[Joia Oculta] The Lou Reed Song, David Cronenberg’s Wife (2009)

David Cronenberg’s Wife és bàsicament el projecte del britànic Tom Mayne i compta amb el suport de musics per acabar d’arrodonir el seu pensament i plasmar-lo musicalment. Un grup que ha editat 3 discos i diversos singles i que s’ha mostrat com una potent mescla de post punk, indie i sobretot molt antifolk. Per MAURICI RIBERA

• Fans de The Velvet Underground rebran una intoxicació d’incomptables referències aquí incloses, tan pel que fa a la lletra com a la part musical a la mítica banda.
• David Cronenberg’s Wife són una de les propostes més sòlides de l’antifolk al Regne Unit; l’anomenat AFUK.

• Tom Mayne, artífex de la joia oculta, és un dels màxims instigadors i activistes del moviment antifolk i les activitats culturals associades al Regne Unit.
• En sabrem més de tot plegat de la mà del propi Tom Mayne amb impagables comentaris al respecte.

[youtube id=»rlqWqguJ5zE» width=»600″ height=»350″]

Dies d’impàs entre el primer i el futur segon disc de la formació establert a  Londres. Moments on en Tom Mayne, líder del grup, es trobava amb un atmosfera d’escriptura de cançons carregada i confusa, com impregnada per la xafogor  del moment. Corrien instants entre el 2008 i el 2009. En Tom afegia respecte a l’enregistrament de la cançó “La vam enregistrar als estudis Soup que estaven situats als d’una botiga d’ukeleles anomenada Duke of Uke a tocar de Brick Lane. Una mena de punt de trobada per a varis músics. Una llàstima que van haver de traslladar-la a n altre lloc. Vam enregistrar la música de la cançó quasi en la totalitat en directe a l’estudi i crec que la part vocal  també”.

El disc en general és realment molt complet i va rebre tot tipus de crítiques en el moment d’edició, al novembre del 2009; el que sens dubte totes en ressalten i valoren el punt lletrístic tan marca de la casa. Una forma d’explicar-se curiosa, sarcàstica amb tacte i realment diferent del sovint classista panorama britànic.

Imatge d’arxiu de la banda

Per a l’ocasió escupen, com The Fall, referències a la cultura pop i a la Velvet. En Tom ens ho especifica. “Moltes de les meves cançons son força fosques. Volia escriure un tema que fos molt dolç, expansiu i generós, com alguna de les cançons del Bruce. Ja tenia algunes idees inicials com les olors d’estiu, la noia amb la samarreta del revés…”.  Respecte a la composició de la cançó ens aporta que “vaig anar buscant els acords perfectes per ella i després d’haver provat vàries coses me’n vaig adonar que havien de ser D i G, on la Velvet ja se’ls havia fet molt seus. Això em va donar peu a un altre vers i a l’impacte que en Lou Reed havia tingut en mi”.

La portada del disc és ben curiosa i il·lustra quelcom general que connecta a tot el contingut del disc que en aquest cas és l’estat adjacent entre l’estar despert i el de somiar. Mayne conclou que “fa poc que havia descobert el fotògraf rus  (Prokudin-Gorsky), que sabia donar qualitats a gent que no havia posat mai abans per una foto, fet que va provocar que el resultat fos estrany. Quadrava amb l’estat del títol i amb l’esperit obert per la cançó inicial de l’àlbum Sweden que va ser escrita en aquest estat… Hypnagogues”.

Lloc més interessant on podem trobar la cançó The Lou Reed Song:

• David Cronenberg’s Wife – Hypnagogues 2009 Blaang

Portada del disc