[Joia Oculta] July, The Way (1968)

La formació July va ser una de les grans menyspreades bandes de finals dels 60s. Alguns crítics, cansats de tanta còpia que saturava el mercat psicodèlic del Regne Unit van passar per alt o van carregar fort sobre el disc homònim de la formació amb data 1968; fins i punt de dir que era dolent. D’altres mitjans, com és el cas de la revista NME, li va donar cert suport, però no en va ser suficient.

La  historia ha acabat sent justa i actualment July compten amb molts seguidors arreu, són més coneguts que mai i la seva música rep sempre un mínim de 4 estrelles sobre 5 en tota crítica. Però no anem tan ràpid! Potser que expliquem més a poc a poc com apareix July i a través dels protagonistes del grup exposar que significa editar una cançó com The Way, una peça que identifica ben bé la comunió de la cultura oriental amb l’occidental a través de la música. Per MAURICI RIBERA

• El disc July de 1968 és una de les obres cabdals de la psicodèlia britànica de l’època daurada 1966-1969.
• Els July de l’actualitat continuen oferint directes impactants.
• The Way,  així com altres peces destacades de la seva curta discografia, han acabat apareixent a centenars de compilacions que documenten l’era psicodèlica.
• Venen avalats per la tasca d’arqueologia musical de la formació britànica Horrors i han estat versionats pels Lemonheads.
• El propi artífex de The Way; Thomas Newman, juntament altres companys de grup, ens explica tots els detalls de la cançó. Posteriorment a desfer July, Thomas va esdevenir un productor de renom, entre d’altres moltes tasques, per la ben feta al Tubular Bells d’en Mike Oldfield!

[youtube id=»86dDqwgJDmk» width=»600″ height=»350″]

La primera encarnació de July va durar realment molt poc temps, tan sols va passar del 1968 al 1969, però va ser suficient per deixar-nos un excel·lent treball i una colla d’excel·lents singles. Cal remuntar-se a inicis dels anys 60 i seguir el traç de la formacions Dreamers i la de Second Thoughts amb un futur membre dels Nirvana dels anys 60s, perquè al fusionar-se aparegués la banda Tomcats, grup que va passar per una part a dividir-se en Los Tomcats (l’exitosa escició del grup un cop instal·lat a Espanya), i que poc després de la tornada al Regne Unit, va acabar esdevenint July.

Sabem que July va néixer de les cendres dels Tomcats amb la necessitat de buscar un so menys r&b i més psicodèlic. Passem doncs així a veure com ho van aconseguir i com va gestar-se “The Way” la nostra Joia Oculta.

Thomas Newman i Peter Cook van composar aquest 1r disc de July al 1968, poca resposta inicial van rebre i poc sabien el que significaria per la psicodèlia un grapat d’anys més tard. Peter Cook ens comentava: “justament com ja saps no vaig composar The Way, si altres cançons d’aquest disc del 1968. Jo en aquell moment no tocava amb July. Ara si que en formo part dels directe. Sovint porta confusió”.

Per una altra part en Thomas Newman, com a principal, cantant i qui toca el sitar a July afegia “quan la banda va formar-se vaig comprar-me un sitar i vaig composar “The Way”. Havia descobert a Ravi Shankar uns anys abans i estava molt posat a la música clàssica hindú, però alhora m’agradaven els discos d’hindú-fusió jazz d’en Joe Harriet o d’en John Mayer”

[youtube id=»KupzOBbS1hQ» width=»600″ height=»350″]

En aquell moment en Thomas treballava a una botiga de discos de Ealing, d’on són originaris la banda, i va enregistrar allà mateix The Way. En Thomas comentava ”en Tony tenia un Revox i el vam fer servir per enregistrar la cançó. D’aquella sesessió també en van sortir Dandelion Seeds i My Clown”. El Tony, el qual en fa referència és ni més ni menys que l’exmembre dels Second Thoughts i en aquell moment company de grup, Tony Duhig; que malauradament va morir al 1990. Afegia “aquest enregistrament original . Encara prefereixo la versió maqueta respecte a la que va acabar formant part del 1r disc. Va sortir be de “xiripa” tot col·locant 5 micròfons endollats a una mescladora de 6 canals que jo mateix havia construït i gravant-ho tot alhora al Revox. Vam fer 3 preses i amb retocs darrera cadascuna, ens vem quedar amb la tercera com a master”.

Anys després aquesta versió més embrionària acabaria apareixent a l’àlbum “Second of July” on la banda posava en circulació totes les cançons editades en format maqueta, ja que contenien, segons el grup,  alguns moments més brillants que els del propi treball posterior del 1968 i amb una aproximació més lenta a “The Way” però el groove de la peça més marcat. El grup sempre ha preferit la tasca més DIY feta que l’aproximació donada a l’estudi per en Tommy Scott i per en Mike Ross(conegut per haver treballat d’enginyer a “Are You Experienced” d’en Jimmy Hendrix un any abans).

El disc homònim de la banda i el single “” amb “The Way” a la cara B van aparèixer amb la potent discogràfica Major Minor. Newman ens explicava com va quadrar tot “Vam posar-li les maquetes al músic Alexis Korner i ens va presentar a Phil Solomon del segell Major Minor i ens va fitxar per 1 disc”. Phil Solomon era el co-director de la potent ràdio pirata anomenada Radio Caroline i editant el “Mony Mony” de Tommy James and the Shondells  de 1968 i “Je t’aime… moi non plus” de Serge Gainsbourg i Jane Birkin de 1969, de forma contemporània al curs de vida de July a la mateixa discogràfica va arribar al nº 1. Solomon malauradament va morir el passat 2011.

“The Way” podria equivaldre al “Revolution” dels Tomorrow o al “Interstellar Overdrive” dels Pink Floyd. La que ens ocupa va ser una cançó que queda en perfecta sintonia entre l’efervescent psicodèlia del Regne Unit, el so de l’estiu de l’amor del 1967 de San Francisco i presentant un especial vincle amb el món hindú.

Concerts i algun festival a locals destacats com: el Roundhouse, el Marquee o el Royal Albert Hall amb bandes ara considerades realment importants com: Pink Floyd, Family, Spencer Davis, Joe Cocker, Staus Quo,… No van ser suficients per a fer de la banda un nom destacat del moment.

Alguns dels membres de July van passar a formar una nova banda, l’anomenada Jade Warrior on els seus 2 primers discos són obres realment recomanables. Alan James va a acompanyar en Cat Stevens i en Kevin Coyne. Per una altra part, en Tom Newman va esdevenir un productor de renom i actualment torna a estar al capdavant de July amb els següents membres: Tom Newman, Pete Cook, Chris Jackson, and Alan James i puc assegurar de primera mà que mantenen l’esperit del 1968, tot i haver passat 45 anys; ja que els vaig poder veure al 2012 al festival Le Beat Bespoké de Londres i van saber estar a l’alçada.

Llistat de discos, singles i recopilatoris més interessants on es pot trobar “The Way” dels July; hi ha molt més formes de fer-ho, però aquestes en són algunes de les més destacades:

• July – July 1968 Major Major
• July – “Hello, Who’s There?»/»The Way» (Major Major) 1968
• July – “Hello, Who’s There?»/»The Way» (Ariola  ) 1968
• July – “Dandelion Seeds” (Compilació 1987 en format disc i en format single)
• July – “The Second of July” (Compilació de maquetes) 1995
• Electric Psychedelic Sitar Headswirlers Vol 1 – compilació.
• Acid Drops, Spacedust & Flying Saucers – Caixa obligatòria