Minnesota sempre serà la terra de Bob Dylan, expliquen a la pàgina web de Foehn Records. I Minnesota , afegeixen, «sempre serà una terra salvatge i hermètica«, situant-nos en l’estat anímic precís per gaudir del nou treball de maicalles. «Els que venim de qualsevol altre lloc diem Minessota i se’ns omple la boca amb senyors de camises de quadres«, tanquen amb la metàfora que, qui més qui menys, tots tenim al cap. Amb Minnesota es presenta ara Llorenç Rosselló, músic al que ja coneixíem de la seva etapa a Poomse, de tornada ara amb aquest fascinant, sobtadament suggerent, maicalles. Per RUBÉN IZQUIERDO
Segurament arribarà a sobtar que, venint de Mallorca, la seva música evoqui tan bé les llunyanes terres de Minnesota. «Mallorca es gela i cada un dels temes del bandcamp desglacen un món«, conclouen a Foehn explicant les particularitats de la seva música.
[vimeo id=»42879453″ width=»600″ height=»350″]
Atret pel preciós text que acompanya el perfil de maicalles a la web del segell -escrit per la Montse Virgili, segons explica el propi Roselló al seu perfil Facebook– contactem amb el propi Llorenç Rosselló després de que ens arribi l’avís que el nou EP està enllestit. La seva escolta, de fet, està disponible a través del seu bandcamp, i corrobora tot allò que se’ns explica a Foehn: Minnesota EP mereix unes quantes escoltades en bucle, que ens endinsem a l’Amèrica salvatge, amb la boirina que s’intueix a la portada d’aquest treball intens i personal, intimista, integrat per cinc cançons delicades, en un treball editat els últims dies de 2012, amb masterització de Xisco Vich i un acurat treball d’estudi del propi Roselló, a qui cedim la paraula.
Cap al 2008, abans de començar a gravar el primer disc de Poomse (Tomorrow will come & it will be fine, Foehn Records, 2010), vaig gravar dues cançons en català i les vaig penjar al myspace baix el nom de maicalles (en minúscula). Sempre havia escrit cançons en anglès perquè m’hi sentia (i encara m’hi sento) molt còmode però cada vegada més sentia la necessitat d’intentar escriure en la meva llengua.
Explicat com va començar la seva història amb Poomse, Rosselló ens explica l’origen mateix del nom de maicalles, que cal escriure en minúscula, respectant així el format plantejat pel seu autor.
Quan era petit, era un nin exageradament xerrador. Sempre estava xerrant, cantant o fent algun tipus de renou. Per aquesta raó, el meu pare em va posar el malnom de maicalles (‘nuncacallas’ en castellà). Sempre em deia ‘…si no calles mai, quan tornis gran, tothom te dirà maicalles’. Curiosament, em vaig fer gran i em vaig convertir en tot el contrari: un adult més bé tímid i no gaire xerrador. Així que a l’hora de posar-li un nom a aquest nou projecte, no ho vaig dubtar ni un segon.
maicalles arriba després de consolidar el seu altre projecte, Poomse. Editat també per Foehn Records, Poomse presumeix ja de cert bagatge, aconseguint un reconeixement notori al que ara caldrà afegir l’aconseguit amb maicalles, confirmant així el notable moment de forma que viu la música balear amb propostes certament destacables als darrers mesos, com Petit o Delên com a exemples més obvis.
Després de l’edició dels disc de Poomse, la formació de la banda, assajos, concerts, etc… vaig anar composant més cançons en català per a maicalles però mai trobava el moment de gravar-les. A començaments de 2012, em vaig proposar gravar unes quantes cançons i penjar-les al bandcamp. Al mes de febrer, el més fred dels últims anys a Mallorca (un fred que crec, d’alguna manera, es pot sentir a l’EP), i aprofitant un descans de Poomse, vaig gravar i mesclar 7 temes, dels quals en vaig descartar dos.
Quan escoltem les cançons d’aquest Minnesota EP una de les primeres coses que queden clares és la voluntat de Rosselló de fer d’aquest un treball acollidor, intenció que enllaça molt bé amb la manera en la que es va concebre, tal i com ell ens explica a continuació.
La idea que tenia al principi, era gravar només veu i guitarra acústica en directe, però ,com sempre em passa, una vegada vaig tenir la base de les cançons gravades, vaig començar a gravar alguns teclats, guitarres elèctriques, percussions, glockenspiels, etc. Tots els arranjaments són molt senzills, com una boira que envoltàs els textos. Tot el que sona a l’EP es va gravar a casa i gairebé tot en pijama, a primera hora del matí o ben entrada la nit. He intentat no traïr la senzillesa que, a priori, m’havia autoimposat com a condició pel projecte. No sé si ho he aconseguit.
Portada de Minnesota EP // Foehn Records
Acabat el procés creatiu, va arribar el moment d’ensenyar les cançons a Foehn Records, que van decidir editar-les abans de l’estiu. Entrats ja a la tardor, Xisco Vich va assumir el procés de masteritzar les cançons de l’àlbum, que arriba poc abans «d’entrar a gravar el segon disc de Poomse«. Tot i disposar de noves cançons per maicalles, la feina prevista amb Poomse fa complicat trobar dates per ampliar el repertori gravat.
Ens quedem doncs amb aquestes cinc cançons delicades, ideals per geners freds i ennuvolats. Minnesota, de fet, està inspirada «en la gran nevada que va caure a Mallorca al febrer de 2012… i els polítics absolts dels casos de corrupció«. Una fam en canvi és la primera cançó que va escriure en català, «i la primera que vaig gravar com a maicalles«, mentre que Perquè sí «és la més el·laborada de l’EP«. Abans de la definitiva Desaparicions, Far Leys ens recupera «els darrers dies de Nick Drake a casa dels seus pares», tancant així un repertori que ens evoca a això, a nevades sobtades.
Escolta Minnesota EP al seu bandcamp personal