Sweet Jesus van ser una efímera banda dels 90s que va venir va convèncer i va marxar sense fer soroll. Per Maurici Ribera.
- L’encreuament perfecte entre el britpop i el shoegaze
- Imagineu a Brian Molko o a Brett Anderson com a cantants de Ride.
- Van anticipar el petit revival glam de la segona meitat dels 90s al Regne Unit.
[youtube id=»xKgWHO3e30o» width=»600″ height=»350″]
Quantes vegades heu sentit allò de són el millor nou grup del món?. Setmanaris com NME o el ja difunt Melody Maker n’eren experts. Sweet Jesus van esdevenir un hype i mai van passar de l’edició de 4 singles; però quins singles.
La cançó de la joia oculta, és senzilla, té una part melòdica i una altra de capa de soroll però molt net i cristal·lí però que com ja és habitual en el shoegaze, tapa la veu. El single va sortir editat l’any 1992 amb Rough Trade i es tractava del primer en rebre àmplia distribució. Malauradament en aquell moment la discogràfica va passar per un mal moment i el grup va decidir de desfer-se.
La cançó venia produïda per en Ray Shulman membre dels Gentle Giant, un d’aquells mítics grups de rock progressiu i que va saber captar el so del moment amb els Sweet Jesus.
Llocs més interessant on podem trobar les cançó “`Phonefreak Honey”:
- Sweet Jesus – “Phonefreak Honey” 7” Rough Trade R2847 1992
- Sweet Jesus – “Phonefreak Honey” 12” Rough Trade R2840 1992