Segona entrega del Pròxims -tercera, si comptem el petit tast del Poble Espanyol la nit del Montjuic de Nit-, aquest cop a Begur i amb Estúpida Erikah, Joan Colomo i Manos de Topo. Dels tres, el segon és el que va reunir a una quantitat major de públic d’una nit que va deixar un regust positiu entre l’audiència. Ens ho explica en GUILLEM CREXELLS.
La febre conqueridora que els hi ha agafat aquest any als del Festival Pròxims ha arribat a terres begurenques. L’espai de les Escoles Velles que inicialment havia estat descartat per fer la tournédel festival, es va convertir al final en l’aposta més íntima d’aquesta experiència descentralitzadora. I no és mala idea, perquè l’espai és ideal per organitzar esdeveniments d’autor , pati de sorra gruixuda amb bonics bancs laterals i fileres d’arbres molt ben il·luminats per l’ocasió deixen pas a un escenari justet però amb proximitat que suposo que era el que es buscava.
[youtube id=»HPi46GtBTOw» width=»600″ height=»350″]
Estúpida Erikah van sonar més contundents del que esperàvem, tot i el poc públic congregat a primera hora van actuar amb determinació oferint tot el que poden i deixant clar que sent l’últim concert abans de gravar un nou treball, esperen créixer properament. Minça resposta del poble fins que no va ser l’hora del Joan Colomo, prou prodigat ja a la comarca i entre els estiuejants. La banda quan s’hi posen són un dels millors conjunts que es poden tenir al cartell de la teva festa major. Has de preveure els continus diàlegs entre ells i el públic que en aquesta ocasió van repassar la toponímia local, entre la gent de Calella, la de Pals, la de Sant Feliu amb el bonet, Calonge… Un llarg estira i arronsa banyat amb melodies de David Bisbal no sé per què associades a la comarca o El meu avi (aquest si!). Van faltar les melodies de Mecano amb les que provava a la tarda i que van agradar a més d’un incondicional de Cap Roig que passejava pel poble.
Tornant al seu repertori , enllaçat i remenat amb saviesa es nota que el prodiguen sovint perquè el treballen amb molta soltura i ofici. Van combinar temes ja clàssics amb els PIB’s més actuals. Un dels millors moments de la nit van ser un parell de guinyos a la voz de la discòrdia molt celebrats entre el públic, també van versionar un dels leitmotiv d’ICat Els Angels Ploren (o riuen) Així (per cert, #salvemICATfm).
[youtube id=»SVDyeqsrDXc» width=»600″ height=»350″]
A l’hora de Manos de Topo va baixar una mica el nivell de públic, és cert, pel que els preus populars van ser suficients per alguns per disfrutar només de Joan Colomo. És curiós que els setlists dels topos vagi de més a menys, comencen forts amb Mentirosa i altres però a mesura que avança el concert trobes que va perdent embranzida. Tenen el seu rollo i el defensen bé, però podrien provar algun canvi i revitalitzar la proposta.
Es fa difícil imaginar com es podria donar continuïtat a aquesta experiència sense portar a un cartell amb més força. Potser el de Sant Feliu?. Aparcar a Begur és una odissea (Erikah’s dixit) i el transport públic molt escàs, sense tren-petit ni busos econòmics. L’objectiu de l’Ajuntament és que el públic sopi al poble i després allargui, no sé si tot plegat enganxa amb el Citta Slow que defensen a ultrança. Però un dia és un dia i l’experiència va ser positiva. Veurem com evoluciona el Festival amb la següent data i de cara al futur