[Joia Oculta] The Double Happys, The Other’s Way (1984)

The Double Happys va tenir una curta i accidentada carrera que ens va otorgar petits tresors de gran valor. Una de les bandes que més prometíem de l’efervescent escena indie de mitjans dels 80s de Nova Zelanda, però que per culpa d’un accident imprevist, el futur del jove grup en auge, va esmunyir-se. El hype truncat per la pèrdua d’un amic, company de grup i una allau desgràcies acumulades. Shayne Carter, un dels dos guitarristes, cantant i màxim compositor del grup ens dóna un cop de mà amb aportacions excel·lents sobre The Other’s Way la joia oculta de la setmana. Per MAURICI RIBERA

• El single Double B Side que conté “The Other’s Way” és una de les obres cabdals del Dunedin Sound de Nova Zelanda
• En desfer-se The Double Happys els dos components restants van passar a formar després bandes destacades de l’escena indie de Nova Zelanda com Straightjacket Fits, Dimmer o The Adults
• Fans de The Clean o The Bats hi trobaran una banda germana
• Els membres de The Double Happys van passar en algun moment o altre per la superbanda kiwi The Weeds
• La formació underground australiana Glory Box, va fer una versió de The Other’s Way al 1991
• La compilació Nerves, títol d’una altra de les cançons més popular de la banda, recull la discografia del grup

[youtube id=»fCNV94sR1gc» width=»600″ height=»350″]

De les cendres de dues bandes interessants com va ser Bored Games i dels seminals Stones va aparèixer al 1983 la formació Double Happys, rica en melodies i farcida d’idees noves dins de la sempre sorprenent escena kiwi. Shayne Carter i Wayne Else, únics components del grup, van acabar per substituir una caixa de ritmes batejada com a Herbie Fuckface per un bateria de debò, com era en John Collie.

Shayne Carter, compositor del tema i membre dels Double Happys ens explica com va anar el procés de gestació del tema. “La cançó va ser enregistrada poc després de que acabéssim la gira anomenada Looney Tour amb The Chills, Children’s Hour i The Expendables. Vam tenir sort com a banda de poder-ne formar part tenint en compte que només feia uns mesos que ens havíem format com a tal. Tot ve de que havíem enregistrat una maqueta i l’havíem fet arribar a en Chris Knox i a en Doug Hood i els hi va agradar. En Doug era el promotor de la gira i ens hi va afegir”.

Malauradament la carrera més que ascendent de la banda va veure com es desplomava fins al fons per culpa d’una mort més sobtada. Wayne Else, membre del grup, el dia 26 de juny de 1985, tot fent broma amb els amics, va obrir la porta del vagó del tren i tot esverat va treure-hi el cap fins a l’arribada de l’entrada d’un túnel. Per desgràcia l’esveramenta i la rapidesa de tot plegat, no va permetre a Wayne reaccionar a temps i desgraciadament l’accident va acabar amb la seva jove vida del músic. Els companys de grup van decidir desfer la formació i iniciar-ne una de nova, la no gens menys exitosa i no gens menys interessant Straightjacket Fits.

[youtube id=»m1yCzuRtA18″ width=»600″ height=»350″]

The other’s way apareixia justament al mig de tot plegat, era l’any 1984 i formava part del single titulat Double B Side amb la referència nº 26 del mític segell discogràfic Flying Nun. Single que per cert entraria als llocs més baixos de les llistes de vendes del país; tot un esdeveniment per una banda com ells i que van superar amb el single pòstum. 

La cançó, al igual que la resta del single, van ser enregistrades pel pas del grup per la ciutat d’Auckland, situada a l’illa nord de Nova Zelanda i coincidint en ser la ciutat més poblada del país. Shane afegeix: “vam enregistrar The Other’s Way una nit d’inicis de 1984 als estudis Lab d’Auckland. Era la meva primera incursió en un estudi com cal i la cançó sonava prou fresca. Ens devia costar tot plegat uns 200 NZ dòlars», ens explica per afegir que «Terry Moore qui havia tocat amb The Chills i havia format part dels Bored Games, com jo, va ser-ne el productor; Dunedin era una ciutat petita».

Compta amb la particularitat de que el trio no tenia baix, sinó 2 guitarres i per aquesta ocasió van saber donar-li un sentit melòdic especial a la cançó. Shane concretava “la cançó dóna voltes bàsicament sobre els mateixos 3 acords A E D. Res espectacular vaja! De totes formes composant me n’he adonat que posant-hi la melodia vocal al voltant dóna l’ impressió de que els acords ni tan sols canvien”.

El grup, en una imatge promocional

Al mateix temps ens puntualitza que “podria ser que anéssim inspirats pels primers discos de The Cramps on no hi havia baix. En Wayne solia tocar les parts més rítmiques com si d’un baix es tractés. Era un guitarrista excel·lent, molt millor que jo i ens coneixíem des dels 12 anys. Era d’aquells músics que no calia parlar de que calia fer, ja fluïa la música de per sí. En un inici de la banda, el fet de tocar sols amb la màquina de ritmes ens va ajudar a tenir menys interferències i no haver de dependre de d’altres músics del grup”. Al mateix temps respecte a on va ser composada puntualitzava així “crec que la vam composar en un d’aquests pisos gelats de Dunedin on vivíem tots i és una de les primeres cançons que vam composar des de l’entrada de John Collie a la bateria”.

Portada de Double Happys

La portada és curiosa i en Shayne ens en fa 5 cèntims “El nostre amic Kat Spears va fer-ne les fotos. La idea era la de veure a la banda entrant a un forat des de la part de darrera. Ja saps “corta i pega” era preordinadors. La font de lletra pel logo estava basada en el de la pel·li Apocalypse Now”.

Per la meva part, comentar que vaig coincidir amb Shayne Carter a la compilació de versions dels Toy Love on ell també hi participa tot obrint el disc amb els mítics Don McGlashan i en Sean Donnelly com a companys de la cover. A part dels discos comentats Shayne Carter, compta amb moltes més projectes, amb discos en solitari i obres a mitges amb molta gent on destaquem el treball fet amb en Peter Jefferies als 90s.

Podeu trobar The other’s way a molts llocs, aquests en són alguns dels més recomanables:

• The DoubleHappys – “Double B Side” FN26 1984
• The DoubleHappys – “Nerves” FNCD196 1991 al Regne Unit i 1992 a Nova Zelanda
• Various ‎– Second Season – Flying Nun DVD II FNDVD489 2004