Quan un pensa en Nova Zelanda li ve la imatge d’un kiwi que s’amaga entre la bardissa o probablement la  d’algun paisatge paradisíac d’aquells que no pots deixar de contemplar. Molt lluny d’aquests  tòpics ens trobem una realitat, molt subterrània, però igual d’agradable,  la del grup que ens ocupa avui: The La De Das. Per MAURICI RIBERA

The La De Das, al complet. Imatge d’arxiu del 1965

Nascuts a partir dels Mergers, a Huapai (Auckland), tot inspirats sobretot pel R&B dels primers Rolling Stones i sobretot dels Pretty Things. Una colla de melenuts que van decidir agrupar-se per formar un grup; una banda que acabaria estant entre les més exitoses del rock al seu país i una força dins del panorama austroasiàtic.

Habitualment la gent fa referència i recorda a The La De Das com a la banda que va fer aquella excel·lent versió de How is The Air Up There de The Changing Times, cançó que també va versiona The Bangles al 1982. Certament, més enllà d’aquest regal reaparegut a Nuggets The Compilation, compten amb precioses cançons com la que ens ocupa, Ever since that night, amb la melodia per endavant.”

Imatge promocional de The La De Das

Ever since that night va ser una cançó destinada a quedar relegada a fer-nos creure que va ser una cara B del primer single del grup com a The La De Das. Corria l’abril de 1965 i volien posar quelcom a “l’altre costat” d’aquest primer single, on hi va anar a parar Little girl. Tot i ser ambdues peces composicions de Kevin Borich mentre la Cara B, coescrita amb un company de grup  era precisament un estàndard de R&B, la cançó que ens ocupa era una balada delicada amb uns dibuixos melòdics farcits de gràcia i bellesa que a mesura que avança la cançó es veuen truncats per escapçat r&b incipient que va novament desapareixent per tornar a donar pas a la preciosa melodia.

[youtube id=»5T7oHiUvc0w» width=»600″ height=»350″]

El problema quin va ser? Es tractava d’una balada, però amb lletra massa picant i eròtica per l’època, fet que la censura la va recalar. Va rebre poca difusió radiofònica, i mentre Little girl ha quedat com un dels petards fuzzeros més salvatges de Nova Zelanda i Oceania en general, la nostra cançó només queda a l’abast d’autèntiques excavadores musicals com nosaltres. Finalment va quedar la balada a la Cara B i el tema punky a la A, quelcom molt inusual per l’època; però la sensibilitat anava més enllà i frases com “we made love” anticipades per descripcions de la part de darrera d’un cotxe; eren massa pujades de to.

El single només es va vendre entre amics i familiars però tot i això aquell mateix juny, va acabar entrant al nº 32 de les llistes de vendes nova zelandeses.  Singles posteriors com l’anomenat How is the air up there, Hey baby, On top of the world, All purpose low o Rosalie van picar fort al top 5 i han acabat sent les cançons que ens han arribat a nosaltres. Quin desastre!

[youtube id=»6oxek7UT_FI» width=»600″ height=»350″]

Ever since that night costa fins hi tot d’aconseguir i només existeix en format single totalment descatalogat  o com a tall nº 2 del “Best of” que EMI NZ va editar al 2003

No sabem si The Velvet Underground va escoltar mai aquesta cançó, però sens dubte anticipa el so de la guitarra existent a Femme fatale que data del desembre de 1966. Evidentment si hagués estat posterior tothom els acusaria de plagi, però al ser anterior el tema no ha rebut el reconeixement degut.

El single va sorgir a efecte de tornar un favor que Robert Handlin, reputat productor de TV, els hi devia. Els havia entabanat  per a utilitzar-los com a marionetes per acompanyar amb mímica els fotogrames de la pel·lícula Those Magnificient Men in Their Flying Machines. Handlin va aconseguir que se’ls hi produïssin dues cançons, una de crua i una de suau. Ho va editar la discogràfica Talent City Records.

El single els va ajudar a entrar en el circuit musical i a acabar sent banda resident al club Platterack d’Auckland en substitució dels Dallas Four, per malaltia d’uns dels seus membres. A partir de l’entrada a 1966 el demés ja és història i juntament amb Chants R&B, The Pleazers o Larry’s Rebels van esdevenir part de les bandes més destacades del rock nova zelandès dels 60s.

Portada d’un dels seus treballs