[Joia Oculta] Gravel, Halfway 7” (1989)

La formació Gravel, és una joia en sí a descobrir. D’aquelles que quan hi arribes et captiva i no la deixes estar. Una oblidada banda que va entrar en circulació a partir de la creixent col·lisió entre l’indie i  un nou so del moment; el grunge. Editant singles i EPs amb gran astúcia però que potser va veure el seu disc de debut, al mercat, més tard del que el moment històric imposava.

La banda d’Estats Units gaudeix d’un estatus de culte que per desgràcia és menor al que realment la seva qualitat mereix. A través del testimoni del baixista de la formació, Dale Robinson, d’un amic i company d’escena Dough Cassidy i del músic Phil Elvrum (Microphones i Mount Eerie) us relatarem el per què d’aquesta joia oculta. Per MAURICI RIBERA  amb la col·laboració d’ EDU MATÓ.

• Halfway 7” va ser editat per primer cop al 1989 amb un so que anticipava el Nevermind de Nirvana en 2 anys.
• Fans de Mudhoney, Tad i Screaming Trees trobaran una banda germana.
• Dos dels membres de Gravel venien de la formació anterior Pounding Serfs, grup  que van enregistrar per K Records innovant dins de la música indie tot xocant, sense saber-ho, amb el nou so grunge que tot just naixia.
• Els Gravel anaven també avalats pels Beat Happening i van editar primerament Halfway 7” a Knw-Yr-Own Records i més tard en format EP a K Records.
• Phil Elvrum de Microphones i Mount Eeire n’és el fan nº 1 i ens ho relata a través de comentaris en una petita entrevista que li hem fet.
• Al mateix temps van comptar amb una banda de tribut amb lluminàries de K Records.

[youtube id=»_QNQbo-l094″ width=»600″ height=»350″]

Després de 4 referències, la darrera de les quals a K Records, la també a reivindicar formació Pounding Serfs decideix desfer-se. Acte seguit, uns membres formen Crabs i els altres Gravel, la formació a la qual li dediquem aquesta “Joia Oculta”.  Alguns dels músics d’aquests grups, com en Brian Elliott, cantant i guitarrista del grup, no era un nouvinguts al món de la música ja havent tocat abans a bandes com Spoiled o The Few.

Existeixen altres formacions que també s’anomenen Gravel, les dues més interessants pel nostre parer, practicaven garatge i hard rock respectivament, però això ja seria una altra història.

Halfway és manté entre el so d’uns Mudhoney emparentant-lo amb el d’Alice Donut i alhora sonant al Nevermind de Nirvana… dos anys abans de que aquest fos editat. Però tot té una explicació! La botiga The Business d’Anacortes, Washington (d’on era la banda), on hi treballava en Bret Lunsford dels Beat Happening, va servir de plataforma per degustar tot aquell nou so grunge i indie que els propis Pounding Serfs, i al cap de poc Gravel, hi tindrien connexió. Pounding Serfs i Gravel segur que van inspirar-se i alhora van inspirar a grups coetanis com Screaming Trees amb qui van compartir escenari, no hi ha cap dubte; alhora impossible que Kurt Cobain no escoltés Halfway ja que sempre tenia la mirada atenta i inspirada en el que es coïa a K Records i tot el que envoltava al segell o l’underground de Washington.

Dale Robinson, baixista dels Gravel ens concretava “El tema Halfway va ser el nostre primer single i va aparèixer primer a Knw-Yr-Own Records, segell del a ciutat d’Anacortes l’any 1989. Llavors va reeditar-se  com a 7”EP amb K Records i finalment al 1992 va sortir com a tema extra/bonus track a “Break-A-Bone” amb el segell Estrus de Bellingham”. Bret Lunsford, propietari del segell, aportava al respecte “Hem pujat al Bandcamp http://knw-yr-own.bandcamp.com/album/sore-optimists els recopilatoris que vam editar i que poden anar bé per a fer-vos a la idea de l’evolució dels components de Gravel fins a arribar a la formació en s. Aviat sembla es pujarà la discografia de Grave.”.

