el dolç somriure que ens va quedar amb la primera entrega, un treball necessari que aixeca la veu per recordar-nos coses que farem be en oblidar sense arraconar el sentit lúdic quan cal variar el registre, un retorn que satisfarà les expectatives dels que van (vam) quedar amb ganes de més i que accentua la presència de l’autor de El xiprer entre els noms més destacats de l’escena catalana actual.
El Festival de la Guitarra, punt de partida de la nova gira
No caldrà esperar gaire per tornar a escoltar en directe a Joan Colomo a Barcelona, ja que la seva presència està confirmada al Festival de la Guitarra per el proper mes d’abril, en un programa doble més que suggerent completat amb la presència de Joana Serrat. La cantant de Vic presentarà The Relief Seasons, disc que està funcionant d’allò més be a nivell crític per obrir una nit que ens servirà per gaudir a més de la continuació del celebrat i aplaudit Producto Interior Bruto Vol. I.
El concert de presentació de Producto Interior Bruto Vol. II serà el proper 13 d’abril a la sala Luz de Gas de Barcelona