[Joia Oculta] The Quarter After, She Revolves

A través de les explicacions dels germans Dominic i Rob Campanella i en alguns moments de altres membres del grup The Quarter After, ens aproparem a l’univers de la cançó She Revolves, inclosa al segon disc “Changes Near” editat al segell The Committee To Keep Music Evil 2008, i alhora també a la versió en el estat de “demo” molt més embrionària,  però amb cert encant a destacar.  Per MAURICI RIBERA

Quelcom més que l’altre projecte de Rob Campanella, al marge dels Brian Jonston Massacre, o que un divertiment per al seu germà Dominic, líder i principal artífex de la composició de les cançons a part de ser el cantant del grup; The Quarter After, són una autèntic tresor a descobrir. Nascuts a partir de les ganes de tenir una banda pròpia i amb moltes guitarres melòdiques els The Quarter Afer emprenien amb força ara fa 11 anys una carrera amb encara bons moments per a donar-nos. Els de LA han patit forces canvis de formació però sempre  per motius de feina, mai per causes oficioses.

• Rob Campanella és també membre de Brian Jonston Massacre i de la formació que actualment acompanya Peter Daltrey de Kaleidoscope UK. A més a més és un respectat productor (The Tyde, Dead Meadow, Ethers…)
• Dominic Campanella cuida moltíssim el seu so i té una cura especial per la melodia de guitarres i les precioses harmonies vocals. El responsable de que ens agradi tant la cançó.
• Arthur Lee se’ls va endur de gira pels seus rescatats Love, abans de deixar-nos definitivament.
• Nelson Bragg, bateria a la gravació, ha format part a la percussió amb els darrers Beach Boys i entre molts altres grups amb en Brian Wilson en solitari. L’escoltareu als bootlegs de la darrera gira o a la definitiva reidició del mític i fins fa pocs anys inèdit Smile.
• La cançó dura 3,56 i ofereix prou matisos variats com per ocupar 3 pàgines d’explicacions i observacions entorn d’ella.

[youtube id=»cMrlRPoQmmg» width=»600″ height=»350″]

En Dominic i en Rob Campanella es mostren realment encuriosits per la nostra entrevista on només parlem d’una cançó en concret. Absorts per la idea de que es pot esplaiar, em comencen a relatar que la cançó va sorgir del títol i que a partir d’aquí amb certa paciència i una guitarra de 12 cordes van donar-li el so que la fa especial.

Dominic – “El riff principal que podem escoltar a la cançó i la part dels dos acords contigus donen el cos a la peça”. “ Al final vaig transposar la cançó a cantar-la amb la sageta al segon trast; en Fa sostingut ja que en Mi, com inicialment havia previst,  no s’adèia tant a la meva idea mental”. Afegia El music angelí.

Rob – “Cal remarcar que jo només vaig treballar-hi les part adjuntes i de les harmonies, el solo com ve apunta el meu germà i l’entrada de comptador inicial”. Acabava afegint “Li vam voler donar una orientació de directe i per això quasi la totalitat de la cançó compta precisament amb l’enregistrament de la banda tocant plegada”.

Habitualment la neopsicodèlia acaba sent quelcom ja massa vist i caient en la més miserable còpia; però al igual que la resta de les presents a l’excel·lent “Changes Near” de 2008, “She Revolves” és una exquisida peça de neo-psych amb elements de “jangle guitar” que encaixen amb el llegat absorbit de The Byrds. Una de les 12 joies ocultes en un segon disc ben rodó.

Dominic – “A partir de la base musical va sorgir la lletra amb un dels temes recurrents pel grup com colors, elements de la naturalesa on algú és la naturalesa o la pròpia Terra en sí”. Acaba confessant “En el fons també la podríem interpretar com a cançó d’amor còsmic a trets generals”. Sembla ser que encabir les lletres en algunes parts com els finals de versos va ser realment complicat per la punxeguda guitarra que no és desafilava en absolut per deixar situar millor la part vocal.  El so ens dóna la sensació de que gira i rota entorn de quelcom, com el propi títol i lletra ens indica.

[youtube id=»aY5pUWcvczE» width=»600″ height=»350″]

Existeix una versió en maqueta i la pròpia que apareixia al primer disc de la banda i que la podeu trobar adjunta al Youtube aquí inclòs. Dominic afegia “existeixen versions acústiques de la cançó en directe però em quedo amb l’elèctrica amb en Rob i el seu solo i amb la 12s Rickebacker”. Dominic defensa el so que assoleix amb les 12 cordes fins a la mort i recalca el valor que tant el seu germà Andy (Chief Nowhere) va oferir a la bateria en el format maqueta i l’altre germà Rob en la definitiva en quan a elements aportats pel que fa a la guitarra, ja que en la primera, en Dominic tenia cura de totes les guitarres.

Rob – “Andy va fer la totalitat de la part de bateria, en Nelson Braggs bàsicament va calcar el ja fet, però adaptant-ho al nou so del disc i va sonar excel·lent ho va quadrar”

La versió definitiva va ser pràcticament enregistrada en dues preses tot seguint una línia d’arranjaments molt similars als previs ja observats a la maqueta. Al mateix temps en Nelson (Beach Boys, Brian Wilson...), bateria de la gravació, afegia “No em va fer falta tornar a tocar o escoltar el tema, tal i com va funcionar tot, l’he pogut quadrar molt bé” i sens dubte té tota la raó”.

Amb un regust més pop que el de d’altres temes de l’àlbum, “She Revolves” afegia Dominic “compta amb un riff de guitarra enganxós, amb una part melòdica i harmonies vocals maques a part de cert groove que va dirigint la cançó, tot un avanç per seguir endavant amb aquell primer disc”.

Rob – “El disc va anar en memòria al nostre tiet Frank” i “estic molt orgullós de tota la feina que hem pogut fer els germans junts en aquest disc”. “Per cert molt gran la versió que en fa un xaval d’alemanya i que corre pel Youtube.”

El baixista original del grup Dave Koenig va jugar un paper essencial en l’artwork del disc, però no definitiu ja que els germans hi van acabar posant la cirereta definitiva. Segons en Rob Campanella ell afegia “en Dom s’ha liat i no t’ha comentat que en Jeff Moore va fer la majoria d’imatges i que són molt 60s i maquíssimes, en Dave ho va fer llavors semblar un disc i gratament ho va aconseguir”.

Amb Colin Clark (Four Star Alarm) produint se’ls nota còmodes i amb un so ja molt consolidat, adquirit en tota la colla d’anys previs a l’edició de l’àlbum en qüestió.

Rob – “Collin Hegna (Brian Joneston Massacre) estava a l’estudi ajudant-me amb la producció i mescles del disc. Un vespre ell i jo vam prendre masses “substàncies dures” i ens vam esverar per afegir el solo de “She Revolves”; només dir que el vaig enregistrar unes 50 vegades. M’anava fent repetir-lo i cada cop anava sortint millor. Anava ben concentrat, ja veus!”

Imagineu-vos a Matthew Sweet sonant als Byrds i a Love mentre els Grip Weeds entren a l’estudi i els Teenage Fanclub en surten, perquè ja han acabat la seva part de gravació. L’escena de Sunset Strip resumida en 3,56 minuts però mai deixant de banda tota la onada de bandes amigues del nou mil·lenni com els Beachwood Sparks, The Warlocks, The Tyde, Asteroid #4, Lovetones o Dead Meadows entre d’altres i el regust Paisley Underground dels Dream Syndicate o Rain Parade.