Dale ens ampliava la informació tot aportant “La cançó va ser escrita per en Bryan Elliott i agradava molt als nanos quan la fèiem en directe. Sempre era molt divertit de tocar-la amb el baix. Si es pot dir que els Gravel van tenir un hit, sens dubte aquest era el tema”. Dale Robinson tot i haver d’anar amb cadira de rodes,  tocava el baix amb més ganes que ningú i amb un resultat excel·lent.

Phil Elvrum, conegut pels seus projectes Microphones i Mount Eerie, ens comenta tot excitat en una petita entrevista sobre Gravel que li hem fet:  “Gravel ha estat una de les bandes més importants de la meva vida. Abans d’escoltar Nirvana i tot això, anava i m’estirava al llit a escoltar com assajaven al bosc de les afores d’Anacortes des del seu local d’assaig de l’altra banda del llac.” Respecte el single en qüestió aportava “Recordo poder sentir Halfway, un dels seus primers temes, a través dels arbres. Els singles i el que editava Gravel incloent mixtapes que em feien, eren ben rebuts a casa. Pensa que dos dels membres de Gravel treballaven amb el meu pare. Encara en sóc fan i em mostro tímid quan me’ls trobo. Nanos grans autèntics fent música boja i inspiradora”.   

[youtube id=»PP85zpE3isY» width=»600″ height=»350″]

Doug Cassidy amic de la banda, membre i productor d’un munt de grups de l’escena d’Anacortes, ens comentava tot fent memòria “Recordo que el públic embogia amb els concerts de Gravel, sobretot al final, quan la cosa s’accelerava”. Cassidy tot i no viure actualment a Anacortes, és un dels braços actius del grup de Facebook “Anacortes Music” on la gent penja fotos, articles, comentaris, discos de l’escena de les bandes que han existit a aquesta ciutat de Washington. Cassidy va coincidir, a mitjans dels 90s, amb en Bryan Elliott a la formació Bow Hill a part de formar part de grups com: Colour me Gone,  Till Tomorrow i Grim Lizard entre molts d’altres,. Podeu seguir en Doug Casidy a la seva web http://radiokdug.com/ on documenta tot el que ha fet relacionat amb la música. Un altre possible cau per trobar joies ocultes?

La feina feta per Conrad Uno, respectat productor de Seattle, va ser sorprenent pel que fa al disc Break A Boner del 1992; àlbum que també contenia la cançó prèviament editada en format single. Uno es conegut per haver produït els Mudhoney, els Young Fresh Fellows o els Presidents of The United States.

Break a Boner va aparèixer al mític i excel·lent segell Estrus, que basava més el seu so en la música garatge i de reminiscència 60s i que no va poder atendre les necessitats de la banda d’Anacortes. La cançó com hem dit aquí només hi quedava afegida a mode de bonus track/untitled track i no se’n deia ni tan sols el nom.

Seguint les nostres sospites respecte l’impacte no otorgat dels Pounding Serfs i als Gravel, en Phil Elvrum opina dient “vaig veure uns tal Nirvana a les portades de les revistes i em vaig adonar que realment curiosament anaven vestits igual que els Gravel i em vaig adonar que la música “crua” pot ser feta per gent autèntica. Els anava a veure allà on podia i amb les meves primeres bandes havíem compartit escenari”.

El cantant Bryan Elliott a part dels grups ja mencionats, juntament amb el bateria Bobby Vaux van crear Burl. Més tard en Bryan ha tingut la Bryan Elliot Band i va anar a tocar la guitarra a la banda Gary B & The Notions, però sembla ser que no participarà al següent treball discogràfic.

• Gravel – Halfway 7” Knw-Yr-Own Records 1989
• Gravel – Halfway 7”EP  K Records 1990
• Gravel – Break-A-Bone Àlbum 1992 Estrus. Existeix en vinil lila també.

Foto de Bret Lunsford