Són la darrera adquisicó del segell barceloní The Indian Runners, i hi han entrat amb el seu E.P carregat de hits, Rierols (2012) Les lletres fàcils i les melodies contagioses són dos dels secrets d’aquest trio ara convertit en duo al que molts voldrien tenir a les seves nits de festa. Per NORMA SOLANO
Ells són Gerard Segura (guitarra i veu) i Pol S. Valius (percussió i veu) i fins fa ben poc els acompanyava l’Àlex Sanderowitz, que com ells expliquen, ha marxat a terres francòfones a la cerca d’una vida millor:
Són fills il·legítims d’un concert de Les Aus, però van rebre ben poc del talent dels seus pares. Abans eren tres, però el guitarra que s’assemblava al Piqué es va exiliar a Occitània fugint dels fracassos que els perseguien. Ara només són un guitarra i un bateria i fan soroll cantant de cafeteres i dictadors, de desamors i de teoria de la història. Voldrien viure sempre de subvencions.
En un sol EP, Rierols, ens parlen de l’imperi romà, de la solitud, dels camps que desapareixen a la nostra terra i d’un mal dia, i si alguna cosa uneix els quatre temes que el formen és que s’enganxen a la primera vegada que els escoltem, especialment el tema que obre el disc:
Amb una proposta de punk assoleiat, aquest grup va engegar la seva aventura ara fa més d’un any, amb un àlbum autoeditat, La Vall De L’Or (2011), que també podem trobar al seu bandcamp i que els va portar a compartir escenari amb els Surfing Sirles. L’evolució, però, entre un àlbum i l’altre, es més que tangible. Sense abandonar el seu estil, el poleixen molt i fan que segon àlbum soni molt més net i cuidat. La gravació de Rierols, publicat el passat mes d’abril, va ser dirigida per Aleix Clavera i mesclat per Cristian Pallejà.
Amb aquest EP, Vàlius entra a formar part de la petita familia del segell The Indian Runners, on també s’hi troben grups com La Sentina, Samitier o Speaker Gabinets, i que va oferir com a regal del passat Sant Jordi aquest EP dels Vàlius.
Portada de l'E.P. de Vàlius, Rierols
A més, la trajectòria dels Vàlius va més enllà. Gerard Segura, guitarra i veu a Vàlius, mostra la seva cara folk-humorística amb una formació paral·lela, El Pèsol Feréstec, que ja fa anys que lluita per fer-se un lloc amb el seu folk desenfadat i que l’any passat va publicar el seu primer àlbum, Fa Temps Que Ho Dèiem. Amb aquesta formació, en Gerard canvia totalment de registre, i amb el pèsol s’acosten bastant al que seria una barreja entre Manel, Albert Pla i algun reflex de La Trinca.
[youtube id=»VlstHjHx1so» width=»600″ height=»350″]
De moment, ens quedem amb el punk lluminós de Vàlius, dels que en podem descarregar l’album sencer al seu bandcamp, a l’espera, imaginem, de més concerts de presentació de Rierols. Quan tornin, de ben segur que hi anirem a moure el cos