Ara fa uns mesos vam parlar per primer cop del nostre protagonista d’avui, en Roger Usart. Des de llavors ha publicat dos videoclips, realitzat concerts i consolidat un estil molt personal reforçat amb una gran personalitat musical. Avui passem revista al camí recorregut, parlant amb ell per tal de saber com encara el futur més immediat després d’haver publicat ja el seu àlbum de debut. Una entrevista de RUBÉN IZQUIERDO. Fotografia de portada EMILI VILAMALA
- Parlem amb Roger Usart sobre la publicació de Cage Without a Bird, el seu primer disc
- Fins ara ha presentat dos videoclips i realitzats ja diferents concerts de presentació. Repassem el seu recorregut vital
[youtube id=»DlnRByZHjd8″ width=»600″ height=»350″]
A la teva pàgina web expliques:»aquest projecte neix amb únic objectiu: enregistrar un disc». Ara que el projecte està consumat, quins nous reptes et planteges?
El repte principal, ara que el disc ja està enregistrat, és donar-lo a conèixer a través dels concerts, vídeos, xarxes socials, etc. Sabem que no és fàcil i que cal picar molta pedra, o sigui que ara mateix exercim de miners en aquesta sentit…
Com va anar el procés de gestació del disc? Vam llegir a una entrevista que no va ser premeditat… Ens podries recordar com va anar tot?
No va ser premeditat en el sentit que tot va començar com un entreteniment, a casa, enregistrant les cançons que mica en mica anava composant, però a mesura que el projecte va anar agafant forma, si que vam començar a fer coses de forma premeditada. L’elecció dels músics, els temes seleccionats pel disc, l’estudi de gravació o el disseny son coses que vaig meditar-les bé per tal d’aconseguir un resultat final més o menys homogeni i definit. El procés ha estat un plaer i un repte personal assolit. Volia enregistrar un disc amb temes propis del qual me’n sentís satisfet, amb bons músics que poguessin aportar la seva qualitat i experiència, i tot això finalment s’ha fet realitat.
A la mateixa entrevista parlaves de l’idioma en el que cantes i comentaves els inconvenients de cantar en anglès, ara que a l’escena catalana predomina el català. Quins referents musicals més clars tens?
Els meus referents més directes provenen majoritàriament de la música pop-rock dels Estats Units. És el tipus de música que s’ha escoltat sempre a casa, sobretot a través del meu pare, i és també la música que més i millor m’ha transmès quan he començat a investigar pel meu compte en aquest sentit. Bandes clàssiques com Creedence Clearwater Revival, Johnny Cash i Buffalo Springfield juntament amb formacions actuals com The Avett Brothers, Great Lake Swimmers (aquests son canadencs) o els Fleet Foxes, per exemple, formen part del meu pedestal musical particular.
T’has plantejat gira fora?
Si, m’ho he plantejat i de fet m’agradaria molt fer-ho en un futur proper. Pel què fa al tema de la llengua, em provoca certa tristesa que en alguns llocs se’m demani, per exemple, si canto en anglès per ser més “cool”, o que alguns interpretin aquesta opció com una decisió acomplexada. A molts països europeus hi ha bandes que canten en anglès sense que aquesta sigui la seva llengua materna, i es tracta d’un fet que es viu amb normalitat. Jo canto en anglès per influencia directa de la música que escolto, perquè hi he cantat pràcticament sempre i m’hi sento còmode i perquè m’encanta la sonoritat de l’anglès en la música
Canto en anglès per influència directa de la música que escolto i perquè m’encanta la seva sonoritat
[youtube id=»PxEB5W51yVY» width=»600″ height=»350″]
Ens va agradar molt el videoclip de Different Ways. Estàs satisfet de l’ampli ressò que va acabar tenint?
N’estic satisfet i gran part d’aquest ressò recau també en Collateral Produccions, la productora que va enregistrar el clip, i en Jan Lainau, gràcies a les seves tasques de difusió i management.
A la banda estàs acompanyat per en Toni i la Carla Serrat, a més de Guillem Costa i Toni Mena. Com funcionen les sinèrgies amb la banda?
Al tractar-se de temes meus, tot el projecte esdevé molt personal, i això fa que en gran mesura jo porti les rendes en el tema de composició, assajos, repertori de directes, etc. Amb alguns dels músics ja hi havia treballat i amb altres no, però el més important és que ens coneixem tots i som amics, i això facilita molt les coses.
Portada del disc. Disseny de Carla Serrat
L’artwork l’ha fet la Carla. Que ens pots explicar del plec d’imatges que acompanya el disc?
Volia que cada cançó tingués la seva pròpia il·lustració, li vaig passar uns esbossos a la Carla i ella hi va treballar fins aconseguir el resultat final, que personalment m’agrada molt.
Parlant de la família Serrat és obligat fer referència a la Joana. Tens previst alguna col·laboració futura amb ella?
De fet ja vaig participar en el disc “The relief sessions”. No està previst, de moment, però per suposat que m’agradaria.
Tens una àmplia trajectòria musical que, suposo, et permet veure la situació musical actual amb certa perspectiva. Com veus l’estat de la música a casa nostra ara mateix?
En general, i em refereixo només a les bandes, no al que envolta el negoci de la música, crec que el panorama disposa de molt bona salut. Abans hi havia moltes bandes, ara hi ha moltes bandes i moltes que ho fan bé.
La música mai ha ocupat els principals esglaons a l’escala de valors nacional, i això continua sent així
Bandes al marge, el desencís és general si parlem de situacions com la pujada de l’IVA o els problemes per tocar a sales: el circuit es fa petit i costa trobar espais on poder seguir tocant. Això contrasta amb l’emergència de cada cop més grups, com passa actualment a Osona. Com es pot entendre aquesta aparent paradoxa?
No ho sé exactament, imagino que es tracta d’un problema cultural. En l’escala de valors nacional, la música mai ha estat als principals esglaons, i això segueix així. Es continuen fent molts concerts en lloc que no han estat ideats per fer concerts, amb les conseqüències que això comporta. Això seria un bona senyal, començar a idear i crear llocs exclusivament pensats per a la música en directe.
Qui no conegui el teu recorregut artístic previ potser no està al cas de la teva amplia trajectòria professional, al capdavant d’altres projectes. Quin balanç fas de la teva trajectòria prèvia a la teva carrera en solitari?
En faig un balanç positiu. De totes les bandes n’he après alguna cosa ja que he tingut la sort d’estar sempre envoltat de grans músics. Cada projecte es correspon a una etapa, un estil i una manera de veure les coses. Tots diferents, però igualment enriquidors.
Escolta el disc a Bandcamp