L’Hereu Escampa es van convertir per mèrits propis en un dels grups més destacats del panorama català al 2011, quan es van presentar formalment amb Famèlic Records. Disc i segell es van presentar junts, i tots dos han seguit un creixement imparable des de llavors. Repassem les claus d’aquesta nova publicació, el seu primer disc en format llarg. Per RUBÉN IZQUIERDO
- Llamp de Deu és el primer disc de L’Hereu Escampa en format llarg, i arriba de nou amb Famèlic Records
- El disc confirma les bones sensacions aconseguides amb el seu primer treball, presentat al 2011 en forma d’EP
Llamp de Déu no ve del no-res. Això ho sap tothom. Consulteu les enciclopèdies. Hi havia vida a la terra abans que arribessin els homes, i la galàxia és un conjunt de milers de milions d’estels i de núvols de gas i pols, col·lisions de matèria, transformacions i col·lapses. Rites of Spring, Embrace, Cap’n Jazz, Algernon Cadwallader, Promise Ring (època pre-Very Emergency), The Get up Kids(Woodson, Four Minute Mile), Alias Records (Knapsack, Archers of Loaf), Hot Water Music, Against Me!, Jawbreaker, Leatherface. Hi ha d’haver un centre en aquest univers. Una força major que absorbeix “Llamp de Déu” i delimita el Contorn, el límit des del qual res ja no es pot escapar. Ha de ser l’hòstia. L’arbre de la vida. El Sant Greal. Alguna cosa així. Però jo no us ho puc dir. No he vist mai el centre. Jo ho veig tot des de fora, i només veig l’horitzó, un horitzó d’esdeveniments
Jordi Sanglas, a la web de Famèlic Records. 2013
No direm cap secret si afirmen que rebre notícies de la bona gent de Famèlic Records ens alegra el dia. La setmana passada, a la presentació del nou treball de Vàlius organitzada pels amics de Gent Normal ens vam fer amb una còpia de Llamp de Déu, l’excel·lent disc de debut, en format llarg, de L’Hereu Escampa, i l’alegria va ser doble.
Ho va ser perquè L’Hereu és una banda a la que tenim en gran estima. Va ser un dels primers grups que vam entrevistar a la web, i el seu primer EP va entrar sense problemes a les nostres llistes sobre el millors discos de 2011. I ho va ser encara més quan, al tornar a casa, vam poder escoltar el disc, un àlbum que enganxa des de La feram, tema amb el que donen continuïtat al seu treball anterior, i que serveix per reconfirmar que la potència que Carles Generó i Guillem Colomer aconsegueixen donar a les seves cançons es manté intacte o fins i tot millorada, com si les seves ganes de seguir creixent haguessin alimentat la seva capacitat de generar temes amb gran personalitat, amb denominació d’origen de Manlleu.
La portada del disc, dissenyada per Tània Terror
Amb el nivell ben amunt ja al primer tall, Llamp de Déu ens confirma a l’Hereu no ja com un dels abanderats de la família Famèlic (dir això ja seria dir molt, compartint segell amb altres dels grups referencials de la nova escena catalana com Mates Mates, Univers i companyia) sinó com una d’aquelles formacions cridades a fites grans a casa nostra. A dins i a fora, aquí i allà.
El to èpic d’Escura el rec, el temps mort intencionat d’Incendi o la maduració dels seus sons a Margarides parlen molt, i bé, de la seva evolució, en un treball gravat i mesclat a Ultramarinos Costa Brava, arrelat com l’anterior a la Plana i Manlleu i amb nous hits com l’enèrgic i fugaç Amics estim.
Noves crides a l’èpica made in L’Hereu a Rere setmana i Fred marquen la recta final d’un disc que confirma expectatives i obre, perquè no dir-ho, nous horitzons a un duet que se’ns ha fet gran a tota la velocitat, com si l’emergència assaborida al primer EP impulsés les seves coordenades vitals.
“Ens sentim hereu de tot allò que hem viscut i que ara ens pertany, intentem transmetre allò que ens fa vius. Tot el fruit d’aquest disc és gràcies a la paciència i a l’apreciar-nos mútuament”, expliquen a les notes de producció del disc, marcant així les pautes d’un disc decidit a gaudir dels fruits aconseguits amb L’Hereu Escampa EP sense renunciar al creixement natural que aquesta nova entrega sembla portar de sèrie. “L’Hereu Escampa seguim sent en Guillen i en Carles, dos nois de Manlleu”, apunten després, reafirmant-se –sovint ho reduïm tot a l’escena de Vic, i a Manlleu també passen coses, semblen voler dir-nos- en un disc que és com una victòria dolça, el triomf necessari de dos amics que ens van sorprendre temps enrere amb 6 cançons ràpides com un llamp i que ara ens han seduït a cop de hit, uns hits que ja han passat pel The Great Escape de Brighton i que avui farà el mateix pel Primavera Sound. Paraules majors.
Escolta Llamp de Déu a Spotify: