Ammonites van ser una formació d’indie britànica de bones melodies que tot i no gaudir de gran renom va deixar certament obres de culte a reivindicar. Grup que amb l’explosió de segells com Sarah Records, gràcies a estar a Rurland Records, va poder gaudir de certa presència a fanzines especialitzats del nostre país, un cop ja entrada la decada dels 90s. Per Maurici Ribera.
- Quelcom a mig camí entre les guitarres dels Byrds, el so indie del jangle pop, l’indie pop dels Sea Urchins i el kiwi de The Bats.
- Els membres del grup eren tan joves (14 anys) quan van enregistrar la cançó, que la veu encara els hi estava canviant
- La maqueta en qüestió compta amb un innocent vídeo i els va servir per fitxar per Rutland Records
- Jon Dennis bateria del grup va acabar formant part de la banda Perfume i va gaudir de cert reconeixement i èxit.
[youtube id=»JZdZpXi2Drk» width=»600″ height=»350″]
Ammonites, banda que com a mínim comparteix nom amb 3 grups més; uns de música ska, un de progressiu i un altre d’indie; força interessants però que s’allunyen del so d’aquesta colla. Corria l’any 1987 i una colla d’alumnes de 14 anys van decidir formar un grup, era la zona de Leicester, Anglaterra i coincidia amb l’esclat de l’indie britànic on tot el Regne Unit gaudia del creixement o naixement de bandes que proliferaven del suburbis.
El grup no sempre afinava, la veu d’en Rich Lindsay en algunes parts de les primeres maquetes i single inicial, no estan a to; però alhora encaixa perfectament en un resultat final de pop quasi perfecte. Un so de guitarres molt Byrds amb una melodia cristal·lina molt repetitiva i només pertorbada per un solo efectiu que acaba despertant el tema a la part final dels quasi 3 minuts de cançó. Una melodia que ens remet al “Mr. Tambourine Man” versió disc de la versió exercida pels Byrds del tema original d’en Dylan.
Bevien de tot el que estaven descobrint, que inicialment evidentment eren les bandes famoses del moment com The Smiths o Housemartins; però alhora rebuscaven en són més indies i foscos de bandes aparegudes a Nuggets o Pebbles que poguessin proporcionar-los sons similars a les guitarres dels Byrds com podrien ser The Beau Brummels. Certament més pròxims del que en diríem “Children of the Nuggets” que de la C86, però guardant-ne cert regust. Per una altra banda la cançó compta amb un resultat on el pop comanda la peça, però alhora presenta una petita càrrega psicodèlica donada per les mateixes guitarres i pel cert toc desenfadat probablement ofert de forma inconscient per la “lleugera” desafinació de la veu i la producció austera per precarietat de medis.
[youtube id=»IEWxirsoay4″ width=»600″ height=»350″]
La formació que probablement guardaria un so més pròxim als Ammonites seria la banda Pooh Sticks que coetàniament també començaven a treballar. Els Ammonites aviat va poder compatir cartell amb la banda, en aquell instant en auge, CUD.
La cançó com comentàvem va comptar amb una producció poc polida, però que remarcava el so de guitarres. Enregistrada a Leicester amb l’us d’un 4 pistes de forma totalment DIY i amb les ganes de la banda que edita la seva primera referència. La van poder fer arribar a un dels responsables d’un segell local anomenat Rutland i aquest va accedir a fitxar-los. No sortiria un single fins al 1991. El demés ja és història.
Llocs més interessant on podem trobar la cançó “You Me & The Sun”:
- The Ammonites – You Me & The Sun Demo 1988
NOTA: The Ammonites han accedit a cedir el tema per a descàrrega gratuïta des del blog de Cloudberry Cake Records. Link a: